[1463] Organyà, 1913

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Situació de la vila, sota l'«altívol penyal de Santa Fe, en el qual cim se destaca la tan renomenada ermita», i on s'hi celebra l'aplec al dilluns de la segona Pasqua. Notem com al començament del passat segle, ésser relativament a prop d'una estació de ferrocarril era una oportunitat per al progrés. Cent anys després, els economistes continuen volent-nos posicionar prop dels AVEs o dels corredor mediterranis. Molta despesa per a escàs benefici, crec.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Plànol de la població, en què s'aprecia clarament l'antiga vila closa fortificada i els ravals.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

La Col·legiata en un extrem, amb el carrer Major, del Mig i de Santa Maria com a eixos de la vila medieval. 

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

El segell municipal dinovesc.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Al 1920, la vila superà els mil habitants. O sigui, en gairebé 70 anys havia doblat la població. Tenia il·luminació elèctrica en aquells anys, escola de nois i noies, i escola privada de religioses i tot.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de C.Rocafort.

L'entrada a la població amb l'església en primer terme i el penyal de Santa Fe al fons. Són molt de l'època els mollons o fites del camí, que marcaven la trilla per als carruatges per tal que no s'escoressin cap a l'espona. 

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Detall del campanar quadrat de l'església i del carrer. 

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Molt important per a una vila cap d'arxiprestat i sembla que proveïdora de serveis comercials per als pobles de la rodalia, era disposar de bones fondes. Dues premses d'oli i un molí fariner indicaven la principal dedicació dels pagesos. 

Se'n destaca, és clar, «la celebrada i abundosa font Bordonera, a tres quarts de distància, aigües que recollides en un gran bassal, són aprofitades per a regar l'horta». Es reclama la millora de les comunicacions amb el Pallars.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Clixé de Juli Vintró.
El frontispici o façana principal de l'antiga Col·legiata organyanenca.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Detall de la portalada romànica.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Una mica d'història medieval de la vila urgellenca.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Clixé de J. Vintró.
Vista de l'antic i ja esfondrat Pont del Diable al pas o estret dels Tres Ponts al Segre.

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Al camí, tot i que no s'acaba d'apreciar gaire bé, una somera, un carro i alguns viatgers transiten per la nova carretera, de la qual se'n veuen els desmunts de terra abocats cap a dins el riu. 

1913. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

Clixé de J. Vintró.
«Imposant estret dels Tres Ponts, d'altíssims espadats de constitució caliça [calcària], formats per les últimes estribacions de les serres del Cadí i d'Ares, congostos que tornaran a repetir-se, encara que no amb tan feréstec aspecte, després dels successius eixamplaments d'Organyà i Coll de Nargó, en lo grau d'Oliana...»

Dels ponts, s'explica que només «resta en peu lo de la Torre. Del tan conegut del Diable, només se veuen los estreps en la roca viva. Lo que es construí modernament per a donar pas a la carretera a la sortida de l'estret ofereix un bonic i interessant punt de vista. A l'entrada del Congost existí un antic monestir del qual encara se'n conserva el record».