1894. Pioners del ciclisme català.
«Noticiario Mataronès», de 28 d'agost (ARCA).
Dibuix de l'època que ens aproxima a l'equipament d'un ciclista i al model de bicicleta d'aquell final de segle XIX, en què el ciclisme fou el primer esport a fer-se popular a Lleida i a Catalunya.
1887. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de novembre (FPIEI).
Tot i que no se'n cita el nom, sí que s'hi parla del «club velocipedista recientemente establecido en esta ciudad», cosa que marca aquell any 1887 com el de la constitució del primer club esportiu modern a Lleida, just al moment que despuntaven les primeres manifestacions de la Renaixença lleidatana. Amb permís de l'Associació Excursionista Ilerdanesa, de Frederic Renyé i Josep Pleyan de Porta, fundada al 1884.
Els primers dirigents del club velocipedista foren els senyors Julià Magrané, Josep Murillo, Tomás Duplà i Joaquim Pocurull (Els orígens de l'esport a les comarques de Lleida, s. XIX-1938, Xavier Torrebadella, enllaç). A partir del 1888 i fins al 1891, s'encarregà de les primeres curses ciclistes vistes a la ciutat, dins del marc de la festa major de maig. Se solgueren córrer els Camps Elisis, entre el passeig principal i el passeig lateral.
La notícia explica la sortida de ciclisme en carretera (o potser més aviat camí, segons en quins trossos) dels ciclistes de l'associació, no se n'hi esmenta quants. Sabem, però, que sortiren de Lleida a les 8 del matí i feren la ruta en un parell d'hores, probablement per la carretera d'Alcoletge.
1888. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 8 de maig (FPIEI).
Per al dia 12 s'hi anunciava «A las cinco, carreras de velocípedos en el paseo central de los Campos Elíseos, amenizando el acto una banda de música», probablement la Banda Municipal, ja creada des del 1869.
L'endemà, diverses propostes esportives omplien els actes de la Festa Major. Una, les regates pel curs fluvial sicorí, amb barquetes de vela. Les regates també foren un dels primers esports practicats a Barcelona, òbviament amb practicants de classe senyorial. És probable que també fos així a la ciutat lleidatana.
L'altra, l'esport o espectacle de l'ascensió del globus aerostàtic d'en Budoy. Des d'inicis d'aquella dècada que oferia aquestes ascensions a Barcelona i per diverses ciutats. Al 1885, ja havia vingut a Lleida (no sabem si abans i tot), amb tanta mala pata que se li cremà el globus. Morí desgraciadament a la nostra ciutat a causa de la pulmonia que pescà en sa darrera ascensió al maig de 1900.
1888. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
El diari es veia en l'obligació d'explicar aquest nou esport als lectors lleidatans. Prova fefaent de l'absoluta novetat que constituïa el ciclisme a la nostra ciutat. S'hi fa una miqueteta d'història i se'n canten els avantatges: a la bicicleta, no li cal combustible i permet trasllats d'entre 12-18 quilòmetres a l'hora a marxa normal. A banda dels beneficis físics, «permitiendo al velocesmen respirar el aire puro del campo transportándole por los paisajes más pintorescos». Destaquem el neologisme incorporat, velocemen.
Poques altres ciutats catalanes tenien club ciclista, però se n'anaren fundant una colla entre el 1887 i els inicis de la dècada següent: «El 1887 es fundaren el Velo-Club a Barcelona i el Veloz Club de Lleida. Entre 1888 i 1891 es fundaren clubs a Reus (Veloz Club), Tarragona (Club Velocipedista), Tortosa, Valls, Mataró (Sport Mataronés, 1893, fusió del Club Mataronès de Velocípedes de 1892 i El Pedal Mataronès de 1893), Terrassa, Sabadell (Club Velocipèdic Sabadellenc), Girona, Olot i Figueres (Sport Figuerenc 1891, que construí el primer velòdrom de Catalunya el 1893), i d'altres a la ciutat de Barcelona. També el 1893 es construí el Velòdrom de la Bonanova amb 400 metres de corda i considerat el millor d'Europa del moment. El 1895 es construïren el velòdrom de Reus, i l'any següent el de Lleida» (viquipèdia).
1888. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 16 de maig (FPIEI).
