1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Francesc Carreras i Candi (BDH).
L'antic segell del segle XIII de la Paeria de Cervera, amb les armes reials i el cérvol heràldic.
.jpg)
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
No hi ha res que em plagui més que, mentre m'entretinc a recercar allò que tinc al cap, topar-me de nassos amb una altra cosa que te n'atura, te'n distrau, i t'absorbeix sense descans. I és que cada cop hi ha més i més materials digitalitzats perquè hi entrepussem. Això m'ha passat amb aquest llibre històric. O potser més aviat, una novel·leta històrica, car la historiografia de fa més de cent anys no era tan asèptica ni neutra com l'actual, sinó arromanticada, apassionada i decantada cap al partit pres, cap al nostre partit. De fet, en moltes parts del món, les que es consideren Estats, encara així ho fan, amb tota impudícia en els temps presents que corren.
El llibre d'en Carreras i Candi, l'incansable historiador de l'anterior tombant de segle, es proposa explicar, reelaborats en forma de dietari, els fets viscuts per la ciutat cerverina en els primers anys de la guerra civil. De la medieval, s'entén, en què, des de la mort de Carles d'Aragó o de Viana al 1461, que havia viscut una vida de ball de bastons amb son pare, el rei Joan II el Sense Fe, rei de Navarra des del 1425, i rei d'Aragó des de 1458, la guerra portà un ball de corones al Principat, atès que la Generalitat, l'oferí successivament al rei Enric IV castellà, a Pere de Portugal i a Renat d'Anjou.
El triomf dels reialistes després del setge de Barcelona de 1972 posaria fi a la disputa entre la monarquia, amb el suport de la Busca i remença, i la noblesa catalana, entossudida en el manteniment de l'statu quo, en el sosteniment la Biga de la societat, la seua, és clar. La guerra tingué episodis especialment cruents, atès que fou la primera en què ja s'hi lluità de manera generalitzada amb armes de foc i d'artilleria, llavors de novíssima generació, en aquells anys de camí ja cap a l'Edat Moderna. El decés del rei al 1479 deixà la nostra corona al cap del fill Ferran, havent-ne acordat matrimoni amb l'hereva del tron castellà, Isabel, precisament a la vila cerverina feia no res, al 1469.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
«...serà tributar un acte de justícia, no deixar per més temps en l'oblit a la patriòtica Cervera, que, després d'ocupada Lleida per los reialistes, segueix aguantant-se ferma contra Joan II, constituint-se en baluard de la causa catalana en la frontera de Ponent». Després d'aquests eloqüents mots, no mencionarem pas ara el segle XVIII cerverí, oi?
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
L'adoració i veneració que la societat catalana sentí per a l'hereu difunt de la Corona, el Príncep de Viana, feu que disposés d'altar propi a la mateixa Seu barcelonina.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Signatura darrera i tremolosa del Príncep de Viana.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
El braç incorrupte del Príncep de Viana es mostrà fins al 1472 (durant gairebé una dotzena d'anys!) al presbiteri de la Seu barcelonina, traslladat llavors amb tot son cos a la sagristia del monestir de Poblet per ordre de son reial pare. Mentre que un dit (no sé si d'aquesta mà o de l'altra) viatjà fins a València. Al braç se li reconegueren poders curatius meravellosos, ai, com hi ha món!
La desamortització conventual al segle XIX deixà, també a Poblet, ossos de reis, reines i prínceps a la intempèrie. Sembla que el cos i el membre retornaren a la capital catalana, i que cap al 1835 fou portat al monestir de Sta. Maria de Valldonzella, «on se'l guarda en la interessant urna construïda en 1904», i que veiem en el gravat.
Encara, al 1909, amb els incendis provocats durant la Setmana Tràgica el braç es perdé, probablement a la foguera. Els estudis recents sobre la identitat de les restes del cos han mostrat que no es tracta pas del Príncep dels catalans (enllaç).
