 |
| 1907. Alboraia (l'Horta Nord), la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). Diu la llegenda que el primer refrigeri que li fou ofert al Conqueridor Jaume tot just acabada de rendir la ciutat de València va ser l'orxata de xufla, i que en haver-se'n acabat el got amb deliri, la resposta a la mossa que li havia portat fou aquesta famosa reial frase: «Això és or, xata». Naturalment, es tracta d'una explicació etimològica de base popular, que juga amb la dissecció interna del mot quan les parts que el conformen prenen per a la gent un cert sentit. Com per exemple també passa a les Garrigues, terra de secà, i que mon pare, garriguenc del Soleràs, sempre hi acaba afegint: sec i car (< secà). El nostre etimòleg de capçalera, però, ens en dona l'explicació aciençada. Cap al segle XVIII comença a fer-se una beguda distintiva de l'aigua d'ordi o ordiat, que tenia de diferent que incorporava una base de suc d'ametlles o altres llavors. Aquest nou beuratge havia «esdevingut un refrescant molt apreciat per tothom i un obsequi servit en salons d'etiqueta», i que en textos del Baró de Maldà i alguns altres de la segona meitat d'aquell segle s'anomena orxata. El diccionari Labèrnia al 1840 la descriu com «beguda feta de llet d'ametllas, llavors de meló, etc, mesclada ab aigua i sucre». A l'entrada xufla del dit diccionari, «ens informa que aquest tubercle s'usa en orxata». El mot, segons Coromines, podria tindre o bé un origen italià o bé un de mossàrab, «menys probable des d'un punt de vista fonètic, però més preferible geogràficament». I encara: si el mot hagués arribat a Espanya provinent de l'italià «llavors el cat. orxata s'hauria de considerar un manlleu del castellà». Per a l'etimologia del tubercle del Cyperus esculentus, ens descobreix que el mot antigament volia dir 'falòrnia, burla, cosa de per riure', del llatí arcaic SIFILARE > *SUFILARE, variants del clàssis SIBILARE, xiular. «La variant xufa es deu a la influència del sinònim trufar». L'accepció tradicional data dels orígens dels textos escrits, mentre l'accepció com a tubercle no apareix fins a la segona meitat del segle XVI, en una cobla valenciana. «El sentit vegetal ve de la idea de 'producte agrícola terrós, de pobra aparença i de migrat valor'». Mentre a Catalunya, i encara avui, la variant xufla ha restat com a única, al País Valencià «aviat es degué imposar la variant xufa, nascuda en el verb xufar per xuflar, i deguad a la influència del sinònim trufar i trufa». Ja trobem xufes en Onofre Pou al segle XVI i, és clar, en Carles Ros al 1764. |
 |
| 1907. Alboraia (l'Horta Nord), la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). Alboraia fou des del segle XIX i durant el XX el gran centre productor de xufles, tasca agrícola que calia fer, com totes, a base de força de braç. Sembrar i collir el tubercle aixada en mà, i passar-lo per porgador o garbell per deslliurar-lo de la terra amb què sortia enganxat. La imatge mostra els porgadors gegants amb què ja al tros mateix s'escometia aquest filtratge. |
 |
| 1907. Alboraia (l'Horta Nord), la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). Tota la colla de llauraors al jornal, a recollir xufles per a l'amo de la terra. Al fons, alguna barraca i cultius de tomateres. L'hora de dinar era molt esperada, i les dones portaven el menjar als treballadors. |
 |
| 1907. Alboraia (l'Horta Nord), la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). La sembra de la xufla es fa en plena canícula, actualment en procés del tot mecanitzat, igual que la recollida. Però en aquells temps calia passar tot el dia a ple sol, sense cap ombra a la vista. Mentre se sembrava sota dura activitat, les orxateries la servien ben fresca per als qui la podien comprar. Fins al novembre no arribarà el temps de la collita. |
 |
| 1907. Alboraia (l'Horta Nord), la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). Per a la recollida, s'hi feia una primera passada per a traure de les mates seques les llargues fulles, que deixaven anusades en madeixes. Després, amb l'aixada, calia collir la mata. Per separar-ne la terra, es feien servir els grans porgadors, i s'acabaven de rentar a l'aigua de les sèquies, dins un cove de vímet, per no perdre cap petita peça de xufla. Per posar-les a la venda, calia encara fer l'escandall de les peces poc agraciades, tasca aquesta que corresponia a les dones, que les triaven assegudes al voltant d'una taula en amples cossis, mentre devien criticar a Déu i tot Cristo. Disposades en sacs, ja eren a punt per sortir a mercat. |
 |
| 1907. Alboraia (l'Horta Nord), la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). La tria de les xufles era tasca femenina. |
 |
| 1907. Alboraia (l'Horta Nord), la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). Una parada de venda de xufles al mercat, també feina per a dones. |
 |
| 1907. , la collita de xufa o xufla. «Nuevo Mundo», de 28 de novembre (BDH). Rentat de les xufles a l'aigua de la sèquia, amb els peus a remull tota l'estona. Si el sol novembre era encara bonhomiós, potser encara era agradable i tot. Els treballadors sempre anaven tapats de dalt a baix, màniga llarga i barret imprescindible. El sol no els era gens d'amic. |
 |
| Anys 60-70. Alboraia (l'Horta Nord). Anunci d'orxata, marca xufa-suc, nom en valencià, anunci en castellà, segons els usos diglòssics típics d'aquells temps, i encara, massa, d'avui a tot el nostre territori nacional. |
 |
| Anys 60-70. Orxata. |
 |
| Orxata de xufla o xufa. |