c.jpg)
d.jpg)
1913. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort
Vista de la barca, amb foto de l'autor, probablement de cap al 1910, car crec que hi veiem les noves barques del 1908, que pagà la Diputació barcelonina després dels aiguats de l'any anterior.
1844. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
«El Heraldo», Madrid, de 8 de novembre (HDH).
La desamortització del monestir, que fou completada al 1835, obrí un greu conflicte sobre els drets de possessió del pas de barca d'Escarp i una altra que hi hagué al Cinca, a Torrent: "El monasterio de Escarpe tenia construidas dos barcas de tránsito en los ríos Segre y Cinca». L'Estat (espanyol) els tragué a subhasta al 1849, però un hisendat veí de Torrent, Francesc Montfort, l'alcalde, els reclamà com a propis. La pretensió es remuntava al conveni entre el monestir i l'Ajuntament de Torrent de l'any 1829 per a la gestió de la barca del Cinca. La subhasta fou suspesa, en contra del parer, testimonis i documents aportats per l'autor de l'article davant la comissió. Afegeix que el litigant alcalde de Torrent, «tan pronto como concluyó la guerra civil [cap al 1840, a la fi de la primera guerra carlina], se apresuró a poner de su cuenta dos barcas en el Segre y Cinca, precisamente en los mismos puntos donde las tuvieron colocadas los frailes, siendo esta... la causa poderosa que anima su codicia» per oposar-se a la venda dels drets de part de la Hisenda pública (espanyola). Ell havia sigut també el darrer beneficiari dels drets els anys 1834-35, i en arribar la desamortització degué quedar-se'n les barques. Sembla que durant uns anys després de 1835 no hi hagué en funcionament el pas.
1844. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
«El Heraldo», Madrid, de 14 de novembre (HDH).
El funcionari responsable de l'adjudicació de la subhasta es veié constret a respondre al senyor Gaietà Ibarz d'Oriol, que era mequinensà. La carta de resposta era plena de tòpics i el funcionari s'amagava rere el secret del procediment governamental.
1844. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
Conreu de moreres i cucs de seda.
«El Católico», Madrid, de 2 de febrer (HDH).
Francisco Montfort era un gran terratinent local, dominador del poble de Torrent. Havia sigut un dels pioners a l'Estat (espanyol) de la introducció del conreu de moreres per a l'alimentació dels cucs de seda. Les mostres de seda filada que s'havien tramès a Madrid van dipositar-se al «Conservatorio de las Artes para honra del interesado y estímulo de otros emprendedores». Això li valgué que la reina (espanyola) li atorgués «la Cruz de Comendador en la Real Orden de Isabel la Católica», amb data de febrer d'aquell any.
1843. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
Conreu de moreres i cucs de seda.
«Diario de Barcelona», de 20 de març (ARCA).
Montfort havia redactat una guia per al conreu: «Apuntes para la propagación y mejora de la industria de la seda por medio de la morera multicaule y gusanos trevoltinos». Diu el diari que era «labrador», les moreres de mena filipina i els cucs de tres collites a l'any, «que a costa de grandes trabajos y desembolsos ha podido adquirir», pecat que no diu a on. Us recorda la novel·la Seta de l'Alessandro Baricco, oi?
1844. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
«El Clamor Público», Madrid, de 13 de desembre (HDH).
Davant d'un oponent tan ben col·locat en els ambients polítics de la Villa y Corte estatal, poca cosa podia fer-hi en Cayetano, hisendat de Mequinensa que també licitava per la compra dels terrenys a on amarraven les barques. Això sí, li quedava el dret a donar coces en públic per denunciar el cas: només hi havia l'Ajuntament de Torrent que donava suport a Montfort, «pueblecillo de corto vecindario, compuesto de sencillos labradores, pobre e ignorante, donde manda como cacique el codicioso Montfort».
1836. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
«El Eco del Comercio», Madrid, de 8 de març (HDH).
En aquella situació social i política del segons terç del segle XIX, tothom va jugar les cartes que tenia. Sembla que el torrentí senyor Montfort havia flirtejat amb la carlinada als primers inicis de la confrontació.
1841. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
«El Eco del Comercio», Madrid, de 8 de març (HDH).
El cultiu de la morera de l'Índia esdevingué el gran negoci de Montfort, que volgué expandir als pobles veïns: els en repartiria 25 plançons i els explicaria com s'havien de cultivar: «su elevación pocas veces escede de seis pies. La hoja es ordinariamente de un palmo de largo y algo más de medio de ancho». Li calia, doncs, una bona producció de fulla de morera per proveir la colònia de cucs de seda que devia posseir i la fabricació de sedes.
1788. La barca de Torrent i Massalcoreig.
«Al pasar la barca… Historias particulares de las barcas de paso en Aragón»,
Rufina Mullor Sandoval,
Cuadernos de Aragón, 37, pàg. 267,
Institución Fernando el Católico, Excma. Diputación de Zaragoza, 2007.
Esplèndid plànol de la darrera barca del Cinca, datat de final del segle XVIII, fet a l'època per a la reclamació d'un plet. S'hi aprecia, poc abans de l'aiguabarreig amb el Segre, el pas de barca una mica aigua avall de Massalcoreig, petit poble que llavors no arribava als 300 habitants.
1847. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
«El Eco del Comercio», Madrid, de 15 d'agost (HDH).
1847. Les barques d'Escarp i Torrent de Cinca.
«El Eco del Comercio», Madrid, de 31 d'agost (HDH).
Al cap de pocs anyets de la disputa per les barques, els matiners s'aixecaven a Catalunya contra el govern isabelí espanyol. Les barques d'Escarp i Torrent les feien anar per mirar d'atacar les tropes reialistes de la guarnició de Fraga. A la notícia s'hi demana la fortificació del monestir d'Escarp «como lo estuvo en los siete años de guerra» anterior, la primera carlina per al control dels passos de barca. Aquest cop no hi havia només carlins, sinó també malcontents, progressistes i republicans.
c.JPG)
b.JPG)
«Diario de Barcelona», de 6 d'octubre (ARCA).
El gran pont de Fraga, inaugurat de feia pocs anys, se n'anà aigües avall el 29 de setembre d'aquell any per una de les habituals avingudes del Cinca. Va veure amb una ullera de llarga vista com un tros de pont flotava amb supervivents al pas per Torrent i va posar-hi tots els esforços per traure'ls. Va fer portar una barca amb carro des de la partida de Conillar, i en va poder salvar mitja dotzena. Al sot de Torralba va ajudar a sortir de l'aigua cinc persones més que baixaven agafades a troncs. Fins i tot «a una pobre mujer, tuvo el señor Monfort que envolverla en su capa, pues se hallava casi exánime de frio». Dos més se salvaren a la Granja.
.jpg)
Anys 2000. La barca de Torrent de Cinca, lo Baix Cinca.
Pedra d'amarratge de la barca de Torrent, allà a on lo barquer lligava o amollava la soga. Crec que la barca estigué en funcionament fins després de la guerra, als anys 50-60. Diria que igualment la d'Escarp.