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
La signatura del Príncep Ferran, futur rei de la nostra Corona i consort de la castellana. En morir el de Viana, son germanastre Ferran tenia 10 anyets encara no fets. Es portaven ben bé trenta anys. Coses de la reialesa.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Esplèndida imatge panoràmica de la ciutat de Cervera, d'un cap a l'altre: des de Santa Maria fins a la mola de l'edifici de la Universitat. No consta a l'edició l'autor de les imatges. Podem suposar que en fou ell mateix, l'autor.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Segell reial de la madrastra, i dolenta de la pel·lícula, segons la nostra historiografia tradicional.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
El rei Joan II, que tingué per divisa: in libro tuo omnes scribentur. Al llibre de la Història.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Preciós gravat de la Paeria cerverina, que «tapa del tot lo basament del feixuc campanar gòtic, de la parroquial església de Santa Maria».
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
«Fora castellans e gascons» fou la consigna que l'escrivà racional escrigué al Dietari de la Generalitat a l'inici de la guerra. Per allò de la connexió castellana de Joan II. La cosa ve de lluny. A veure si la podem acabar aviadet, oi?
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
L'antic castell cerverí, dit també força en el català de l'època. Accepció que s'hi recull en darrer lloc al DIEC: «fortalesa».
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
La dovella central de la porta principal de la ciutat de Cervera, del segle XIV, en temps del Cerimoniós. Als peus de la ciutat, el burg extramurs denominat lo Capcorral. Nom recuperat de manera sublim per la revista del Museu Comarcal.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
«Los vells murs de Cervera», amb una de les torres a tocar de l'antic camí reial que pujava fins a la ciutat.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Signatures de Pere el Conestable de Portugal, proclamat rei dels catalans per la Generalitat durant aquella guerra civil (Pere V d'Aragó, IV com a Comte de Barcelona): tot ço que escrivia als nostres consellers, «era invariablement escrit en llengua catalana». A sota, la signatura de sa mare, Elisabet d'Urgell, filla de Jaume II el Dissortat. Fou com a net d'aquest pretendent a la Corona durant el Compromís de Casp, que els nobles catalans l'escolliren com a rei, encara que per poc temps (1464-66).
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Portal de Sant Cristòfol a la muralla cerverina. Enderrocat a finals del segle XIX, havia sigut «refet i aparellat en les darreres guerres civils carlines, de les quals data la garita del cantó».
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Planta de les muralles de Cervera i de la mitja dotzena de portes que hi hagué: Portal principal o de la Cadena (1) i, a tocar, al Portal de la Barbacana (2), Portal de Sant Cristòfol (3), Portal dels Pous (4), la Força o vell castell (5), Portal de la Vall (6), i Portal dels Rius (7).
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
L'antiga muralla, amb les torres escapçades, entre la Barbacana i el portal de Sant Cristòfol, amb la vella carrereta o camí reial que en descendia.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Portal de la Cadena o portal principal de la ciutat cerverina, «que era lo que comunicava a la vila amb lo Capcorral». Gravat de Joan Fàbregas, a partir del «record... que encara viu entre alguns cerverins qui han presenciat lo seu derrocament en l'any 1858».
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Una de les torres immediates al portal principal, al nord-oest de la vila, que es conservava intacta per formar part d'una de les cases. La carretera s'hi veu al costat, amb arbres a la vora.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Les bombardes del Quatre-cents, la primera passa cap a l'artilleria moderna. Al llarg del segles següents. obligarien a repensar les muralles amb ampliacions en forma de baluards i bastions per cercar protecció contra els canons.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
El camí al peu de les muralles de la part meridional de la ciutat, sota l'església barroca dels jesuïtes.
1907. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Un magne gravat de l'altar preconciliar de l'església gòtica de Santa Maria de Cervera.
1908. «Dietari de la Guerra a Cervera. Des del 1462 al 1465»,
Francesc Carreras i Candi. Revista «De tots colors», de 17 de gener (ARCA).
Venut a 4 pta, que era ja un bon preu en aquells temps.
Quina la fem? Canal Whatsapp