1927. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
Programa de la Festa Major de maig (Sol-Torres).
Victòria Manonelles de Costa fou cirurgiana i llevadora a la Lleida d'ara fa poc més de cent anys, una de les primeres metgesses a exercir a la nostra ciutat. Establerta des dels anys 20 a la Plaça Sant Joan, llavors dita de la Constitución (espanyola). Feia consultar a la tarda i s'havia especialitzat en l'assistència a l'embaràs. Com a dona, en aquells temps, resultava sempre més planer atendre dones per ésser metgessa. A banda que les condicions obstètriques solien ser descuidades en aquell ofici d'homes.
1916. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«Diario de Lérida», de 25 de juny (FPIEI).
Filla de Lleida, va fer les pràctiques a l'Hospital Clínic de Barcelona, capital a on degué fer els estudis de medicina. No en trobo gaire informació familiar: caldrà continuar-ne la recerca.
La proporció social de llicenciats era tan baixa, sobretot si eren dones, que se'n podia publicitar el currículum acadèmic. Res a veure amb les granges d'estudiants de les universitats actuals.
1916. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«El Pallaresa», de 19 de juliol (FPIEI).
En començar a exercir, al carrer Estereria, insereix un anunci de salutació als companys de professió... majoritàriament masculins. No fos cas...
1917. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«L'Estaca», de 10 de novembre (FPIEI).
Ací anunciada com a Victorina, que devia ser el nom habitual. En lloc de llevadora, se'n feia dir «professora amb parts».
«L'Estaca», de 10 de novembre (FPIEI).
1918. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«El Ideal», de 6 de març (FPIEI).
Operació a una embarassada de 6 mesos, com a metgessa ajudant, però amb ressò mediàtic.
1922. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«El País», d'11 de novembre (FPIEI).
Encara al carrer Estereria, però amb el nom de «clínica de parts» destacat. Se'n deia així perquè s'hi feien ingressos de dones amb problemes d'embaràs i per al part. El servei era permanent, o sia, 24h. Sens dubte, una gran millora en l'atenció a les dones encinta en aquells temps, si més no, de les que s'ho podien pagar.
1926. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«Revista Sanitaria», Lleida, de 15 d'abril (FPIEI).
Trasllat de la clínica, ben a propet de l'antiga ubicació. Una altra cirurgiana d'aquells anys fou Mercè Busquets, primer al carrer Sant Antoni, després a l'Av. de Barcelona, ara Garrigues, davant del teatre dels Camps Elisis.
.jpg)
Anys 1936-39. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«Espías, contrabando, maquis y evasión. La Segunda Guerra Mundial en los Pirineos»,
Ferran Sánchez, Ed. Milenio, 2003.
Durant els anys de la guerra, trobem la doctora Manonelles col·laborant clandestinament amb l'organització Socorro Blanco, d'ajut a presoners tradicionalistes i les famílies respectives, si havien estat represaliades per les autoritats republicanes o pels escamots anarquistes descontrolats que tant mal varen fer pels pobles catalans. Pels orígens familiars, doncs, deduïm que la Victòria Manonelles procedia de família carlina. És clar que si havia pogut estudiar carrera era perquè provenia de bona casa. I també que si decidí d'arriscar-se en aquestes activitats, mantenia ben viu l'ideari tradicionalista.
1956. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«Ciudad», quadern de juny (FPIEI).
La metgessa feu publicar, ja com a viuda, el llibre «Monografia de Alcarràs», obra de son difunt marit Antoni Costa Escolà. Sabem, doncs, que el «de Costa» que acompanya el seu nom des del temps dels seus estudis i primeres pràctiques era pel cognom del marit.
1959. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«El Noticieero Universal», d'1 d'octubre (ARCA).
Participació amb una comunicació al II congrés de llevadores, celebrat a Barcelona. Portava llavors més de 30 anys d'ofici. Desconec si va poder/voler tornar a obrir la clínica després de la guerra.
1965. Victòria Manonelles, metgessa lleidatana.
«La Mañana», de 19 de gener (XAC).
Esquela de la defunció. Havia nascut, per tant, cap al 1888. Quan va acabar els estudis, al 1916, tenia, per tant, uns 28 anys i era ja casada. Els cognoms propis n'eren Manonelles Pascual.
Arribà a presidenta del Col·legi Oficial de Llevadores. Potser als arxius d'aquesta institució s'hi podran trobar noves dades d'aquesta pionera femenina de la medicina a Lleida. Ara que al nomenclàtor de la ciutat s'hi volen fer constar més i més dones, potser fora un bon nom per incloure-l'hi, oi?