1924. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Mundo Gráfico», Madrid, de 12 d'abril (HDH).
Portada de la cançonetista lleidatana en una de les principals publicacions de la capital del nostre regne veí, en el seu debut als escenaris d'allà: arribar i moldre! Al cap de tres anys, doncs, arribava al cim de la fama en el món del music-hall, món en el qual es perllongaria durant tota aquella dècada dels anys 20 del segle XX, i encara fins a la guerra. Havia nascut al 1902 i debutava als escenaris barcelonins del Paral·lel amb 19 anyets, al 1921.
Segons que llegim, va anar a servir a Barcelona des de la Fuliola. Ço és, a fer-hi de minyona, com altres germanes seues i com tantes altres xiques de comarques catalanes. Només que ella, probablement, invertí per rebre algunes classes de cant i ball en alguna de les nombroses petites acadèmies que hi havia al Raval (del Nou de la Rambla, antic Conde del Asalto enllà), probablement per acomplir el somni que acaronava mentre anava cantussejant amunt i avall per les Rambles a comprar a la Boqueria o mentre feia els llits o la bugada a casa de la família burgesa que li donava feina.
Vegeu-ne una biografia a la Viqui (enllaç).
.jpg)
1921. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 13 de novembre (ARCA).
Debut al teatre El Dorado aquell any de 1921, un dels principals escenaris del cuplet barceloní del moment, al costat de la cupletista menorquina Pilar Alonso.
.jpg)
1921. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Papitu», de 21 de desembre (ARCA).
La Ramoneta era llavors «estrella novella que farà carrera si estudia».
1923. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
1922. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Crònica targarina», de 9 de setembre (ARCA).
Al Saló Teatre del Casino Independent d'Ivars d'Urgell hi va haver espectacle de cuplets per la Festa Major. La Ramoneta «electrisà al nombrós i selecte auditori que omplia de gom a gom el local». Les companyies teatrals i els actors i actrius de fa cent anys no tenien mandra de voltar pels escenaris de pobles i viles de tot Catalunya. Ara que hi tenim bons teatres i locals, aquestes visites no són, ni de bon tros, tan habituals com caldria per tindre un país gran. Tot, o gairebé, s'ha d'anar a veure al Cap i Casal. Ni tan sols les sèries nostrades, com la novel·leta de cada tarda, poden absentar-se de l'Eixample. Mentre que, si ens fixem en les que produeix la BBC, les trobem a tots els racons de la geografia britànica.
Però ja pots xiular, ja, que si el ruc no vol beure...
.jpg)
1922. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 20 de maig (ARCA).
Al cap d'uns mesos del debut als escenaris, el nom de la cupletista urgellenca ja s'havia engrandit i esdevenia vedette primera, a l'Apolo Palace.
1922. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Eco artístico», Madrid, de 30 de setembre (HDH).
La gira del debut per tot Catalunya d'aquell estiu de la nostra «estrella de varietés», sempre «obteniendo, en cuantos salones actua, formidables ovaciones».
.jpg)
1922. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 24 d'octubre (ARCA).
El debut a l'Edèn Concert, al Carrer Nou de la Rambla, marcaria el llançament definitiu de sa carrera artística. Per l'èxit glamurós d'un cuplet, en castellà, que al llarg del segle passat esdevingué tot un símbol de la música de varietats:
Anys 1920. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
Edició del llibret del famós tango-cuplet, creat per Joan Viladomat i Vicenç Pastallé, amb lletra de Félix Garzo (pseudònim d'Antoni Josep Gaià, lletrista originari de la Ribera d'Ebre). Regentà l'acadèmia de cant 'la Colosal' al Conde del Asalto, a tocar del Teatre Arnau, a on estudià la Ramoneta i a on li oferiren de posar la veu al tango que esdevindria, amb el temps, un dels més populars al món. L'havien acabat de crear i des que s'estrenà amb la veu de la Ramoneta Rovira a l'Edèn començà a fascinar enterament el públic allà on es cantés.
