1956. «El tirà de Burriac», núm. 1,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
L'editorial Hispano Americana de Ediciones ja venia publicant còmics, quaderns d'aventures o tebeos des d'abans de la guerra (del segle XX) i des d'aquells anys trenta va fer molt populars els còmics d'origen o inspiració americana, en castellà. I així continuà el negoci durant la primera meitat de la dictadura, amb les historietes de Flash Gordon, Tarzan o Popeye. Desaparegué al 1962.
No sabem com, l'editor Jorge Parendi, crec que d'origen italià com l'editorial, que era filla de Casa Editorial Vecchi, sucursal de la italiana Lotario Vecchi Editore, es decidí a adaptar i publicar Les Cent Llegendes Populars, del folklorista Joan Amades. Que, mort al 1959, encara pogué conèixer la publicació d'aquesta col·lecció. El similar estil que la resta de quaderns d'aventures, ço és, tapa acolorida i pàgines interior en blanc i negre, amb el típic format apaïsat de la postguerra, li donava una presentació moderna i al gust dels temps. I en la llengua del país!, llavors en hores baixes sota el pes de la persecució cultural i prohibició lingüística de la dictadura (espanyola).
Certament, a finals dels anys 50 començava un mínim desglaç cultural, que portaria aviat a la creació p.ex. de la revista Serra d'Or, d'Edicions 62 i altres de les eines decisives de la represa cultural i literària de la segona meitat del franquisme. Fou aquesta escletxa la que aprofità l'editor, afecto al règim i, llegeixo per ací i per allà, amic del Ministro d'informació i turisme, Gabriel Arias Salgado. La tirada en fora molt limitada i amb el compromís de no tractar tema polític, només històric i llegendari (viquipèdia).
Al desembre de 1956, doncs, se'n publicà el primer número, al preu d'1 pta del moment, si bé aviat el preu s'hagué de doblar. Sortiren de manera quinzenal durant tot el 1957 i començament del 58. Arribats al núm. 28 se'n suspengué el tiratge, si bé la pàgina final n'anunciava el número següent. Alguns quaderns incorporaven un petit esquema històric, fet saber a la portada així: «amb el complement d'història». Complint les exigències del censor, s'hi indicà a partir del núm. 16 que era «publicació per a tothom». La llengua era correctíssima, i no només per fabriana, sinó pel to moralitzant i arromanticat de les històries originals de n'Amades. El primer número n'era la història de Santa Hel·lena, considerada una santa d'origen català.
A partir d'un determinat número de cap al final, l'edició es traslladà a Andorra: el Gobernador Civil de la dictadura a Barcelona, Felipe Acedo Colunga, en la seua dèria repressora (contra les vagues del tèxtil i la metal·lúrgica del 56 i 58, la segona vaga dels tramvies del 57, contra els sectors de l'Església del concili Vaticà II, contra el moviment d'estudiants, en l'afer Galinsoga al 59, en els fets del Palau de la Música al 60... quin historial el paio, que a l'infern es cremi!) feu passes a prop del Ministro perquè en suspengués la publicació per perillosa contra el (seu) régimen... per tractar a Catalunya temes catalans en català. No en va hi desfilen els almogàvers (16), Sant Jordi (6), la Moreneta (23), Ramon Llull (22), l'Otger Cataló (12), el rei en Pere (9)... tot un equip cultural de primera divisió.
Suposem que a Andorra s'hi acabaren de publicar els números que ja hi havia enllestits, i que vistes les dificultats d'una empresa editorial allà en aquells anys, l'editor decidí de finir aquella fantàstica, esplèndida i pionera iniciativa cultural. Per cert, els números de la col·lecció foren signats pels dibuixants Miquel Ripoll (primers 21 números) i A. Batllori Jofré, després.
1956-58. Col·lecció «Història i llegenda»,
Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
Tot plegat em fa pensar en la complexitat de les decisions de la gent per contribuir a l'avenç del nostre país. Un afecto al régimen es complica la vida col·laborant en aquell intent de redreçament cultural i lingüístic d'un país subjugat. De vegades, això pot fer més que totes les bones dosis de purisme del món (que no diré pas que no són necessàries que hi siguin). I això, qui sap si podria ser, en part, vàlid per a la situació actual del nostre país en la seua lluita republicana.
Encara una segona reflexió: quin editor (posem-hi també productors audiovisuals) es complicarà el negoci avui amb tebeos, sèries i cinema de temes nostrats (amb les quatre comptades excepcions que tots coneixem)? La capital del nostre país i bona part de la nova intel·lectualitat es creuen i defineixen com a ciutadans del món, desconeixen o reneguen de les arrels (excepte per a la subvenció), i se'ns enfilen per les branques. Però, ep, segur que m'erro, i tot va per bon camí.
1957. «La porta daurada», núm. 2,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «L'Espasa de virtut», núm. 3,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El pont del Diable», núm. 4,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «La Comtessa Berenguera», núm. 5,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El cavaller Sant Jordi», núm. 6,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El falcó del Cap d'Estopa», núm. 7,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «La conquesta de Nàpols», núm. 8,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El punyal del rei en Pere», núm. 9,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El monestir de Ripoll», núm. 10,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El cavaller negre», núm.11,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El cavaller negre», núm.11,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Otger Cataló», núm.12,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Girona l'heroica», núm.13,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Elisenda de Montcada», núm.14,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El primer ferrocarril», núm.15,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Desperta, ferro!», núm.16,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Moros a la costa», núm.17,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Alí Bey, el gran farsant», núm.18,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Tres reis d'Occident», núm.19,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El fet d'armes de Porto Pi», núm.20,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Gala Placídia», núm.21,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «L'ermità de Miramar», núm.22,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «La Mare de Déu de Montserrat», núm.23,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Expedició i Sicília», núm.24,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «El martiri d'Eulàlia», núm.25,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1957. «Munussa i Lampegia», núm.26,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1958. «El rei caçador», núm.27,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.
1958. «Fra Joan Garí», núm.28,
Col·lecció «Història i llegenda», Hispano Americana de Ediciones, Barcelona.