.jpg)
1917. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
Foto: Josep Salvany i Blanc (BdC-MdC).
Preciosa imatge de l'indret original de la Creu del Batlle lleidatana, pas obligat de tots els viatgers que sortien de la ciutat vers el ponent, cap a Fraga i Espanya. El detall de la imatge deixa entreveure el capitell i creu, que desconec si llavors eren encara els originals d'època gòtica, tot i que bé que m'ho sembla.
Els pagesos tornaven del tros amb les sàrries plenes, alguns a cavall de mules i someretes, i d'altres a peu. La meua mare m'explicava que quan a ella, de petita, l'enviaven al tros a migdia a portar els tupins de dinar als homes de la casa que hi treballaven des de trenc d'alba, la somereta s'hi encarava sola i no la calia ni menar. I ara ens sorprenem dels cotxes sense conductor, ahahaha...
1898. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«El Pallaresa», de 8 de gener
Suposem que la costa famosa que hi havia, «de exagerada pendiente», devia ser la que baixa al Sot de Rufea, a tocar del camí del riu i dels aiguamolls. Les costes massa pronunciades eren molt perjudicials per als carros, atès que els frens no tenien prou força i els animals patien exageradament, arribant a bolcar i tot, cosa que també ocorria als ciclistes (llavors dits biciclistes, en popular lleidatà i mot ja desaparegut del vocabulari de les noves generacions).
La partida de Rufea tingué els orígens en un nucli de població d'origen morisc. Indret de terra molt feraç i productiva, sempre pertangué a grans senyors feudals. La zona superior era anomenada Rufea Sobirana, i avui és, paradoxalment, dins la partida de Butsènit. Ací dalt, en la cruïlla amb la carretera històrica cap a Fraga i les Espanyes hi hagué la creu des dels temps medievals. Ara, s'hi ha restituït després de construir-hi una gran rotonda d'ordenament del trànsit.
La part baixa de l'antiga partida era dita «Rufea Jussana (des de la Torre del Roig fins a la Corda de Gardeny), en l’actualitat anomenada Rufea Gensana. Fins no fa gaires anys, a la partió entre el terme de ciutat i el de Rufea, hi havia la creu del Batlle, gòtica. L’expulsió dels moriscos (1610) i la guerra dels Segadors significaren la desaparició de les dues Rufees. Avui hi ha masies amb fruiters i granges i indústries derivades de l’agricultura» (enciclopèdia.cat).
La part baixa de l'antiga partida era dita «Rufea Jussana (des de la Torre del Roig fins a la Corda de Gardeny), en l’actualitat anomenada Rufea Gensana. Fins no fa gaires anys, a la partió entre el terme de ciutat i el de Rufea, hi havia la creu del Batlle, gòtica. L’expulsió dels moriscos (1610) i la guerra dels Segadors significaren la desaparició de les dues Rufees. Avui hi ha masies amb fruiters i granges i indústries derivades de l’agricultura» (enciclopèdia.cat).
2017. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida (Teleponent).
La nova i moderna Creu del Batlle, a la rotonda de Rufea que dona accés també a la Caparrella, ja no mostra ni fust ni capitell ni creu d'antany. Si més no, fa de recordatori de l'entrada secular de la ciutat.
1989-1997. «Onomasticon Cataloniae», Joan Coromines.
El topònim Rufea vol dir literalment el petit molí, que està documentat que hi existia al segle XII, en el temps de l'arribada dels catalans als termes laridins.
1900. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Diario de Lérida», de 26 de maig (FPIEI).
Era lloc molt conegut, i sembla que també d'esbarjo de jovent de mala casa, que deia la padrina, i que es dedicaven a apedregar uns capellans que hi passaven, i «uno de los cuales usaba honda». Això de les fones també ha passat a la història com a joc juvenil, oi?
1911. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«El Correo leridano», de 6 d'agost (FPIEI).
La tartana de Fraga de començament de segle XX hi tingué pana.
1919. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Diario de Lérida», de 7 d'octubre (FPIEI).
El temporal d'aquell any, a l'octubre (no com enguany, que ja som al novembre i quatre gotes mal comptades), ja va tombar un plataner a l'indret, fet que hi dificultava el trànsit «de tal manera, que los carrreros tenían que descargar las mercancías que los carros conducían, para pasar al otro lado».
1920. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
Foto: Josep Salvany i Blanc (BdC-MdC).
Dos imatges més de l'indret. En aquest cas, s'hi indica any 1920, però no sé pas si el fotògraf hi anà dos cops, a retratar la creu. Bé podria ser, però, atès que era un lloc de pas obligat o freqüent.
1931. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«El Correo leridano», de 21 d'octubre (FPIEI).
Breu anunci de la bòbila de la Creu del Batlle. També hi hagué, al tombant del segle XX, la fàbrica de llum de Salvador Balaguer, el propietari conserver lleidatà. Diria que en fou la segona central elèctrica que hi hagué a la ciutat.
1954. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Labor», de 4 de setembre (FPIEI).
La inauguració de l'hotel Jamaica just a l'indret de la Creu del Batlle, traduïda al castellà com a Cruz del Valle, fet que denuncia, amb llarg circumloqui exigit pels temps que corrien, l'autor, Alfons Porta Vilalta.
1937. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«UHP, órgano del PSUC», de 8 de maig (FPIEI).
El cas és que la denominació de Cruz del Valle ja havia sigut posada en circulació abans de la guerra, i com que els extrems es toquen (sobretot en allò que fa referència a la nostra realitat nacional), la trobem en aquesta publicació psuquera, del PSUC original, més internacionalista que no pas català(nista). Sembla que la tendència es manté actualment, o què us en sembla?
