[2179] De Ponts, 1931

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
Les runes de l'església de Sant Pere de Pons, «que està despareixent per moments, dalt del turó on hi havia el castell de Ponts», ara en fa gairebé cent anys, i aleshores declarada monument nacional. L'església romànica fou aixecada per Ermengol VII, 'lo de València', al 1154.

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
Pàgina del diari conservador barceloní dedicat a l'històric poble urgellenc.

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
Les voltes del magnífic carrer Major porxat.

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
L'anunci de «la Ponsicana», fàbrica de farines de Josep Fíguls, amb el telf. núm. 4, i del setmanari comarcal «L'Autonomista», que sortia a Ponts cada dissabte.

L'article fa un breu apunt de la plenitud medieval del conjunt històric de l'església i el castell, ja desaparegut feia molt de temps. «Enrunat el castell i desaparegudes les muralles que tancaven la vila, aquesta ha anat creixent creixent; però no ja arredossant-se a la costa de les Forques, sinó escampant-se a son plaer per la part plana» i al llarg de les carreteres de la Seu, Lleida i Calaf, i als peus l'esplèndida horta encabida en el triangle format pel Segre, el Llobregós i la carretera.

La costa de les Forques menava en temps reculats al patíbul, com son nom indica. 

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
La poesia religiosa no solia faltar mai en les presentacions de les viles, molt del gust de les lectores del diari barceloní. El segon article apunta com «la majoria dels electors de Ponts des de l'any 1918 han fet impossible la retornada de cap element caciquista», havent esdevingut «amb exemplar ciutadania» ferm suport dels candidats de la Lliga, estesa a tots els pobles del voltant, anomenats molt acuradament i històrica de l'Urgell mitjà, i no pas del Segre Mitjà, denominació actual que amaga les arrels urgellenques del territori i de la Noguera sencera.

«Amb sentiment hem de deixar constatat que les activitats culturals de la nostra vila són poc menys que inexistents», se'n lamenta l'articulista. En canvi, hi havia en aquell temps dos farmàcies!

L'aplec de Gualter del primer diumenge d'octubre, començada la tardor, és glossat per un tercer article. 

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
La Barca de Gualter funcionava al Segre des del segle XVI, desaparegut el pont medieval en cessar l'activitat religiosa al monestir. L'aplec se solia fer a peu, amb el punt culminant del pas de la barca, entre la gatzara i la joia del jovent. Però en aquell temps, diu, «ha perdut tot l'encís i la poesia. Un seguit d'autos l'ompliran, constantment, de perills i de pols, tot escurçant la breu distància a la impressió fugissera d'un llampec». Efectivament, el bullici dels aplecs populars anà minvant implacablement durant tot el segle XX fins a la gairebé total desaparició en tants i tants pobles de la nostra geografia.

Anys 1900. La Barca de Gualter.(enllaç).

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
L'anunci de la Hidroeléctrica del Segre SA, propietària de diversos salts a l'Urgell mitjà i al Canal d'Urgell. A Ponts, havia aprofitat el salt de l'antic Molí del Paperer per fer-hi llum.

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
Segona mitja pàgina dedicada a la vila, a on s'hi fa un repàs del comerç i indústria locals. De l'un se'n destaquen les files i mercats; de l'altra, a banda la hidroelèctrica, les indústries de farines, teixits, de mitges, serradores i «tallers importants de carrosseries per a auto». Allà hi nasqué «L'Anònima Alsina Graells d'Auto Transports», que llavors ja era una empresa d'abast estatal (espanyol).

1931. Ponts, la Noguera d'Urgell.
«La Veu de Catalunya», de 12 de setembre (ARCA).
La festa major de Sant Sebastià, al 20 de gener, comptava amb romeria fins a l'ermita de Sant Sebastià del Gos, a on coincidien amb els romeus procedents d'Oliola. L'altra gran festa hivernal de la vila n'era i n'és el Carnestoltes, amb el tradicional ranxo del dimarts, quan «no lluny de la plaça de la vila es fa una fogaina de molta extensió i a sobre hi col·loquen de 20 a 25 calderes, totes també manllevades a diverses cases de la vila, i es prepara el ranxo amb tot el recollit per la vila». A migdia, taula parada a la plaça, amb un plat per a cada autoritat i després de la benedicció obligada, «se'n reparteix tant com en volen a tots els pobres tant de la vila com forasters, i també a tot el poble».

[2045] Del Ranxo de Ponts als Rangers de Texas