1975: «Caosi/s», «La Gralla i la Dalla», Lleida.
Dibuix d'Andreu Guiu Puyol per a la portada del llibret que recollia els poemes del muntatge poeticovisual de la Gralla i la Dalla, que s'havia vist al juliol a la Sala Gosé del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears a Lleida. La Sala s'havia inaugurat al 1970 i fou, juntament amb la Petite Galerie de l'Aliança Francesa, un dels epicentres culturals de la Lleida que maldava per sortir de la foscor del franquisme (espanyol).1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 21 de gener (AML).
L'Esquella fou una de les agrupacions teatrals més actives d'aquells anys 70. «Pero también existen otras, que no ceden en su actividad, y de muy variada especie y estilo, Gurú, AEM, Talia...» Orgànicament, la segona etapa de La Gralla i la Dalla, i també la del Grup Ponent de cançó, es desenvoluparà sota lo paraigua d'aquesta agrupació teatral.
1976. DD'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 24 de gener (XAC).
Noves incorporacions a la colla poètica: lo mollerussenc Toni Castellsaguer. La Gralla i la Dalla s'obre a les aportacions de les comarques ponentines. Morí prematurament (1954-1989) i en Josep Borrel li feu una tria de poemes a Vint-i-vuit poemes i una poètica. Poemes de terra i sorra» (1990)
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 31 de gener (XAC).
Noves incorporacions: lo linyolenc Esteve Mestre.
2005. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Ressò de Ponent», de juny, núm. 196 (Arxiu Lleida).
Recorda en Francesc Pané que «l'experiència va ser molt interessant. Primer perquè va ser la trobada de la gent de comarques. La Universitat ens va agrupar. Va ser una oportunitat generacional per impulsar la literatura catalana i la literatura ponentina». S'hi recull també la forta connexió amb lo Grup Ponent de cançó.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 17 de febrer (XAC).
Presentació a Lleida ciutat del Grup Ponent de cançó al pavelló de l'Antorxa. «Cinco jóvenes se fundieron con otros de cientos de voces presentes en la sala para cantar todo aquello que es anhelo popular, el ser y el estar».
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Matinal», núm. 93, de febrer (FPIEI).
La Teima, infermera de l'Hospital Provincial de Santa Maria, fou la veu femenina de la nova cançó lleidatana: «interpreta canciones cortas pero muy expresivas, de gran belleza y de crítica».
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Presència», de 6 de març (Arxiu Girona).
Ressenya de la presentació dels cantautors lleidatans al 13 de febrer a Lleida, «amb l'exponent comú que els uneix: la seva disconformitat i oposició a una societat, la guitarra a les mans i la veu al vent». Al costat dels crits per a la llibertat nacional, «també es cridà fort i llarg: Màrius Torres, institut». La societat lleidatana es despertava i es posava a caminar.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 18 de febrer (XAC).
Preparació del I Gran Aplec sardanista Ciutat de Lleida per al 4 d'abril, que també inclourà un recital de cançó i poesia catalana, amb La Gralla i la Dalla i el Grup Ponent.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 16 de juliol (Arxiu Girona).
«Xerric té 21 anys, és estudiant... 'Les meves composicions expressen la meva manera d'interpretar la realitat i la meva postura davant la vida. Penso que he d'aconseguir un equilibri entre la música i la lletra. Jo treballo molt les lletres, vull ésser poeta. A vegades m'han dit que són excessivament intel·lectuals».
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 12 de febrer (AML).
La constitució del Secretariat per al Congrés de Cultura Catalana d'aquell any comptà amb la pràctica totalitat d'entitats culturals lleidatanes, entre les quals els poetes de La Gralla i la Dalla. Actualment, passats cinquanta anys, ens caldria molt més que un congrés...
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 15 de maig (AML).
Crida d'en Xerric als homes i dones de lletres lleidatans per «bandejar la fatxenderia, d'arremangar-se la camisa... practicant una literatura al servei d'una empresa comuna a tots els catalans».
