1934. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
Vista del poble amb lo Segre al darrere.
Pecat que no tinc la referència del fotògraf.
1934. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
Lo camí de Seròs, amb un paller a mitjana alçada del tossal de lo Fortí o Calvari del poble.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
1845 i ss. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
A pas de carro, calia invertir 7 hores per atansar-se a la capital lleidatana: sí, set hores! Es descriu la vila com a emplaçada a mil passes d'on es reuneixen com a bons germans el Segre i el Cinca. Però no, el Cinca no és «a la izquierda del primero», sinó al marge dret. Amb 11 carrers i una plaça, ajuntament, presó, escola de 35 nens (res no s'hi diu de les xiquetes), tenia 121 veïns, o sia, 725 persones, a raó mitjana, doncs, de gairebé sis persones per llar. Havien tingut temps enrere pou de gel i tot, ja en desús a mitjan segle XIX.
«Los vecinos de este pueblo aprovechan para paseo la huerta, que aunque pequeña es muy bonita y fertilísima, poblada toda ella de moreras y árboles frutales, particularmente higueras». Una sèquia portava l'aigua fins al poble. El despoblat de Vila-seca degué arruinar-se en alguna de les guerres que van assotar el país als segles XVII i XVIII, i com el nom indica, era llogaret d'interior, allunyat del riu. Allà el conreu principal n'era l'auliva: n'hi hagué dos molins, un de fariner i dos forns de pa. El blat «se lo llevan con lanchas por el rio, hasta cuya población suben sin obstáculo».
S'hi cita l'explotació d'una mina de carbó Segre avall, a on s'hi «construyeron algunos edificios para fábricas de cristal, cuyas obras se paralizaron el año 43».
%20(1).jpg)
1823 ca. La Granja d'Escarp.
«Carte d'une partie d'Aragon» (BVD).
Detall del mapa, amb l'aiguabarreig de la Granja i monestir d'Escarp.
.jpg)
1913. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
.jpg)
.jpg)
1899. Mines de carbó a la Granja d'Escarp.
Foto: Lluís M. Vidal (MdC-AFCEC).
Encara que amb la mateixa perspectiva, no es tracta ben bé de la mateixa imatge. Totes dues preses al punt de càrrega del carbó, a l'esquerra del Segre, un pèl aigües avall de la vila. Es tractava del caseriu de les Mines, que s'hi anà formant per l'explotació de mines de carbó i de ciment.
.jpg)
1899. Forns de ciment a la Granja d'Escarp.
Foto: Lluís M. Vidal (MdC-AFCEC).
(més informació d'aquesta primera indústria cimentera lleidatana: enllaç).
1899. Forns de ciment a la Granja d'Escarp.
Foto: Lluís M. Vidal (MdC-AFCEC).
Espectacular imatge del caseriu de les Mines, amb els forns de ciment i el carregador de la mina "Guadalupe", vistos des de l'altra riba del riu. El conjunt de mina i fàbrica es va posar en funcionament al 1876, i fou la primera de les terres ponentines, sota propietat de la família Girona, propietària del Castell del Remei i un dels grans inversors a la Catalunya de la industrialització.
Anys 2000. Forns de ciment a la Granja d'Escarp.
L'estat actual dels forns. Per a una clara descripció del conjunt patrimonial, visiteu l'enllaç. S'hi repassen amb imatges els elements que el formaven, a més dels 4 forns:
«una fàbrica, un túnel, diverses galeries, el que sembla una mini pedrera, unes mines de carbó, uns forns de vidre i fins i tot un ferrocarril de via estreta i tracció de sang».A la revista «Eix», de cultura industrial, tècnica i científica del MNACTEC de Terrassa, repassen la història d'aquestes mines a la conca mequinensana: «L’embarcador estava unit a la fàbrica de ciment amb una línia ferroviària de via estreta (80 cm d’ample) i 3.800 m de llargada, per a la qual va caldre construir un túnel de 700 m que travessava el barranc de Sant Jaume. Uns plans inclinats salvaven el fort pendent entre la pedrera i la fàbrica de ciment, així com el de la mina als forns de clínquer, on es triturava la pedra i es barrejava amb l’argila. Aquests forns eren, en una primera fase, moguts per cavalleries que el 1878 foren substituïdes per una màquina de vapor de 20 CV.