Sembla que aquelles primeres curses ciclistes tingueren gran acceptació popular, i els Camps s'ompliren de lleidatans per veure'n l'evolució. S'hi feren cinc curses, i el diari en dona els guanyadors i classificats, i els velocemen eren locals i forasters. Sembla clar que el guanyador de la carrera cinquena, en Màrius Sol era un dels representants lleidatans (futur paer en cap al 1909, i germà de Romà Sol i Mestre). El públic, com era costum llavors, no es barrejava: llotges per als benestants, i peu de pista per a la resta. No sabem si s'hi va cobrar entrada, potser només el preu de les llotges a qui les volgué.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 17 d'abril (FPIEI).
Els velocipedistes lleidatans, senyors Goya i Coll s'aventuraren a fer la ruta fins a Barcelona. En sortint de Tàrrega, s'hi erraren de camí incomprensiblement. S'hi desmenteix que haguessin fet la major part del camí en cotxe, només un bocinet prop d'Igualada (potser al Bruc). Quan s'adonaren que el camí no era tan dolent, van tornar a pedalar.
Sabem ara, doncs, que el senyor Goya era lleidatà o veí de Lleida. En la notícia anterior, se'l citava com a guanyador de la primera cursa ciclista feta a la ciutat, en la festa major de 1888.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 8 de maig (FPIEI).
El programa de la Festa Major de 1889 tornava a incloure les curses ciclistes, enguany ampliades als passejos central i lateral, i amb el nom del club, Veloz-Club Leridano, amb col·laboració del club Velo barceloní. També hi hagué música, amenitzada per la Banda Popular (municipal) sota direcció de Jaume Roig.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 15 de maig (FPIEI).
Aquell segon any de curses ciclistes no tingué gens de bon temps. Al passeig central, hi hagué tanques a ambdós costats i una filera de cadires de pagament. S'hi demanava que el passeig lateral fos d'accés lliure. Sembla, doncs, que hi hagué alguna restricció.
En Josep Coll fou un dels guanyadors. A l'abril d'aquell any, un mes abans, havia participat en la ruta fins a Barcelona. El considerem, per tant, com a un dels ciclistes de la ciutat. Hi tornem a trobar el senyor Goya, l'altre dels aventurers de l'abril proppassat. No sabem si els altres eren locals o barcelonins. La presència de les màximes autoritats demostrava el prestigi que anava adquirint l'esport a la ciutat.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 17 de maig (FPIEI).
Notícia sobre l'afermament del Veloç Club Lleidatà, amb nous socis, de manera que «pronto serà el centro de recreo higiénico más pujante de Lérida». L'esport encara no era entès com una competició, sinó com un esbarjo saludable per al cos i la persona.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 24 de maig (FPIEI).
L'empenta que l'èxit de les curses de la festa major donà al club ciclista lleidatà fou notori: aviat l'associació esportiva tindria local propi a la Rambla de Ferran, amb un gimnàs per a l'exercitació física dels socis.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 2 de juny (FPIEI).
En contret, al número 36 de la Rambla de Ferran. Sembla que el gimnàs era prou complet.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 17 de juny (FPIEI).
L'auge de l'afició als velocípedes entre la «gente menuda», o sia, sense mitjans econòmics, es notava al carrer, a on ara i adés s'hi veien curses tan bon punt s'hi trobaven «un par de velocipedistas con sus triciclos». O un velocípede contra un quadrúpede, com la que hi hagué des de fora el pont, de la mitja lluna que hi donava accés, fins al cementiri antic, dit del Garrut. En sortí triomfant el ciclista: probablement el quadrúpede era una mula o un ruquet.
El fet d'anomenar tricicle al velocípede em fa dubtar, tot i que se'm fa estrany pensar que les curses eren de màquines de tres rodes. Diria que en aquells anys, els bicicles o bicicletes ja s'havien imposat, si més no per a les proves de velocitat. El primer costum devia fer que se'ls continués anomenant tricicles.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 26 de juny (FPIEI).
Petició dels joves socis del Veloç Club per tal que el Paer en Cap els permetés de circular pels Camps Elisis. Els propietaris de bicicletes eren de classe benestant, sense dubte, i volien anar a festejar les damisel·les que s'hi passejaven tot impressionant-les pedalant amunt i avall.
1889. Lo Veloç Club Lleidatà, primer club esportiu modern de Lleida.
«Diario de Lérida», de 13 de juliol (FPIEI).
El ciclisme al carrer s'anava imposant, tant que calgué que la Paeria pensés a reglamentar-ne l'ús a la via pública. Devia passar una mica com passa avui amb els patinets, que si hom no vigilés, les trompades amb els vianants i altres vehicles, aleshores carros i someres, podrien tindre lamentables conseqüències.