20200716

[2180] De la Pobla de Segur, 1931

1931. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
El passeig de Mn. Cinto Verdaguer, amb l'ombra dels poderosos plataners, diria que desapareguts de fa anys. 
1931. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
Pàgina del diari conservador barceloní dedicada a la vila.
1931. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
Una vista panoràmica, amb la cua del pantà arribant als peus del poble.
1931. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
A l'anunci del Gran Hotel Roy, s'hi fa constar que hi havia aigua viva a les habitacions (o sia, corrent, quina bonica expressió, oi?), cambra de bany, timbres elèctrics (per cridar el servei) i garatge (important per als turistes arribats amb els autos polsosos). Altres opcions més tradicionals, a la fonda de Casa Daldo. S'hi anuncien també la fàbrica de llangonisses i el molí d'oli i serradora. Al poble, ja hi havia una colleta de telèfons.

A l'article, s'hi fa una situació geogràfica i una ressenya històrica de la vila, situada a la Conca d'Orcau, modernament dita de Tremp. S'hi citen pel nom la vintena de pobles del voltant de la vila, dels quals feia de nucli comarcal. Tres d'ells desapareguts: el de Palau, el de Pui de Segur (origen del primitiu enclavament), i el de Sant Miquel d'Aramunt, colgat al 1916 sota les aigües del desgraciat (ep, tot són punts de vista!) pantà de Sant Antoni.

El text va a retombar a la prehistòria, amb citacions del dolmen ja derruït de la cabana d'en Castellàs d'en Pei o les coves d'estalactites de Serradell i Torralla.
1931. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
Silvi Gordó Montaña fou un dels grans fotògrafs d'aquells anys a les terres pirinenques, amb botiga a la Pobla. El Cafè-bar Mundial era al centre del poble vell. És curiós l'estès costum d'anomenar cafès i fondes amb noms, diguem-ne, geogràfics forasters o genèrics. En aquest cas, potser el terme mundial era testimoniable en els passats anys de la construcció del pantà.

El creixement del poble medieval més avall del poble antic del Pui de Segur s'explica a manera de llegenda (i religiosa, és clar), per la tossuderia de la Marededeu de no abandonar el lloc de ribera a on s'havia trobat. 

L'article inclou també un parell de poemes de Mn. Cinto, l'un dedicat a l'Argenteria de Collegats, llavors encara gelada als hiverns, i l'altre és la preciosa Cançó del Raier.
1931. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
La descripció econòmica que la vila presentava ara fa gairebé cent anys tanca la pàgina. Una població de dos mil habitants que disposava de dos banques, la Solduga (1860) i la Casanoves (1890), amb una indústria de transformació agropecuària i forestal prou important. Els pobletans i pobletanes també tenien a disposició una biblioteca pública, a càrrec de l'anomenada Societat de Particulars.  

Destaquen els anuncis de la fàbrica d'espardenyes amb sola de goma, «les de millor resultat», el de la gran botiga de La Perla Pirenaica, a on venien quasi de tot, drogues i armes incloses (les drogues eren productes de neteja i altres similars), explosius i municions de totes menes. A ulls d'avui, sembla un lloc perillós, però llavors la caça era una activitat bàsica de subsistència per a moltes famílies.