Anys 1910-1920. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
Imatge acolorida de la plaça ara en fa uns cent anys. La Casa Melcior, d'estil modernista, fou aixecada cap al 1910. Des del l'obertura de Blondel amb la superació de la ciutat emmurallada, la plaça va quedar oberta al riu, que cada cop l'ha tingut més lluny: el carrer esdevingué carretera (per traure el trànsit del carrer Major) i la nova banqueta de postguerra deixà una distància considerable de la plaça a l'aigua. Tot i que, durant segles, en un racó hi havia hagut la baixada de la barca.
Anys 1910-1920. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
Una altra vista de la plaça d'abans de la guerra (del segle XX).
El Portal de la Barca i la plaça de Sant Francesc, Lleida.
2007. «Els carrers i places de Lleida a través de la història»,
Josep Lladonosa i Pujol, UdL/Paeria. Trad. de l'ed. cast., 1961.
[Recull dels articles publicats al diari La Mañana durant una dècada].
Escriu l'ínclit historiador lleidatà, que des de la riuada de 1597, que va malmetre el pont, Lleida va disposar d'un servei de barques per ajudar al pas del Segre mentre el pont era inservible. El Portal de la Barca baixava fins a tocar de l'aigua des de l'Arcada de Castro i pel lateral de la plaça de Sant Francesc, després de la Llibertat. Aquest carreronet s'anomenà del Premsador.
El Portal de la Barca i la plaça de Sant Francesc, Lleida.
2007. «Els carrers i places de Lleida a través de la història»,
Josep Lladonosa i Pujol, UdL/Paeria. Trad. de l'ed. cast., 1961.
A l'altre lateral del baluard hi hagué una mena d'edificis fortificats des del setge de 1648, des dels quals volia defensar-se aquell Portal i el Pont. Perduda aquesta funció, i després de la Guerra de Successió (cap al 1744), el local fou parcialment ofert als franciscans per instal·lar-se a la ciutat. Havien perdut el monestir extramurs a prop del camí de Montsó des dels setges patits durant la Guerra dels Segadors, en l'època de la nostra I República, la de Pau Claris. «L'Ajuntament també va aconseguir de part del governador [espanyol] la demolició del baluard. En el seu lloc, es va obrir una placeta que, en donar davant l'església de Sant Francesc, llavors en construcció, es va dir de Sant Francesc».
A tocar de la placeta i el portal de la Barca, hi hagué l'hostal de Josep Soler, apotecari. Els hereus, en algun moment, l'ampliaren amb cavallerisses tot ocupant part de la plaça. Això va provocar la intervenció de la Paeria per recuperar-ne l'espai, cap allà al 1780. Els amos de l'hostal van obtindre la compensació d'ocupar el carrer del Premsador, que desaparegué. A l'altra banda, l'austera façana de l'església franciscana es donà per acabada al 1777.
1865. La plaça de Sant Francesc o de la Llibertat, Lleida.
Josep Fontseré i Mestres, dins Atles de Lleida (segles XVII-XX).
Plànol vuitcentista, amb les oficines del Gobierno Civil al vell edifici dels franciscans. A la nova primera banqueta encara s'hi van fer unes escaletes per baixar al riu.
El Portal de la Barca i la plaça de Sant Francesc, Lleida.
2007. «Els carrers i places de Lleida a través de la història»,
Josep Lladonosa i Pujol, UdL/Paeria. Trad. de l'ed. cast., 1961.
Al segle XIX, els franciscans en foren exclaustrats al 1835, d'aquell edifici i església. També, afegeix Lladonosa, aquell mateix any va incendiar-se l'Hostal i va haver de ser enderrocat. Les partides carlines que rondaven per l'horta lleidatana motivaren la petició que a la plaça hi tornés a haver alguna mena de cos de guàrdia militar.
Ja rondava pel cap dels mandataris de la ciutat la idea de remoure l'església de Sant Joan per disposar d'una gran plaça urbana. S'havia pensat de traslladar-ne el culte a l'abandonada de Sant Francesc. Es va tornar a obrir al culte un brevíssim període de temps, sense que Sant Joan s'hi traslladés i retornà al 1854 a caserna de l'exèrcit (espanyol).
1883. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«Lo Garbell», de 4 de novembre (FPIEI).
Balls de la Joventut Federal lleidatana, que tenia local al Centre Democràtic Federal,
Plaça de la Llibertat, 2, 1r.
1890. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», de 19 d'agost (FPIEI).
La Farmàcia Central, davant la plaça de la Llibertat.
1898. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», de 16 d'agost (FPIEI).
Una professora de tall anglès i confecció al núm. 2 de la plaça de la Llibertat.
1899. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«El Ideal», de 5 de juny (FPIEI).
La direcció del diari republicà també a la plaça.
1903. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», de 12 de setembre (FPIEI).
