%20-%20Vue%20g%C3%A9n%C3%A9rale%20-%20Voiture%20(1).jpg)
Anys 1950-60. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
Una bellíssima postal acolorida amb els presseguers en flor a l'entrada del poble. Llavors encara no hi existien les nectarines.
.jpg)
Anys 1950-60. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
Una tipiquíssima estampa de la postguerra a tants pobles del nostre país: el passeig carretera amunt i avall, ben mudats i mudades, els diumenges a la tarda.
%20(1).jpg)
1913. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc del municipi.
.jpg)
1913. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
La quantitat d'edificis és remarcable (432) per als 1.366 hab. que hi havia al 1920, i és perquè també hi havia al terme nombroses construccions per a la mineria, a banda de masos escampats. Cent anys després, el poble no arriba al miler d'estadants. Al segle XIV, dependent de l'abat d'Escarp, s'hi comptaven una dotzena de focs, o sia, cap a la seixantena o setantena de persones, totes sota la jurisdicció de la granja monacal.
.jpg)
.jpg)
1913. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
La vila disposava de quatre molins d'oli i un de farina, diria que tots cinc moguts amb la força de les aigües del Segre.
«Lo pas del Segre se salva amb unes grans barques subjectes a una corriola ajustada al cable que va de part a part del riu i són mogudes per la mateixa corrent»: són les noves barques que els pagà la Diputació barcelonina al 1908, després dels aiguats de l'any anterior.
Anys 1970. La Graja d'Escarp, lo Baix Segre
(fototeca.cat).
Restes misèrrimes del castell i vila medievals dalt del cim del Calvari.
Anys 1970. Lo Monestir d'Escarp, lo Baix Segre.
(fototeca.cat).
1989-1997. La Granja d'Escarp, Joan Coromines.
(Onomasticon).
L'etimologia diàfana del topònim de la Granja. Mentre que Escarp remetria a un nom de llinatge previ a la dominació aràbiga. El paratge d'Escarp, que domina l'aiguabarreig de Segre i Cina i el pas de barca, i de terra fèrtil, de segur que ha sigut terme ben desitjat al llarg de la història.
%20-%20335%20SEGRI%C3%81%20-%20ESCUTS%20HER%C3%81LDICS%20(Escudos%20Her%C3%A1ldicos%20(1).jpg)
1986. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
L'escut de la vila, amb la granja representada, com a l'escut actual (viqui). Aquest sí que és un autèntic escut parlant, però amb autèntica raó de ser.