.jpg)
Anys 1920. Lleida, Camps Elisis.
Vista de les columnes modernistes, diria de memòria que de Morera i Gatell, a l'entrada del gran parc lleidatà, i del famós xalet-restaurant.
1936. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«La Humanitat», de 17 de setembre (ARCA).
Notícia breu sobre el canvi de nom que la Paeria efectuà del Passeig dels Camps Elisis lleidatans, per tal de donar-li el nom del «gran geòleg i revolucionari». Però no fou geòleg, sinó geògraf, i el nom el trobem escrit com a Elisi o Eliseu en la premsa del temps. Tampoc el cognom s'escapà de la variació ortogràfica: sovint escrit amb accent, Reclús, apareix més modernament amb redacció francesa, sense accent, p.ex. viquipèdia: Elisée Reclus. Cosa que diria que no casa amb la seua terra de nació.
1935. Eliseu Reclús.
«La Humanitat», de 12 d'octubre (ARCA).
Repàs biogràfic de d'Eliseu Reclus (1830-1905), nascut a Occitània, esdevingut un dels més importants geògrafs del segle XIX. Va gaudir d'una gran admiració entre les esquerres socialistes, comunistes, anarquistes de final d'aquell segle i inici del segle XX, després que fos condemnat a mort per la participació en el moviment protestatari de la Comuna parisenca de 1871. Allà s'hi va forjar el moviment anarquista, dels n'és considerat un dels pares.
.jpg){kind=small}
1935. «La Humanitat», de 12 d'octubre (ARCA).
La divisa que tancava les pàgines del diari barceloní «La Humanitat», el primer director del qual fou en Lluís Companys: 'La Humanitat' lluita pels ideals catalans i republicans.
1936. Eliseu Reclús.
«La Vanguardia», de 17 de setembre (LV).
Subscripció a la publicació més celebrada de l'autor, «L'home i la terra», en sis toms i en castellà (desconec si n'hi hagué versió en la nostra llengua en aquells anys, però més aviat diria que no pas). Malgrat la filiació anarcoide, en publicitaven l'obra en aquest diari, perquè «es la historia de la humanidad y de la Geografía Universal juntas». El preu era contundent per a l'època, 100 pta, amb descompte del 10% si es pagava trinco-trinco. Amb subscripció mensual, a 5 pta.
1936. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«Combat», de 5 de desembre (AML).
Notícia del Socors Roig del POUM sobre un acte pels refugiats, que foren rebuts al Parc Eliseu Reclús.
1937. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«Acràcia», de 3 d'agost (AML).
La cartellera cinematogràfica al teatre dels Camps, llavors dit Teatre del Parc Eliseu Reclús. No sé pas si les pel·lis eren gaire revolucionàries...
1936. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«Acràcia», de 4 de febrer (AML).
Mítings, assemblees i grans reunions eren sovint fets al Teatre Eliseu Reclús, que era la manera abreujada d'anomenar al teatre del passeig dels Camps.
1937. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«Acràcia», de 10 de setembre (AML).
Cursa ciclista, amb sortida a quarts de set del matí, amb recorregut de Tàrrega a Lleida, i final als «Campos» d'Eliseu Reclús. Era difícil deixar de dir-ne Campos, com en deien habitualment els lleidatans, i encara ara. La ruta passava per Olèstria, que fou el nou nom que hagué el poble de... Sidamon durant la guerra.
1936. Eliseu Reclús.
«La Vanguardia», d'11 de setembre (LV).
En altres poblacions catalanes, també s'hi incorporà en aquells anys el nom de l'il·lustre geògraf al nomenclàtor oficial: un conegut institut barceloní Balmes, decidí de «cambiar el nombre del cura 'Balmes', por el de Elíseo Reclús».
1937. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«Acràcia», de 15 de novembre (AML).
Breu sobre «la figura del sabio justo y rebelde» al diari lleidatà.
1937. Lleida, Capçalera del diari «Acràcia» (AML).
L'òrgan comunicatiu diari de la CNT-FAI a la nostra ciutat. En castellà. Històricament, la relació anarquista amb la llengua del país ha estat sempre subjugada a una mentalitat diglòssica disfressada de puresa internacionalista. Encara avui quan sento a algú que diu que és més ciutadà del món que no pas català, arranco a córrer!
1937. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«Combat», de 20 de gener (AML).
Míting del POUM al «Teatre dels Camps Eliseu Reclús», amb el marxista valencià Julià Gómez (Gorkín) i el vendrellenc Andreu Nin.
1937. «Adelante», òrgan del POUM lleidatà (AML).
1937. Lleida, Passeig d'Eliseu Reclús als Camps Elisis.
«Adelante», de 26 de maig (AML).
L'òrgan del POUM lleidatà, també en castellà, però amb un anunci en la nostra llengua sobre un concert simfònic de la Banda Municipal de Madrid al Teatre Par Eliseu Reclús, «dedicat en homenatge i a profit del poble madrileny».
b.jpg)
1905. Eliseu Reclús,
«La Veu de Catalunya», de 8 de juliol (AML).
Ressenya de la defunció del geògraf. S'hi fa constar que «els ratos d'oci que li deixava son difícil estudi els dedicava a la propagació de la idea o el règim vegetarià en què creia fermament. Vivia molt senzillament amb els seus, i el mobiliari de sa casa era de fusta blanca».
.jpg)
1905. Eliseu Reclús,
«Joventut», núm. 283, de 13 de juliol (AML).
Una altra notícia sobre la defunció de Reclús, al conegut «periòdic catalanista d'art, ciència, literatura», que en ressalta l'ateisme i denuncia les crítiques catòliques a la seua persona.