La unió dels gremis de perruqueres i barbers reunits en un dels locals de la plaça.
1905. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«La Comarca de Lleyda, setmanari catalanista, adherit a la Unió»,
de 16 de desembre (FPIEI).
Algun cop, el nom aparegué amb la b canviada... abans de la reforma ortogràfica fabriana.
1905. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«Lo Gat del Famades, setmanari humorístic ab ninots»,
de 30 de setembre (FPIEI).
O bé la plaça sense la ç...
1905. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«El Pallaresa», de 27 de febrer (FPIEI).
La notaria del núm. 7 de la plaça.
1908. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», de 24 d'abril (FPIEI).
La rellotgeria Borràs, al núm. 3.
1913. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«La prensa», de 2 d'agost (FPIEI).
Una de les tradicionals botigues lleidatanes del segle XX: la botiga d'electricitat Baiget.
1914. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«Diario de Lérida», de 17 d'abril (FPIEI).
Fotografia Llauradó.
La Plaça de la Llibertat, Lleida.
2007. «Els carrers i places de Lleida a través de la història»,
Josep Lladonosa i Pujol, UdL/Paeria. Trad. de l'ed. cast., 1961.
La revolució republicana de 1868 comportà el canvi de nom, a Plaça de la Llibertat, que es mantingué fins a l'ocupació (espanyola) de 1938.
.jpg)
1910 ca. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
Plànol de la ciutat de Lleida, F. de P. Morera i Gatell (FPIEI).
Detall de la plaça.
1916. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
«El Obrero Leridano», de 15 de maig (FPIEI).
La mani de l'1 de maig acabava a la plaça de la Llibertat, seu del Gobierno Civil (espanyol). Una manifestació en record dels tristos fets de Xicago. Probablement, una de les primeres celebracions a Lleida de la reivindicativa festa.
La Plaça de la Llibertat, Lleida.
2007. «Els carrers i places de Lleida a través de la història»,
Josep Lladonosa i Pujol, UdL/Paeria. Trad. de l'ed. cast., 1961.
Des del 1861, a l'edifici de la caserna s'hi establí la Delegació d'Hisenda provincial, i l'església esdevingué magatzem de la Tabacalera, monopoli estatal (Espanyol). Recull el nostre historiador el fet que en la urbanització del lloc, s'hi trobà un mil·liari romà que indicava la distància entre Ilerda i Tàrraco. Era just a tocar de l'Arcada de Castro, que en època imperial fou porta d'entrada a la ciutat. La pedra mil·liar acabà perdent-se, malauradament.
La sort de l'església canviaria novament al 1893, quan el bisbe Messeguer aconseguí de restituir-la al culte, sota l'advocació de Sant Pere.
.jpg)
Anys 1950. La Plaça de la Llibertat, Lleida.
Durant el règim franquista (espanyol), la plaça esdevingué novament —és clar— plaça amb nom de santoral cristià, s'hi feu l'edifici municipal de nova planta, i es rehabilità la malmesa església amb l'afegit de la portalada barroca de l'antic convent de l'Ensenyança de la plaça de l'Ereta, també destruït durant la guerra. La portalada provenia d'un altre antic convent, el de la Mercè, enderrocat cap al 1761 per causa de les obres de la Catedral Nova. Les monges de l'Ensenyança l'adquiriren per dignificar la seua església.
.jpg)
La Plaça de la Llibertat, Lleida.
2007. «Els carrers i places de Lleida a través de la història»,
Josep Lladonosa i Pujol, UdL/Paeria. Trad. de l'ed. cast., 1961.
De la guerra fins avui, la història de la placeta ens és més propera.
L'únic fet del qual Lladonosa no fa esment és la inhumació del descobridor lleidatà Gaspar de Portolà a l'Església de Sant Francesc al 1786. Una làpida que s'hi col·locà a la banda del carrer Major l'any 1970 ens ho recorda.
Arribat el règim (espanyol) del 1978, ningú se'n recordà de retornar a la Plaça el seu nom republicà, i s'hi ha mantingut fins avui el nom catòlic. Caldrà anar pensant com tornar-l'hi, el nom de Llibertat a la plaça, oi?
1512. Lo miracle de Sant Francesc a Lleida.
Saint Francis Heals the Grievous Wounds of One John at Lerida, plate two from Woodcuts from Books of the XVI Century, Hieronymus Höltzel,
AIC—Art Institut Chicago (enllaç).
Aquesta xilografia és obra de l'artista alemany Hieronimus Höltzel. La inclusió d'aquesta referència en una primerenca edició impresa de la vida de Sant Francesc, confirma la fama i veracitat que es donà a aquest miracle durant el pas del sant per la ciutat al segle XIII.
[1335] Monestirs lleidatans medievals, més
Quina la fem? Canal Whatsapp