1643. Plànol de la ciutat de Lleida.
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
La ciutat emmurallada, amb el turó de la Seu fortificat. Com és obvi, la representació de la catedral lleidatana no és pas literal, i és molt allunyada de la imatge real. La segona església, amb campanar abanderat, pot correspondre a la capella de la Suda.
S'intueix a la porta principal de la ciutat una gran torre que en protegia l'entrada. L'arc que se'n conserva actualment és de factura posterior, neoclàssica i del segle XVIII. En canvi, la muralla que formaven els edificis de cara al riu, l'hem de considerar no pas exacta però sí ben versemblant.
1643. Plànol de la ciutat de Lleida
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
La ciutat de Lleida era dominada per l'exèrcit francès, aliat de la República Catalana. Les tropes castellanes prenien posicions als afores, al Cappont i la Bordeta. L'assalt definitiu per part de les tropes enemigues (espanyoles) es produí entre la primavera i el juliol de 1644. Les tropes aliades del mariscal Comte de la Mothe no pogueren resistir l'embat i hagueren de rendir la plaça.
Tot el Cappont era una horta. De fet, ho ha sigut fins al anys 60-70 del segle XX, quan va començar-ne el desenvolupament urbanístic. La secla (sèquia) de Torres creuava tota l'horta lleidatana. El riu Segre tenia dos grans braços, que conformaven un gran areny interior, la dita illa de Mallorca lleidatana. El segon braç era tan gran que també disposava d'un pont per poder-lo travessar, a l'alçada del convent dels agustins.
1643. Plànol de la ciutat de Lleida
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
La llegenda del plànol, amb la data i signatura.
1643. Plànol de la ciutat de Lleida
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
A l'est de la ciutat, a on hi ha hagut modernament l'estació del pla de Vilanoveta, hi hagué la caseria de Vilanoveta, amb església i tot segons el gravat, i que no s'ha de confondre amb el barri modern de la Bordeta. Diria que la Vilanoveta restaria molt malmesa i despoblada després dels dos setges de la Guerra dels Segadors, de manera que desapareixeria de les representacions cartogràfiques posteriors de la ciutat.
1643. Plànol de la ciutat de Lleida
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
Detall de la ciutat amb els ponts sobre el Segre. La fortificació de Gardeny és força visible, i entremig un reguer derivat del Canal de Pinyana, prou important per assenyalar-lo com a dificultat en un mapa militar, separava el turó gardenyenc dels murs de la ciutat.
1643. Plànol de la ciutat de Lleida
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
Detall dels braços del riu i del Cappont lleidatà.
1643. Plànol de la ciutat de Lleida
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
L'any 1642 tingué lloc aquesta gran batalla enfront de la ciutat, als plans i secans dits de les Forques. Podem llegir a la lletra I de la llegenda: «puesto del enemigo y secano llamado las orcas». Probablement, hi havia hagut o hi havia encara les forques de la ciutat per als ajusticiaments que calgués. Les tropes enfrontades es disposaren en els tossalets sobre els quals avui hi han crescut el barri de la Bordeta i dels Mangraners. A l'est, les tropes francocatalanes, «del enemigo», diu el plànol espanyol, i de color roig a l'oest les tropes castellanes, aquestes sí, les nostres enemigues.
.jpg)
1643. Plànol de la ciutat de Lleida
«Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida»,
Berne de Gainza (BVD).
En aquesta ocasió, les tropes de De La Mothe en sortiren victorioses, tot i que haurien de rendir la ciutat un any després. Una detallada descripció dels contingents d'infanteria, cavalleria i artilleria és feta a l'article Batalla de les Forques, 1642 (viquipèdia). El plànol, doncs, és coetani als fets i fou fet o acabat just uns mesos després, ja al 1643 que hi consta. Desconec el convent (N) que s'hi dibuixa; com que el trobem emplaçat cap a les possessions episcopals, cap Palauet del Bisbe, a la partida del Garrut, a on modernament s'hi feu el cementiri lleidatà, podem pressuposar que hi havia alguna petita comunitat en aquest indret, un dels refugis d'estiu del prelat, lluny de la xafogor i mosquitam de la ciutat, i obert a la marinada vespertina.
 |
1643. Plànol de la ciutat de Lleida «Croquis de la batalla en las inmediaciones de la ciudad de Lérida», Berne de Gainza (BVD). |