20230805

[2504] Els primers globus aerostàtics a Barcelona, segons la ploma del Baró de Maldà

1783. Vol aerostàtic de Montgolfier a París.
La concurrència a les demostracions aerostàtiques, ara en fa aproximadament uns dos segles i mig, ens transmet el sentiment que devien provar, grans i xics, de veure el progrés en viu i en directe. En veure el gravat vaig pensar què no devia sentir el nostre estimat Baró de Maldà en viure-ho a la Barcelona del seu temps, com ens ho descrigué? Montgolfier havia fet el primer vol no tripulat però amb passatgers animals al 19 de setembre de 1783. Al final d'aquell any, ja van fer-se vols tripulats, amarrats i de vol lliure.

Sobre la sort dels primers animals voladors de la història, sabem que «van ser ni més ni menys que una ovella, un ànec i un pollastre, i el motiu no va ser altre que el de comprovar que un ésser viu podia sobrevolar les altures. Aquest vol, presenciat pel rei Lluís XVI, la seva esposa Maria Antonieta i tota la cort, va tenir lloc el 1783, va durar 8 minuts i es va enlairar des del palau de Versalles. Era un magnífic globus blau amb ornaments daurats [els colors reials] carregat amb una gàbia de vímet per transportar els animals. Després d'elevar-se uns 500 metres d'altura, el globus va descendir suaument al bosc de Vaucresson i els animals van resultar il·lesos». ('Una ovella, un ànec i un pollastre, els primers tripulants del globus', enllaç).

1784. Els primers globus aerostàtics a Catalunya.
«Calaix de Sastre (1769-1919)», Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà.
(Text: Academia.edu).
En aquells anys de l'acabament del segle XVIII, havien arribat a Barcelona les notícies de les proves de la màquina aerostàtica de Montgolfier a França, «composta d'una bola plena de gas, lo qual introdueix per medi d'un tubo o canonet, de tal modo que, ple lo globo, no sols se'n va pels aires, sí que atrau, i se'n porta, coses de molt pes, havent-ho provat ell mateix, que se'n pujà amb son company, tinent general de França, amb una petita barqueta unida a dit globo». 

El nostre autor refereix la primera prova feta a la ciutat, que sabem per altres fonts que fou aquell 3 de gener, al carrer de Trentaclaus, ara de l'Arc del Teatre, entre la Rambla i el Raval, en un prat d'indianes, nom amb què es denominaven els espais de petits canals en què eren blanquejats, humitejats i assecats al sol els teixits de cotó estampats per un costat (dins indianes per la decoració oriental de l'estampat).

Aquell primer petit globus («com coixinera de bufetes») s'encastà al sostre d'una casa veïna. Calgué que l'hereu Portell l'acabés d'aviar perquè es perdés de vista mar endins, «més enllà de la llanterna», o sia del vell far del port de la ciutat de Barcelona. Hi havia acudit una gernació, «de totes classes, edats i estaments, a saber, eclesiàstics, militars, noblesa i plebe». Aquella primera màquina aerostàtica fou dirigida pels doctors Salvà i Santponç, metges coneguts, i per l'advocat Marià Oliveres. Malgrat la fredor assenyada de les paraules del nostre escriptor, sembla que la concurrència fou realment destacable. 

1784. Els primers globus aerostàtics a Catalunya.
«Calaix de Sastre (1769-1919)», Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà.
(Text: Academia.edu).
Les proves no cessaren aquell mateix mes de gener. La segona tingué lloc el dia 26, al mateix emplaçament, a les 3 de la tarda. Novament, grandíssima expectació, fins al punt que «acudiren al puesto persones de superior esfera que s'havien subscrit amb paga de mig duro», que era un preu a l'abast de molt pocs. Des de la muralla (del Paral·lel) se fitava bé l'espectacle i s'hi acostaren «persones de totes classes, edats i condicions; una infinitat de cotxes [de cavalls] parats, amb senyores a dintre..., los terrats, porxades, torratxes i campanars de la Seu, del Pi i altres, ocupats de gent per l'observació del globo». 

Primer n'avià un de petit, que tingué bon comportament, i això feu que hom s'atrevís amb el globus més gran. Però l'expectació quedà frustrada per problemes tècnics i calgué ajornar l'esdeveniment per al vinent dijous 29, a les 11 del matí. Que tampoc no pogué ser, per causa del vent una mica massa fort i perquè la tela de la màquina se foradà «i el francès que era l'autor anava per allí fet un foll». Nova cita per a l'endemà, dia 30, a les 8 del matí. I aquest cop sí, «s'ha lograt lo desitjat fi que pujàs a l'aire la màquina aerostàtica [areostàtica, escrivia el Baró]». S'elevà com dos vegades Montjuïc, però s'acabà foradant i descendint lentament fins a les teulades. El Baró de Maldà ho contemplà en directe «des de la torratxa de ma casa», que era una petita construcció elevada per damunt els teulats que s'havien fet tantes i tantes cases de la ciutat per disposar d'aire i llum. Ens testimonia que la gent cridava d'emoció i admiració en veure pujar l'aparell. Sempre sense tripulants a bord.