Qui no recorda, de petit, la mare o la padrina de taral·larejar-lo per casa, oi? Elles l'havien après de la veu de la Sarita Montiel, en aquella dura postguerra que visqueren.
S'escriu en aquest web (Javier Barreiro, enllaç):
«Ramoncita es sobre todo recordada porque fue la primera en llevar al disco el que sería famoso tango-cuplé, Fumando espero, el más popular de los tangos de autor español (para más datos, véase mi entrada).«Félix Garzo compuso esta letra para ser entonada por un coro de fumadoras apaches en una revista, La Nueva España, que se estrenó el 10 de diciembre de 1923 en el barcelonés Teatro Victoria. La música, compuesta por Juan Viladomat, en principio, no tuvo éxito alguno. Sin embargo, Ramoncita cantó esta pieza en el Edén Concert y, poco a poco, la fue imponiendo. La leridana fue la primera en grabarlo en 1924. Dos años después lo haría en Nueva York una gran estrella de la canción hispanoamericana, Pilar Arcos (enllaç). El éxito de su versión deparó que “Fumando espero» llegara a la patria del tango, donde la popularizarían las grabaciones de Rosita Quiroga e Ignacio Corsini (1927)».
.jpg)
1923. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 17 de gener (ARCA).
1924. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
La gravació original en castellà del Fumando espero de la nostra cupletista, ara en farà cent anys.
.jpg)
1923. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«La Publicitat», de 4 de març (ARCA).
.jpg)
1923. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 5 de juny (ARCA).
Un dels primers enregistraments en català de la cançonetista (L'anell de núvia), que destacà per una bella veu, fet que li permeté aquest salt discogràfic... al gramòfon, dir gramola popularment.
1923. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Crònica targarina», de 17 de novembre (ARCA).
Al teatre de l'Ateneu targarí, que el 1923 era ja sala de cinema, també s'hi feren espectacles de varietés, i la Ramoneta Rovira també hi debutà amb «variat i extens repertori de cuplets amb acompanyament d'orquestra».
1924. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«La Unión ilustrada», Madrid, de 17 de febrer (HDH).
El debut espanyol: «cancionista muy aplicada», de ràpida i ascendent carrera. Sembla que la pronúncia del castellà no era prou castissa, més aviat a la urgellenca manera, ahahaha...
1924. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Crònica targarina», de 17 de maig (ARCA).
A la Festa Major de Bellcaire d'Urgell, tres mesos després de debutar a Madrid i estrenar portada en una de les principals revistes (espanyoles) del moment.
1924. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Crònica targarina», de 20 de setembre (ARCA).
A la Festa Major del seu poble, la Fuliola, a on hi feu diversos concerts.
1924. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Crònica targarina», de 13 de desembre (ARCA).
Al cap d'un any, en plena carrera ascendent, la Ramoneta tornava a l'escenari targarí. L'articulista, en una excel·lent anotació pròpiament etnogràfica del que succeïa als nostres pobles, se'n fotia «que algunes niñas bien, tot just acabaren de dir Amén en la funció religiosa de la tarda, a correcuita es dirigiren a la funció profana de l'Ateneu». Molt ben vist!
.jpg)
1925. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 13 de gener (ARCA).
Reprèn temporada als escenaris barcelonins, altre cop al teatre El Dorado, al bell mig de la Plaça Catalunya.
%20(1).jpg)
%20(2).jpg)
1925. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 7 de gener (ARCA).
Les crítiques a la jove actriu eren sempre elogioses.
.jpg)
1925. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 10 de gener (ARCA).
«La alegría suena en sus labios», s'hi escriu. L'espectacle incloïa cuplets en català, com El meu pardal.
«El arte de Ramoncita Rovira es personalísimo; la alegría suena en sus labios, como esas bolitas de cristal que se agitan entre las plateadas hojas del árbol de Noel, o repercute en nuestro corazón como el eco de una campanita mañanera, en un amanecer festivo inundado de sol […]
«Ramoncita Rovira no es, pues, una cupletista más, sino una gran tonadillera, una gran artista que siente la canción que interpreta, sin que, al pasar por sus labios, se pierda una sílaba de las musicadas palabras, ya que es Ramoncita una consumada maestra del fraseo».