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 17 de febrer (AML).
Recuperació i reivindicació de la persona i obra de Màrius Torres. A la fi, s'aconseguiria que l'institut de la ciutat en portés el nom. Els membres de La Gralla i la Dalla, en aquesta ocasió en Francesc Pané, en foren fervents paladins. En aquells temps, els actes culturals i literaris eren presidits per la bandera nacional, actualment...
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 28 de febrer (XAC).
Lo festival de Cançons per la llibertat programat a Cervera aquell final de mes fou prohibit per l'autoritat governativa (espanyola) del moment. Passat lo temps, tot pot semblar fàcil i planer, però encara tenien sempre al clatell la censura i la vigilància de la Brigada politicosocial de la policia (espanyola). I del leridanismo (l'intent de desmembrar administrativament i simbòlicament Lleida de Catalunya) no en feia pas tant de temps... i la ciutat encara es deia Lérida...
En canvi, mireu amb què s'atrevien, fixeu-vos-hi: un Pedrolo posat a escena per l'Esquella teatre. Ara no hi hauria ningú que gosés, potser ni tan sols que s'ho proposés... De fet, aquest 2024, el 50è aniversari de. Mecanoscrit del Segon Origen, el llibre més venut i llegit de la literatura catalana, ha passat del tot desapercebut a les nostres autoritats culturals... Així construïm país, així... No mos cansem de fer lo ridícul...
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 10 d'abril (AML).
Joan Brossa fou un dels referents poètics del grup, sovint adscrit a la poesia concreta i visual en aquells primers anys, com el mestre: «alè que és vida».
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 23 d'abril (XAC).
Ja és arribada l'hora de desbridar els mots,
de menjar solaces i beure folla pluja,
de rebolcar-me nu, embriac,
amb feixes de camèlies als llavis.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 28 d'abril (XAC).
Segona edició del concurs literari de Sant Jordi del col·legi menor dels franciscans lleidatans, aquell any sense lo malaurat Enric Farreny, ja finat. Los premiats de l'any anterior s'invertien en la classificació: primer en Xerric, segon en Pané. La Dolors Sistac demanà als prosistes més consistència narrativa, i només s'atorgà un accèssit en aquesta categoria.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 28 d'abril (XAC).
El diumenge a la nit, Xerric.
Acte de fe, Francesc Pané.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 28 d'abril (XAC).
Lectura dels poemes premiats.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 24 de setembre (XAC).
Sergi Schaff vingué a Lleida a gravar un «Temps de Cançons» de Rtve-Catalunya. En Xerric cantà a la casa del bisbe, lo mas abandonat de la carretera d'Osca, i conjuntament amb lo Beethoven Carles Yuste, gravà A uns ulls. Miquel àngel Tena cantà a la plaça de l'Ereta, l'antiga. No era freqüent que Lleida sortís a la tele. S'emetria al novembre.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 9 de novembre (XAC).
L'emissió per circuit català i repetició per la UHF (la segona cadena, que llavors només n'hi havia dos, i majorment en espanyol). L'he buscat als arxius de rtve, però no l'hi he trobat, pecat!
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 16 de juliol (Arxiu Girona).
L'any d'eclosió de la nova cançó ponentina, cap dels nostres cantautors fou convidat al Canet Rock. El I Aplec de la Cançó de les Terres de Lleida celebrat a Guissona aquell agost fou multitudinari: «la plaça s'anà omplint de gent, que portaven banderes catalanes, que duien l'adhesiu 'Lo nom és Lleida', i exemplar de poesia que edita el grup lleidatà la Gralla i la Dalla.
Els crits de guerra de fa cinquanta anys:
Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia.
Amnistia total.
El poble unit mai més no serà oprimit.
Poble lleidatà, posa't a caminar.
Visca la Marxa de la Llibertat.
Visca la Unió de Pagesos.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 9 d'octubre (XAC).