L'endemà dissabte continuà l'espectacle a quarts de cinc de la tarda des de l'hort de la casa del Comte d'Aranda, a on vivia el seu procurador, doctor Salvat: «el tal globo ha estat baix la direcció d'un tal Belluga, i ja s'és bellugada tota la gent de Barcelona», corrent a la muralla de Terra a tocar del Portal de l'Àngel per veure'n la funció, que fou un èxit, amb el globus perdent-se en l'horitzó. Ara bé, «No ha deixat tal diversió d'estorbar [de destorbar] molts jornals en la menestralia en los més dels dies d'esta setmana». La pela és la pela. O ho era en aquells temps. 

1789. Els primers globus aerostàtics a Catalunya.
«Calaix de Sastre (1769-1919)», Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà.
(Text: Academia.edu).
Sembla que fins al cap d'una colla d'anys no es veié un altre globus al cel de la ciutat. En realitat, encara eren vols experimentals i a les beceroles. Al cap de gairebé quinze anys, al febrer de 1789 i amb motiu dels festejos per la proclamació del rei (espanyol) Carles IV, un altre artefacte solcava per damunt de la ciutat. Al Pla de Palau, amb data 11 de febrer, davant les autoritats de la ciutat, després d'aviar una ocellada i llançar monedes al populatxo (que «a pelotons lo poble, a punyades, estiraments de cabells, atropellant-se a collir-ne alguna»), «s'ha elevat des de Palàcio un globo areostàtic que, no pujant molt al principi, después s'és elevat en tal manera que casi se figurava entre algun petit núvol i qui sap a on haurà anat a parar».

1802. Els primers globus aerostàtics a Catalunya.
«Calaix de Sastre (1769-1919)», Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà.
(Text: Academia.edu).
Amb data 21 d'agost, el nostre Baró escriptor ressenya l'elevació d'un globus a Barcelona, amb motiu de les festes i diversions que ja s'hi celebraven de cara a la visita del rei (espanyol) Carles IV aquella tardaor [lleidatanisme de tardor]. Al carrer de l'Amargós, en plena ciutat vella, un tal «mussiú Ravé» en feu elevar un. Les dos primeres proves foren grans pífies, «amb molta bulla i burla de la gent que estava en los terrats observant-ho». A la tercera, anà la vençuda, tot i que la tírria i animositat del Baró per tota cosa francesa li fa menystindre aquella gesta.

1802. Els primers globus aerostàtics a Catalunya.
«Calaix de Sastre (1769-1919)», Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà.
(Text: Academia.edu).
Arribada ja Sa Majestat a la ciutat, el 5 de novembre tingué lloc el primer vol tripulat d'un globus a Catalunya. La gent s'arreplegà al voltant de la plaça de toros de la Barceloneta, de recent construcció, i «sobre terrats d'iglésies i campanars, torratxes i terrats» esperaven impacients de veure com s'elevava «la magnífica màquina aerostàtica, amb Lunardi sota, en la barqueta». Tot era «bulla i diversió... la de tant gentio de tota classe, sexos i edat». Ell mateix confessa que «me'n só pujat al campanar del Pi a tres hores tocades», a on ja hi havia altres concurrents del barri, escolanets, el campaner, alguns menestrals i alguna dona: «molt hi hem rigut, fent ells tot sovint, ademés, d'ara puja, ara puja la bola!, que encara no en vèiem mitja al punt de quatre hores». Finalment, la bola de gas s'enlairà, «de color verd i vermell, que figurava com una baldufa grossa, sense el cap a on s'hi enganxa lo cordill per fer-la ballar», que a mesura que pujava i pujava s'anava fent diminuta. 
Sembla que «amb ses traces i manyes» va aconseguir apartar-se de l'aigua, va tornar a remuntar i va baixar «al mateix lloc en què havia començat».
 
1802. Els primers globus aerostàtics a Catalunya.
«Calaix de Sastre (1769-1919)», Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà.
(Text: Academia.edu).
En canvi, l'endemà dia 6 de novembre, «lo senyorito, que amb lo gas podia sempre mantenir-se per tres hores sobre l'aigua, isqué a terra amb la sola corrent de l'aigua», o sia, que entenc que amarà (aterrà al mar) i tornà amb el globus arrossegat per la barqueta, posada sobre l'aigua, i en arribar a la platja «anava amb son globo sobre la terra sense tocar-la tres pams, tirant-lo un exèrcit de xicots amb unes cordes». Fou rebut joiosament per la gentada que hi acudí, victorejant-lo «com d'un conquistador o com d'un hèroe».

1802. Rebuda dels reis (espanyols) a Barcelona
L'entrada del rei no fou amb globus, sinó amb carrossa però estirada dels 'rucs' de la ciutat (potser ho hauria d'escriure en majúscula), l'11 de setembre (enllaç).

1889. Els primers globus aerostàtics a Catalunya.
«L'Arc de Sant Martí», núm. 420, de 22 de desembre (ARCA).
El nostre Alí Bey, àlies d'en Domènec Badia i Leblich, fou, ep probablement!, el primer compatriota que construí un globus aerostàtic cap a final del segle XVIII, ben jovenet, inspirant-se en l'exemple d'en Montgolfier, però lluny del país en una de les seues primeres destinacions polítiques al servei de la corona (espanyola). No sembla que l'arribés a tripular, oi?

1907. Concurs de globus aerostàtics al Poblenou, Barcelona.
Al 2 juny d'aquell any, un primer concurs d'aquestes aeronaus voladores, que llavors eren una grandíssima atracció, just abans de l'arribada dels primers aeroplans (enllaç). 


[2044] Budoy, l'aeronauta que va morir a Lleida

a