 |
| 1900. Lleida. «Associació Catalanista», L'expedició fluvial pel riu Segre. Encara que ben coneguda, aquesta imatge sempre ens fa esborronar la pell. Es tracta de la baixada pel Segre que al 30 de setembre una colla de membres d'aquesta associació, fundada aquell any sota el paraigua de la Unió Catalanista, varen fer des de les comportes de Pardinyes fins a Torres de Segre. Amb una gran bandera nacional i dins una 'muleta' ben plena, gosaren desafiar el gobernador civil (espanyol) de la ciutat per reivindicar el dret a ser. La cosa pot semblar senzilla, però aquest gobernador era Don José Martos O'Neale, darrer gobernador (espanyol) de les Filipines, d'a on hagué de marxar amb la cua entre cames per causa de la independència de les illes. Per tant, és fàcil deduir que arribà al càrrec de la nostra ciutat amb ben poc humor davant les nostres reivindicacions nacionals, que també a Lleida s'anaven fent més i més notòries en aquell tombant de segle XIX al XX. El pas de la colònia filipina a la perifèria de la colònia catalana, que se suposava tranquil·la i mansoia, no li fou gens descansat. Durant el curt mandat que hi feu (1899-1900), se li acumularen les topades amb els lleidatans, i les respostes repressives del gobernador només aconseguiren sumar més ciutadans a la causa del catalanisme i fer-los perseverar en les mostres públiques de catalanitat. Un excel·lent article sobre aquest funest personatge, el podeu llegir a: «José Martos O'Neale», dins el blog Altres Històries de Lleida, 2011 (enllaç). |
 | |||||
| 1900. Lleida. «Associació Catalanista», L'expedició fluvial pel riu Segre. «La Veu del Segre», de 7 d'octubre (FPIEI). Les ressenyes sobre la gesta reivindicativa no foren gaire exhaustives a la premsa del moment. Sabien que el gobernador se les llegia amb lupa cada dia, a la recerca d'alguns responsables per empaperar. L'expedició partí a les 10 del matí, travessà tot el front fluvial de la ciutat, i dins una barca del tipus 'muleta' (que es feia servir per creuar el Segre) i podia anar ben carregada sense capgirar, anà baixant riu avall, amb la Guardia Civil (espanyola) perseguint-la... des de la riba. Però en aquells temps, lo Segre era ample i cabalós. La barca sortí «portant desplegada una bandera catalana. Los excursionistes anaven tots amb la clàssica barretina». Al pas per la llarga banqueta, els lleidatans s'hi abocaren a saludar-los amb crits de Visca Catalunya, i entonant l'himne nacional, prohibit i perseguit pel ranci gobernador, el qual s'ho devia mirar des de la finestra de casa, atès que el govern civil d'aleshores era al carrer Major i tenia vistes al riu. En diversos trams del riu, la gent dels pobles sortia a saludar-ne el pas, i s'entonaven novament Els Segadors i els visques. Arribats a Torres de Segre, punt de destinació, visitaren l'ermita de Carrassumada, a on oïren missa i hi feren un bon dinar en companyia d'alguns altres companys del poble. Retornaren cap a Lleida a peu o carro ja al vespre, «molt satisfets de l'excursió». Avisats que a l'entrada de la ciutat per la carretera de Fraga, a l'antiga porta de Sant Antoni, els esperava la policia, es dispersaren i se n'anaren cap a casa seua sense ser vistos ni interceptats. 
|
 |
| 1900. Lleida. «Associació Catalanista», L'expedició fluvial pel riu Segre. «El Pallaresa», de 10 d'octubre (FPIEI). Entre els capdavanters d'aquesta demostració hi hagué els fundadors de l'«Associació Catalunya», com en Joan Bergós, l'Enric Arderiu i en Manel de Llúria, i bona colla de membres d'aquesta associació, que al cap de pocs dies foren posats a disposició judicial, per mitjà d'un «auto de procesamiento dictado en el sumario que se instruyó a denuncia del Gobernador». El pobre home devia traure foc pels queixals. |
 |
| 1900. Lleida. «Associació Catalanista», L'expedició fluvial pel riu Segre. Detall de l'expedició catalanista en tocant terra a Torres de Segre. Foren encausats una dotzena dels intrèpids navegants, que sorprenentment foren absolts en el judici posterior. Qui en pagà totes les conseqüències fou l'Enric Arderiu, funcionari de l'Estat (espanyol), amb plaça d'arxiver i bibliotecari, que fou deportat a treballar fora de Catalunya. |
 |
| 1900. Torres de Segre. «La Veu de Catalunya», de 24 de novembre (ARCA). Les conseqüències de l'aplec catalanista a Torres de Segre arribaren també a l'ajuntament. Les forces conservadores locals forçaren un ple de cacicada amb el relleu de l'alcalde, «i no s'hi posaren per poc. Prengueren els acords que'ls hi semblà bé». |
 |
| 1900. Lleida. El «gobernador» O'Neale. «L'Atlantida, revista catalana quinzenal il·lustrada», núm. 134, de 7 d'abril (ARCA). En Josep M. Folch i Torrres signa una crònica en què s'encara amb aquell infame governador espanyol de la ciutat: «Després de prohibir les bases per a la constitució de la Unió Catalanista a Lleida... ha trobat que era il·legal que els mestres usessin la llengua catalana en l'ensenyança elemental». Tot i que el cognom era Martos O'Neale, que confon per Santos. El «gobernador» lleidatà obligà els mestres a ensenyar als infants monolingües lleidatans en la seua llengua, en la seua d'ell, no en la dels xiquets. El principi més elemental del colonialisme. «La conducta d'aquest home, que sols a Espanya podia arribar a ser governador, és tan incomprensible com absurda i atemptatòria contra la dignitat d'un poble que, tenint llengua pròpia, ha de sofrir que en llengua d'altri s'ensenyi i eduqui a sos fills que no l'entenen, ni falta que els fa». En certs àmbits, no hem avançat gaire, més de cent anys després. Paciència i perseverança més que centenàries, doncs. |