Foto: dins «Picardies Càndides», d'Alexandre Cuéllar, 1993 (enllaç).
Un dels principals temples del cuplet de la Barcelona d'ara en fa cent anys.
1927. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 17 de desembre (ARCA).
Debut a l'escenari del Teatre Ribera agramuntí.
.jpg)
1927. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«La Publicitat», d'1 de març (ARCA).
Al Tívoli barceloní, al costat dels balls de moda, charleston i jazz black-bottom.
1927. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«La Veu de Balaguer», d'1 de novembre (ARCA).
El nom de la nostra cançonetista era reclam de vendes de gramòfons i discos de la coneguda marca d'aquells anys La Voz de su Amo. Entre aquesta discogràfica i la Gramophone, en va arribar a publicar una trentena! Una autèntica reina de la gramola d'aquells anys 20. Els discos, en aquells anys, eren molt seguits a través de les ones radiofòniques, i ajudaren moltíssim a la popularització de la música de tota mena, també de la de cuplet, molt popular. L'EAJ-1, Ràdio Barcelona, s'inicià precisament al 1924.
.jpg)
1929. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 2 de gener (ARCA).
Nova temporada al Circo Barcelonés.
,%2015-4.JPG)
1929. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Pla i Muntanya», Balaguer, de 15 d'abril (ARCA).
Espectacle a Camarasa.
,%2026-4.JPG)
1930. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Crònica targarina», de 26 d'abril (ARCA).
Espectacle a Verdú.
.jpg)
1929. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Baix Penedès», d'11 de maig (ARCA).
L'espectacle de revista de varietés era ben rebut pels escenaris comarcals. Sovint hi actuà també amb son germà, Pau Rovira, «una espècie de baríton, ballarí i cantador de la mania d'avui (tangos, eh?, ja m'han entès), qui, sense ser una eminència..., ajuda al conjunt».
1929. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«Crònica targarina», de 24 d'agost (ARCA).
Descans estiuenc de la cupletista a la casa pairal. No devia pas passar-hi desapercebuda.
1929. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
La cançonetista, però pas amb barretina, sinó amb barret frigi argentí, per allò del tango.
(imatge: Javier Barreiro, enllaç).
.jpg)
1938. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
«El Diluvio», de 27 de novembre (ARCA).
Col·laboració de l'artista amb els hospitals de sang de la capital catalana, poques setmanes abans de la fi de la guerra. En acabada la contesa bèl·lica, la represa teatral de les varietés no fou d'entrada gaire afavorida pel nou règim nazionalcatolicista (espanyol) i tot i que feu encara alguna actuació. L'any 1944 es retirà del món de l'espectacle. Llegiu-ne breus biografies:
Francesc Pons, «Neix Ramona Rovira, la intèrpret del Fumando espero», enllaç.
Manel Marsan, «Dones rurals, dones de Lleida», enllaç.
.jpg)
.jpg)
Anys 1920. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
(Imatges: Javier Barreiro, enllaç).
Anys 2020. Ramoneta Rovira, de cal Bisbe de la Fuliola, l'Urgell.
(foto: comarquesdeponent.cat).
Aquests darrers anys s'ha anat recuperant la trajectòria artística d'aquesta dona de la terra. Fins al punt que al seu poble planegen de fer-hi una casa museu a cal Bisbe (amb fons europeus, és clar, del Feder, Camí de Sant Jaume, cosa que tornarà a entremesclar sense escarafalls de cap mena, referent religiós amb profà). L'any 2014 s'hi estrenà, a la Fuliola, l'obra de Jaume Jovells i el Teatre de Butxaca mollerussenc, «La maleta de la cupletista», una recreació lliure de la nostra artista i del món del cuplet.