1871. Moneda d'Amadeu I.
Moneda del rei (espanyol) imposat pel general Prim a les Corts (espanyoles) després de la defenestració de la dinastia Borbó (espanyola) per mor de la revolució Gloriosa de 1868. El seu curt regnat (finals de 1870 - febrer de 1873) donà pas a la I República (espanyola).
Gait%C3%A8Cornet.jpg)
1871. Amadeu I al pas per Lleida.
«Diario de Barcelona», de 25 de setembre (ARCA).
Crònica breu de Gaietà Cornet i Mas per al diari sobre l'estada del nou rei (espanyol) a la ciutat, de pas cap a la capital estatal. Sempre que s'esperava una visita reial, pobles i ciutats s'afanyaven a mostrar sa millor cara al monarca. Ben just feia onze anys, que al 1860 la reina borbona defenestrada havia remogut els dirigents i poble lleidatans amb l'estada que hi feu. El nou rei, però, arribava sense la parafarnàlia pressuposada a la reialesa i sense el suport de part del país. Encara més, amb l'animadversió de part del país, com p.ex. de tota la carlinada, la qual tenia a Lleida bona prèdica.
La primera norma dictada per la Paeria fou l'obligació al veïnat de blanquejar cases i façana. Als carrers, certament, alguns «arreos» [guarniments] eren preparats, «revestidos de follaje y mucha elegancia», però sense parangó amb els arcs triomfals que s'hi havien aixecat per a la darrera visita de la reina Isabel. S'inauguraria la nova font de Sant Lluís, a la plaça del mateix nom, davant el mercat i de la casa a on posaria S.M. durant l'estada a la nostra ciutat, hostatjat per la neboda Capità General (espanyol) de Catalunya, i amb profusió de rojigualdes.
Les estades reials comportaven des de temps molt reculats una tradició: il·luminar places i carrers durant la nit. Amb aquesta intenció s'instal·là enllumenat de gas al llarg de tota la banqueta o façana fluvial de la ciutat, des de Sant Antoni, a on hi havia un embarcador, fins al pont i l'entrada als Camps Elisis.
Com també era tradició, les autoritats provincials havien de rebre el monarca al primer poble de la província. En el nostre cas, a l'estació de ferrocarril de Sant Guim. En arribant el tren a Mollerussa, espetegaven ja a la capital ponentina tres canonades d'avís: el nou rei (espanyol) era a punt d'arribar, calia apressar-se a l'estació. Entre les autoritats no hi faltaven mai els «catedráticos del instituto de 2a enseñanza». Qui ens ha vist i qui ens veu, oi?
El jove rei, que no devia tindre gaire més de 25 anyets, «se apeó... en medio de un gentío inmenso del que salieron varios vivas», i es dirigí als seus estatges de la plaça Sant Lluís. Al vespre, visità l'exposició agrícola (també tot un clàssic en la visita de mandataris) que li havien preparat als Camps Elisis (lloc preferencial i únic per a les mostres agràries lleidatanes des de la seua inauguració i fins avui). Diu el cronista que hi devia haver unes vint mil persones vingudes des de diferents punts de la província per festejar el monarca i participar de les celebracions públiques, que no s'hi especifiquen.
Passada la nit a la ciutat, l'endemà preveia visitar la guarnició militar del castell (Seu Vella), passar per algun hospici i anar a l'institut de secundària, llavors establert al Convent del Roser del carrer Cavallers. Sembla que hi hagué canvi de plans, i el rei retornà a Barcelona amb el primer tren del matí.
1871. Amadeu I al pas per Lleida.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
Per al nou rei, a Lleida, no hi hagué Te Deum a la catedral, com marcava la secular tradició. Els canonges tenien més aviat «simpaties carlines» i «li van fer boicot... els irreductibles membres del capítol li van tancar les portes del temple», de la Catedral Nova.
Un dels beneficiats de la Catedral, mossèn Rufes (molt popular a la ciutat per les obres benèfiques que impulsava), va portar a terme una maniobra per evitar el conflicte diplomàtic entre poder reial i poder religiós: va esperar el seguici, que baixava carrer Major avall cap a Sant Lluís, per embotir-lo a la petita capella del Peu del Romeu, a on el rei va poder complir en certa manera amb la tradició.
Pobre xicot, aquest reietó, sense el seu general Prim (assassinat a Madrid al desembre de 1870), quines se n'hagué de veure i empassar. Encara com va aguantar tant per abdicar!
.jpg)
Carrer Amadeu I de Savoia.
(Foto: viquipèdia).
Un dels pocs carrers dedicats a aquell pobre rei (espanyol) desafortunat, a la ciutat de València.
.jpg)
Tombant dels segles XIX-XX.
Lo mercat de Sant Lluís, Lleida.
Encara no era construït durant l'estada d'Amadeu I a la nostra ciutat, però els topants de la plaça Sant Lluís es configuraven com un dels racons de més projecció urbanística d'aquells temps, i la Fonda de Sant Lluís que hi hagué la feia lloc privilegiat d'estada a la ciutat per als forasters que hi arribaven. No endebades, en algun edifici noble que hi donava, hi visqué també la filla del Capità General de l'Estat a Catalunya.