[2009] Lo molí d'oli Fressinier de Bellpuig d'Urgell

Anys 1900-10. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
La fàbrica d'oli que aquesta família nouvinguda instal·là al poble cap a final del segle XIX s'aixecava a la sortida del poble, al camí del Tossal de les Tres Creus. La foto mostra la família del propietari, automòbil inclòs, a la porta d'entrada. Probablement, un dels primers cotxes que circularen per la població urgellenca.

Anys 1900-10. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
Aquesta sèrie postal del fotògraf barceloní Thomas s'edità a partir de 1910-11, cosa que pot ajuda a situar la cronologia de la imatge. El conductor, per tant, ja no era el vell Fressinier, difunt des de l'accident de tren de l'Hospitalet de l'Infant de 1907, sinó que es tractava d'algun dels seus fills i hereus. M'agrada veure com sovint els camins eren vorejats de grans arbres, oms o plataners, que feien ombra a vianants i traginers, i fa que m'entristeixi en comprovar quan per raons de seguretat, que tenien remeis alternatius, totes les carreteres al llarg del segle XX i molts carrers urbans van veure caure aquells vells i ombrívols companys. 

Anys 1900-10. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
«La fábrica Fressinier. Una industria química en el Vinaròs de principios de s. XX», 
d'Enrique Fressinier i Roca, Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2006 (enllaç).
La primera oficina d'aquesta família provençal s'instal·là a Tortosa al 1887 i a la dècada que ve ja s'inicià la producció d'oli a Bellpuig, centre d'una gran comarca productora d'oli de gran qualitat i que, per mor de la carretera directa a Reus que recorria bona part de les Garrigues i travessa pel dret el Priorat fins a la capital exportadora (al Soleràs sempre hi ha hagut el carrer dit de la Carretera de Bellpuig), de seguida tenia sortida als mercats. Per tant, probablement a inicis dels 90 del segle XIX començà a funcionar aquest gran molí, que amb el temps arribà a donar feina fins a 25 persones. 

Cap al 1900, la família amplià l'empresa a Vinaròs amb una planta de tractament de la pinyola, per tal d'obtindre'n aiguardent, un procés que comportava certs tractaments químics dels residus oleícoles. Allà, el nom dels amos fou adaptat de seguida com a Freixenet, molt més pronunciable a la valenciana. No sabem si això també passà a Bellpuig, i si el cognom originari fou també adaptat a la lleidatana. Però és prou enraonat.

La imatge del molí bellputgenc és superba. No només perquè ens mostra el pati interior amb els munts de pinyolada que esperaven per ser traslladats a Vinaròs, sinó perquè ens permet de veure, per damunt dels teulats dels coberts, l'edifici de l'església del poble, vist des de darrere, ço és, des de la banda est o nord-est de la població. La proximitat al poble era tan gran, que el molí era a continuació de les mateixes cases del carrer del camí de les Tres Creus, que ara se'n diu Carrer de Sant Josep, que dona continuïtat al que puja de l'ajuntament amunt (i antiga carretera o camí ral arbrat a banda i banda a què es refereixen alguns visitants al segle XIX), i a on ja no hi queda cap rastre de l'antic molí olier, ni dels vells plataners que ombrejaven els passants.

Anys 1900-10. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
«La fábrica Fressinier. Una industria química en el Vinaròs de principios de s. XX», 
d'Enrique Fressinier i Roca, Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2006 (enllaç).
Una altra bonica vista exterior des del carrer, amb els arbres a banda i banda, i l'entrada principal, que per l'estretor que mostra no era pas la dels carros dels pagesos que hi venien a descarregar els sacs d'aulives un cop recollides al tros.

Anys 1900-10. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
«La fábrica Fressinier. Una industria química en el Vinaròs de principios de s. XX», 
d'Enrique Fressinier i Roca, Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2006 (enllaç).
Una vista interior de les premses del molí, amb algun dels hereus i capatassos a la foto. Auguste fou el fill d'Emilio Fressinier, mort en tràgic accident al 1907, que el succeiria a la fàbrica de Bellpuig.