1958. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Acento», de 15 de gener (FPIEI).
Demanda a la premsa lleidatana de postguerra de la restauració de la creu, desapareguda -diu- «hace ya unos meses». Estrany que no fos mutilada durant la guerra. Se'n demana un adobament per tal com és a la vista de l'«enorme tránsito turístico nacional y extranjero que por delante de esta cruz pasa».
1960. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Acento», de juny (FPIEI).
Passats un parell d'anys, la situació continuava sense canvis. S'hi insisteix que la creu «antiquísima y artística» fou feta malbé dels gamberros.
1961. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Ciudad», de febrer (FPIEI).
Article explicatiu de la història de la creu i de son nom, que no identifica amb la veu batlle, sinònima d'alcalde (que a Lleida era el Paer en Cap), sinó que li dona el significat de «llevar o ayudar a llevar alguna cosa». La relació amb l'indret de la creu vindria del fet que el batlle fora l'encarregat, «de llevar, en determinados actos, las insignias de la entidad o corporación», com encara succeïa als anys 50 del segle passat en alguns pobles de l'antic comtat de Ribagorça.
1961. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Ciudad», de febrer (FPIEI).
L'autor es remunta als temps de la conquesta per trobar les funcions d'aquest batlle lleidatà. Aquell any encara la creu restava mutilada i en prega a les autoritats la restauració.
1961. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Boletín informativo. Montepío de conductores», núm. 10, de novembre (FPIEI).
Les corbes de visibilitat reduïda de l'N-II a l'arribada a la Creu del Batlle.
1962. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Boletín de información municipal», de febrer (FPIEI).
La inauguració de l'edifici de l'escola.
«Abans de la Guerra Civil davant les dificultats de transport per escolaritzar els nens/es a la ciutat, una seixantena de famílies de Rufea i Jensana van pagar 5 pessetes cadascuna per comprar uns terrenys al Sr. Gimeno, veí de la Partida, per tal de cedir-los a l’Ajuntament per edificar-hi una escola. A l’escola se li va posar el nom de «Colegio Cruz del Batlle», encara que en alguns documents antics també figura amb el nom de la «Cruz del Valle». El seu nom feia referència a la ubicació, perquè l’escola es trobava en el terme de Lleida, en els llindars de la Creu del Batlle. De fet, davant de la benzinera Jamaica encara avui hi ha les restes (la base) d’una creu de terme, la Creu del Batlle, que posteriorment ha donat nom també al nou polígon proper on hi ha, per exemple, el conegut l’Unipreus Esports (Wala).
«Els primers documents del Ministerio de Educación Nacional on consta que a la Partida Gensana (Rufea) l’escola comença a funcionar daten de l’u de desembre de 1948, però aquestes classes s’impartiren durant tres anys a la torre de Cal Fraga, en un galliner que habilità l’Ajuntament de Lleida de forma provisional, era una aula mixta. El primer mestre de la Creu del Batlle fou Don Leoncio Palacín, el qual s'hi va estar 30 anys.
«Del 1951 al 1960 l’ensenyança s’impartia en un edifici d’obra fet per l’Ajuntament ubicat al recinte del pati actual, ja en els terrenys comprats pels veïns. Al principi hi havia una única aula per nens i nenes, darrere les latrines i un petit quartet on es guardava el carbó de les estufes, més tard es va tabicar i es van separar els nens de les nenes i s'hi va incorporar una mestra, la Sra Dolores Gené. Però ben aviat les instal·lacions van quedar petites, estava molt massificat d’alumnes i no reunia unes mínimes condicions.
«En una sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament del 5 de març del 1956, essent l’alcalde de la ciutat de Lleida el [franquista] Sr. Blas Mola i Pintó, es va aprovar construir una nova escola a la partida i va ser el 25 d’octubre del 1960 que s’inaugurava l’edifici de l’escola» (enllaç).
1961. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Boletín informativo. Montepío de conductores», núm. 10, de novembre (FPIEI).
Les corbes que hi hagué en arribant a l'indret de la Creu del Batlle, km. 463 de l'antiga N-II. Al fons, el turó de Gardeny.
1962. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«La Hoja del Lunes, semanario», de 6 d'agost (FPIEI).
La vella carretera nacional tenia la Creu del Batlle com un dels punts negres al seu pas per Lleida. Igual que ho fou la carretera de la Cerdera (la Sardera).
1963. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«La Hoja del Lunes, semanario», de 13 de maig (FPIEI).
La inauguració de la variant de la N-II que evitava «el tobogán formado por las antiguas curvas de la Creu del Batlle».
1967. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Ciudad», de maig (FPIEI).
En un indret tant de pas, no cal estranyar-se que hi fos aixecat un hostal o posada.
1969. La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida.
«Ciudad», d'octubre (FPIEI).
Una col·lecció de sonets marians lleidatans. El que va dedicat a la Marededeu de Butsènit, recull la referència a la secular creu i acaba amb el prec a la Madona per tal que hi fos restituïda:
«La Creu del Batlle que no hi és fa diesmarcava abans un bell camí entre flors,entre braçals, planters i bons olors,portava a l'ermita i les masies».
 |
| 1915 ca. Lleida.La Creu del Batlle, partida de Rufea, Lleida. Fot. Manuel Pinilla (MDC-AFCEC). Una romeria amb tartana, cavall i bicicleta per al marrec (no en tenia pas tothom). |
Enllaç Quina la fem? Canal Whatsapp