Aquell estiu de 1976 fou l'any de màxima interacció entre lo Grup Ponent de Cançó amb la Gralla i la Dalla, o viceversa.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Diario de Lérida», de 20 de novembre (AML).
Premis del Concurs Monogràfic del col·legi menor dels franciscans en la inauguració del nou curs. Primer guardó per a Miquel Pueyo (L'estructura fonològica del vocalisme lleidatà), i accèssit per a Francesc Pané (A la recerca d'un subdialecte occidental). El vessant acadèmic i professional dels membres de la Gralla i la Dalla s'anava afermant.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 24 de desembre (XAC).
Homenatge al jove Joan-Enric Farreny i Sistac (mort en accident d'escalada, un any després de la defunció de son pare), a la Sala d'Actes de Magisteri, a l'antic edifici ja enderrocat. La llista dels participants és testimoni de l'estima cap al jove desaparegut.
1976. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 28 de desembre (XAC).
L'acte «Flor de Vent Folk» es feu lo dia de Sant Esteve.
1977. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 15 de gener (XAC).
La Gralla i la Dalla en començant lo 77:
«un gegant vellet... anava assenyalant... cadascun dels sacs dels tretze homes reunits.
I els dia un per un».
1977. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 16 d'abril (XAC).
Paraula d'en Xerric: «Poesia no és, sinó es fa».
1977. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», d'1 de maig (XAC).
Continua en Xerric dialogant(-se) sobre lo paper de l'art en la societat: «l'art si no és oficial és oficiós. Classistes dels pebrots!», perquè «els organismes competents ja es cuidaran de facilitar els intermediaris».
1977. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Avui», de 9 de setembre (XAC).
Edició de «Lloança del magall», a raó de 100 pta per exemplar, obra dels cinc poetes del grup, el qual «s'autofinança, publica, esgrafia, ciclostila i comumica els seus productes». La presa de consciència social per evitar l'elitisme cultural i poètic n'era una raó fundacional, dels dallaires.
1977. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 16 de setembre (XAC).
Sobre l'edició de «Lloança del magall»: «Som arrel i saba, vida i lletra de la terra». Breu entrevista amb Francesc Pané. Hi fa una mica de resum de la trajectòria dels dallaires. S'hi comenta sobre el text teatral «Cuixes i queixes» que anaven embastant, del poemari de poesia visual «Objectes 24», primer llibre de La Gralla i la Dalla II, la segona etapa del grup després de l'escissió lingüística d'inicis del 76, s'hi marca distància amb los poetes en castellà de «Mensaje», i s'hi defensa «la sensibilidad y la llama de la tierra, la fuerza y el amor del magall».
1998. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«Aproximació a una iniciativa cultural de la Lleida de la transició: el cas de 'La Gralla i la Dalla'», Paquita Sanvicen, «Ilerda», IEI, de desembre (FPIEI).
Resum de la trajectòria d'aquesta segona etapa dallaire dels joves poetes lleidatans: «amb una temàtica popular, de problemes quotidians, d'amors i desamors, d'alegries i frustracions, la poesia per a ells és l'expressió dels propis neguits, l'única arma per vèncer una situació i una societat que viuen de manera anòmala».
Que vivim, encara, de manera anòmala, hi afegeix un servidor, si m'ho permeteu...
LEI
1978. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 27 de juliol (XAC).
En Xerric sobre l'hermenèutica: «De les teories en mengen els àngles i algun que algre vividor».
1978. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 9 de setembre (XAC).
1978. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«El Cérvol», Cervià de les Garrigues, de setembre (XAC).
Xerric, A cada branca, les besses fruiten amants.
1978. D'en Xerric, Pané i «La Gralla i la Dalla».
«La Mañana», de 2 de desembre (XAC).
Homenatge a Josep Estadella i Arnó, amb conferència de l'estudiosa Dolors Sistac, autora d'una tesi sobre el metge, polític i poeta lleidatà. El jove Josep Borrell en llegí els fragments poètics.