Hi veiem almenys cinc premses automatitzades (de construcció barcelonina, segons el rètol que s'hi llegeix a la primera), en una època en què a la majoria de molins dels pobles de la comarca i comarques veïnes eren del tot encara a força de braços. S'hi veu un rall per a la vagoneta que servia per al canvi de la pila d'esportins, un cop premsada, que era duta en una altra sala per a l'extracció de la pinyola. De totes totes, una veritable indústria moderna per als temps que corrien.

Anys 1910 ca. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
Un anunci de la marca d'oli que l'empresa produïa a Bellpuig: «Las Tres Cruces», traducció al castellà del nom de l'emplaçament bellputgenc del molí. Hi podem observar els tres tipus d'envàs amb què es comercialitzava l'oli, que tenia requesta fins i tot a la nostra estimada capital colonial. La marca fou posada en circulació al 1909. 

Anys 1910. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
Oferta de treball per a viatjants comercials d'oli. Després de la mort del pare de família, l'empresa es digué 'Fressinier Hermanos', i «Las Tres Cruces» bellputgenca en fou sempre la marca de referència.

1921.  Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 25 de setembre (ARCA).
L'anunci de la fàbrica d'olis d'oliva i de sulfur de carboni de Bellpuig. A la vila, ja hi havia bastants més de dos-cents telèfons ara fa cent anys!

1927.  Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell.
«El Financiero», d'octubre (BDH).
Cap al 1921 posarien en circulació una segona marca, dita «Colón», amb l'afegit Tortosa-Bellpuig-Vinaròs, de 'Fressinier Hermanos'. És probable que la primera intenció fos exportar-lo cap a Sud-amèrica.

Anys 1900-10. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
«La fábrica Fressinier. Una industria química en el Vinaròs de principios de s. XX», 
d'Enrique Fressinier i Roca, Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2006 (enllaç).
Una fotografia al despatx de la fàbrica de Bellpuig, encara amb el pare de família, Emilio i l'avi Henri. Per tant, la foto ha d'ésser anterior al 1907, i probablement també totes les anteriors, fet que les converteix en unes de les fotografies més primerenques de la vila. Cap a final dels anys 20, sembla que els negocis començaren a afluixar, i els tres fills mascles (la filla no comptava en els negocis) que havien portat l'empresa des de la mort del pare començaren a vendre's fàbriques i cases. Sembla que entre 1926-30, la fàbrica-molí de Bellpuig fou venuda.  

1924. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. «El Financiero», juliol (BDH).
Ja al 1924, l'empresa apareix associada amb una altra d'italiana, 'S. de H. Boccara et fils', que havia hagut de socórrer la societat 'Fressinier Hermanos' amb problemes econòmics, dels quals l'empresa ja no es refaria per acabar desapareixent al final d'aquella època. 

2006. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
«La fábrica Fressinier. Una industria química en el Vinaròs de principios de s. XX», 
d'Enrique Fressinier i Roca, Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2006 (enllaç).
Així s'explica la desaparició de l'empresa al llibret escrit per un dels nets del mateix fundador. Mala praxi inversora, soci capitalista salvador, desinversions per la crisi que es covava i que esclatà al 1929... La fàbrica de Bellpuig fou la primera a ser venuda per la família: «La familia de Auguste tuvo que dejar Bellpuig, donde tenia tantos amigos de muchos años, y fue a instalarse en Avignon, donde murió en 1957, pero viven todavía sus dos hijas». La fi d'una de les més grans aventures empresarials bellputgenques dels tombants del segle XIX al XX. 

Anys 1910-20. Lo Molí d'oli Fressinier, Bellpuig d'Urgell. 
«La fábrica Fressinier. Una industria química en el Vinaròs de principios de s. XX», 
d'Enrique Fressinier i Roca, Associació Cultural Amics de Vinaròs, 2006 (enllaç).
Els tres germans hereus de l'empresa oliera al despatx del molí de Vinaròs, asseguts amb el Dr. Batistet de Bellpuig, amb barret i bastó, probablement amic de la família i de visita a la mansió vinarosenca dels Fressinier. Si concedim que el senyor Batistet era metge, doncs és prou clar que la relació professional i d'atencions mèdiques (llavors no gaire abundants i ben remunerades) a la branca bellputgenca de la família, i potser també a les altres, li havia donat entrada als cercles familiars.