Anys 1970 ca. Alòs de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Les antigues cases del poble, algunes de teulada esfondrada, víctimes del despoblament, amb l'església tancant la vila a tocar de l'entrada del Segre, que en sortir del poble s'endinsa de seguideta al congost del Mu.
b.jpg)
1913. Alòs de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Abans de la guerra ja havia començat el despoblament. Segons el cens de focs del segle XIV, Alòs no era pas un poblet esgarriat, sinó que tenia bons fonaments demogràfics i estratègics. L'ermita de Sant Mamet sempre és destacada per sa situació privilegiada, al nord de la població, dalt de tot de la serra i amb grans vistes sobre el Meià i el Montsec.
%20(1).jpg)
1913. Alòs de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Ara fa cent anys, encara hi funcionaven quatre o cinc molins, d'oli o de farina. Les muntanyes del Mu diu que "foren exceptuades de la desamortització", per la qual cosa devien continuar com a comunals. Hi havia escola per a xiquets i per a xiquetes, rigorosament separades segons norma d'aquells temps. També s'hi menciona la fàbrica de draps o teixits de cànem.
La història medieval i moderna de la vila fou prou viva: era realment plaça fonamental per al control del Segre mitjà.
c.jpg)
1913. Alòs de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Foto: Lluís Marià Vidal.
La imatge deu datar dels tombants de segle XIX a XX, i és feta des de la mateixa llera del riu. Hi veiem les muntanyes prou pelades: era perquè llavors eren completament conreades, com a tot arreu. La fil·loxera marcaria un primer punt d'inflexió per l'abandó dels conreus d'accés més difícil, que ja no es replantarien. La despoblació del segle XX faria la resta, de manera que molts camps de conreu als vessants muntanyencs passaren a ser ocupats de bosc.
d.jpg)
e.jpg)
1913. Alòs de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.
Foto: Lluís Marià Vidal.
Detall del poble vell de carrerons costeruts i cases agombolades, tot i que l'església, de Sant Feliu, no n'és el nucli central elevat, sinó que apareix tancant l'antiga vila closa pel cap d'avall.
Anys 1970 ca. Alòs de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Precioses vistes de la vila, del castell i de les primeres parets del Mu. A la riba dreta, el vell camí de bast o ferradura que comunicava amb Camarasa. En segles reculats, quan no hi havia el pantà sobre la Pallaresa, allà el camí de ferradura travessava per un pont romànic d'una arcada, i d'allà cap al vell pont que creuava el Segre davant de la capital del marquesat.