«El ferrocarril, que era de tracció animal, fou el primer de tot el Baix Segre, i feia els viatges carregat de lignit per alimentar la fàbrica de ciment o de ciment per
carregar els llaüts; també transportava pedra calcària, la matèria primera per fabricar el ciment. El 1876 hi treballaven 55 operaris repartits entre el treball a la
mina, el triatge de carbó, el transport i la construcció de la fàbrica de ciment. El 1880 aconseguiren 700 tones de ciment hidràulic: cada forn en podia produir de sis a set tones diàries. Al costat de les instal·lacions, la família Girona va construir habitatges per a una cinquantena d’obrers, entre miners i treballadors de la pedrera, situats al costat de les quadres de les mules i dels magatzems, i la casa de l’enginyer» (enllaç).
«El ferrocarril, que era de tracció animal, fou el primer de tot el Baix Segre, i feia els viatges carregat de lignit per alimentar la fàbrica de ciment o de ciment per
carregar els llaüts; també transportava pedra calcària, la matèria primera per fabricar el ciment. El 1876 hi treballaven 55 operaris repartits entre el treball a la
mina, el triatge de carbó, el transport i la construcció de la fàbrica de ciment. El 1880 aconseguiren 700 tones de ciment hidràulic: cada forn en podia produir de sis a set tones diàries. Al costat de les instal·lacions, la família Girona va construir habitatges per a una cinquantena d’obrers, entre miners i treballadors de la pedrera, situats al costat de les quadres de les mules i dels magatzems, i la casa de l’enginyer» (enllaç).
1837. Les mines de la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
«El Vapor», de 10 d'abril, núm. 165 (AHB).
Una nota de la Inspecció de Mines de l'Estat (espanyol) per donar a conèixer «a los capitalistas que se sientan con los requisitos indispensables para acometer empresas de beneficio de minas de carbón de piedra», les possibilitats d'explotació de les conques de Segre i Ebre als voltants de la Granja, Torrent i Mequinensa del mineral que anomena «leñita», o sia, lignit, «de escelente calidad, sobre todo para las máquinas de los barcos de vapor, fábricas de aguardiente y otros ramos de industria». Érem als inicis de la industrialització catalana, i llavors n'era el carbó la principal font d'energia per a les màquines de vapor. S'hi informa també que a la Granja ja hi havia una mina excavada de temps dels gavatxos i abandonada després de la Guerra del Francès, que bàsicament el feien servir llavors per als forns de fabricació de vidre.
.jpg)
.jpg)
1902. Les mines de la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
Reconeixement a l'empresa Carbonífera del Ebro, que fou l'empresa de la família Girona que agrupà les principals explotacions mineres de la zona.
1934. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
El Segre camí de Mequinensa, aigües avall de la població, a la zona minera.
1934. La Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
A l'angle inferior dret de l'ampliació, un vehicle d'aquells anys 30.
1970. Les mines de la Granja d'Escarp, lo Baix Segre (fototeca.cat).
Runes de les instal·lacions minaires.
1934. Les mines de la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
La mina dita Destructora.
No en tinc referència de l'autor.
1934. Les mines de la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
La mina dita Sussana.
No en tinc referència de l'autor.
.jpg)
1889. Les mines de la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
Lluís Marià Vidal (1842-1922), (MdC-AFCEC).
Vista d'una de les mines.
.jpg)
.jpg)
1889. Les mines de la Granja d'Escarp, lo Baix Segre.
Lluís Marià Vidal (1842-1922), (MdC-AFCEC).
Detall de la imatge, amb les mules que arrossegaven les vagonetes sobre vies, i d'un pontet per salvar el barranc de Sant Jaume a la línia construïda, amb túnel inclòs, per transportar el carbó fins a l'embarcador.
Un parell de grans reportatges sobre l'antiga indústria minera granjolina:
«De sota la terra. La vida a les mines de la Granja d'Escarp» (Grup Arxivers Lleida).
«Les mines de la conca de Mequinensa» (MNATEC).