QUINA LA FEM?: [2520] L'escola «menagère» agrícola de noies del Castell del Remei, 1910, més

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

Un documentat reportatge en una de les revistes més interessants per al públic femení d'ara fa cents, en descrivia les singularitats, de l'escola menagera lleidatana. L'article també es fa ressò de l'altra escola que, perduda a la plana urgellenca, havien fundat els Girona al 1910, seguint la seua inclinació religiosa i pietosa, i segons els nous corrents pedagògics que sorgiren en aquells temps. La labor de les escoles menageres dominiques apareixia retratada a les planes barcelonines més xic del moment, que ben segur llegien a can Girona. A la imatge, una de les aules de les noies grans, les normalistes o que es preparaven per a mestra, amb aquells vetustos i pesants pupitres de fusta amb el forat per encabir-hi els tinters.

Les fotografies de l'article són de l'escola lleidatana, al costat de la catedral nova, però poden servir com a bona referència de com era l'escola del Castell del Remei, pel que fa a instal·lacions i pel que fa a la disposició, uniforme i capteniment de les noies i xiquetes.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

L'article comença amb un recordatori de la tasca escolar de les terciàries dominiques, que ja tenien escola a la ciutat de Lleida (des del 1875 o abans fins i tot, i que adoptaria la pedagogia menagera en aquell inici de segle). Aquest primer edifici era al carrer de l'Almodí, i l'escola ja fou traslladada al carrer de Vallcalent al 1960. L'antic edifici de l'institut del Pare Coll, com se'l solia anomenar, darrerament ha passat a ser una residència per a persones sense llar.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

La classe de música per a les parvuletes.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

La classe de brodat. Calia intruir la dona, però dins d'un ordre social, de l'ordre patriarcal propi de fa cent anys a Europa.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

Dins d'aquest ordre patriarcal no podia faltar la classe de planxar. Certament, hi havia instrucció, però també i sobretot adoctrinament moral. Per cert, les planxes eren d'aquelles de ferro massís, que s'escalfaven damunt l'estufa de llenya.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

Ara a classe de tall i confecció. Molts mapes penjant de les parets, que de segur que també repassaven, però sense oblidar el lloc social que la dona havia d'ocupar... a casa.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

Vista de la classe de pintura. Sense tantes programacions ni paperassa, les classes surten millor... a qui s'hi aplica. La resta (l'escola actual), miracles a Lurdes, que deia la padrina.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.

Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

Les monges ja havien fundat, abans que l'Escola Normal Menagera Santa Anna del Castell del Remei, una escola d'aquestes característiques a Horta, llavors població que havia estat incorporada al municipi barceloní.

1917. Lleida. L'escola de les Germanes Terciàries Dominiques del Pare Coll.Revista «Feminal», núm. 128, de 30 de desembre (ARCA).

L'escola de les Dominiques lleidatana havia muntat una exposició de labors en diferents sales del col·legi, per on desfilà tot Lleida, segons l'article. No endebades aquesta institució escolar albergava «450 deixebles assedegades de l'ensenyança dominicana».

1924. L'escola «menagère agricole» de noies del Castell del Remei.

«Crònica targarina», de 25 d'octubre (FPIEI).

La festa major de la colònia del Castell del Remei, en honor, és clar, de la Marededeu del Remei. L'articulista afirma haver visitar el Col·legi Escola Menagère, a on «poguérem apreciar que la higiena i la senzillesa... són els millors ornaments... i ademés que l'ensenyança que allí reben les alumnes, tant internes com externes, és purament pràctica... dirigits al desempenyo de sa pròpia missió i educar-la des de petita perquè sia bona mestressa de casa». D'aquesta visió de la dona, en fa tot just cent anys, uf!

Es dedueix de l'article que a l'escola hi havia també internat per a les xiquetes 'externes', o sia, que hi anaven de més a lluny, com ara de Tàrrega.

1924. L'escola «menagère agricole» de noies del Castell del Remei.

«Crònica targarina», de 28 de novembre (FPIEI).

Un altre article a la revista targarina sobre la utilitat formativa de la dona a l'Escola Menagère Santa Anna del Castell del Remei, al cor de l'Urgell. Llegir per entendre-ho: «Trist és veure avui la joventut femenina que es dona de menys d'ocupar-se dels treballs propis com és manegar el plumero, l'escombra i tot el de la cuina...»

1924. L'escola «menagère agricole» de noies del Castell del Remei.

Revista «Urgell», Mollerussa, de 29 de novembre (FPIEI).

L'anunci remet als «sistemes novíssims de la moderna pegagogia» de l'escola, amb internat, i alumnes des de parvuletes fins a l'anomenada escola domèstica, École Mengère, «en la qual es prepara la joveneta per a llur missió pròpia d'esposa, mare i administradora i mestressa de la llar».

1924. L'escola «menagère agricole» de noies del Castell del Remei.

Revista «Urgell», Mollerussa, de 15 de novembre (FPIEI).

REssenya sobre l'escola de les Dominiques de l'Anunciata a al Castell del Remei, «vulgarment conegut per Torre del Bisbe, un col·legi inernat i externat». Llavors, Anna Jové ja era vídua d'Ignasi Girona i Vilanova, finat feia un any. «Menagères hauries de ser totes les escoles de noies. L'Escola de la llar ha d'esser avui l'única escola de les futures dones de la terra».

Sens dubte que la instrucció bàsica per a les noies fou un avenç social en comparació a segles passats, però a quin preu d'adoctrinament! Quan guaitem cap enrere, és desesperant la lentitud en el progrés dels drets humans, de les dones i de les classes desafavorides.

1924. L'escola «menagère agricole» de noies del Castell del Remei.

Revista «Renaixement», Artesa de Segre (FPIEI).

1927. La Festa Major del Castell del Remei.

«Diario de Lérida», de 7 d'octubre (FPIEI).

Tradicionalment, el segon diumenge d'octubre se'n celebra la festivitat, de la Marededeu del Remei, i, per tant, la festa major de la colònia i escola del Castell. Eren molt habitual a totes les festes majors, les curses del gran cos de la cordera, que ja no es premiaven amb l'animal, com antigament, sinó amb calés i licor de camamilla. No hi podia faltar l'acte de caritat dels amos, en la «repartició de sopa als pobres». També hi hagué sardanes, focs japonesos o articifials, i cucanyes per a la canalla. La música anà a càrrec de la cobla-orquestrina Barrot de Balaguer.

1929. L'escola «menagère agricole» de noies del Castell del Remei.

«Boletín oficial dle Fomento Nacional de la Horticultura», núm. 25, d'agost (HDH).

Un article crític amb la poca ambició de les escoles menageres de les dominiques, i que els reclamava una més important formació botànica i hortícola.

1939. Castell del Remei (la Noguera d'Urgell).

Destrucció de l'edifici principal, al 20 de gener, quan ja les tropes feixistes havien ocupat la plana urgellenca. Per algun descuit, n'explotà el polvorí que hi havia, i hi provocà una gran mortaldat, i l'enorme destrucció de l'estructura.