1900. L'òmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida». Un dels òmnibus de la primera línia de transport de passatges de les nostres comarques ponentines, de la marca francesa De Dion-Bouton. |
1900. L'òmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida». «La Pallaresa», de 10 de maig (Sol-torres, UdL). Notícia de la inauguració del servei d'òmnibus entre Lleida i Balaguer, aquella vigília de la festa major lleidatana just a l'inici del segle XX. A mitja tarda, s'apleguen totes les autoritats «al patio donde se encuentra instalada la cochera», fora el pont, atès que «en los alrededores y especialmente en el hermoso paseo de los Campos, la concurrencia de espectadores era brillante y numerosísima». Beneïts els automòbils pel mateix bisbe lleidatà! Tanta era la sensació de festa gran. S'hi escriu en plural, o sia que almenys n'hi degué haver dos, d'òmnibus. De seguida, «maniobraron... de un modo perfecto, pasando a la carretera de Barcelona, donde fueron ocupados por las autoridades y demás invitados». Aquest viatge inaugural arribà fins a les Tres Carreteres, «donde se dió la vuelta en redondo de un modo magistral, que mereció elogios unánimes y hasta aplausos». Els dos xofers, anomenats «maquinistas» foren en Baldomer Delciós i en Llorenç Saura. Després, un berenar-sopar al Cafè dels Camps Elisis per a autoritats i premsa. L'empresari de la companyia «Automóviles de Lérida» fou Miquel Agelet i Gosé, de família prou benestant i propietari d'un Hispano-Suïssa, matrícula L-2, que es passejà per la nostra ciutat en aquell tombant de segle XIX al XX. Sembla que havia dedicat en fundar l'empresa un «importante capital a la aplicación de un invento nuevo». Tot just feia mes i mig, cap a final de març, havia fet un primer trajecte automobilístic des de Lleida a Balaguer, fet que despertà la curiositat i interès de nombrosíssims espectadors al llarg de la ruta. |
1900. L'òmnibus Lleida-Balaguer, «Automóviles de Lérida». «La Pallaresa», de 6 de setembre (Sol-torres, UdL). Habitualment, hi degué haver un trajecte d'anada al matí i tornada a la tarda, en totes dos direccions. En el cas de festes i fires, el servei s'arribava a doblar. El servei de línia va tindre continuïtat, però no sé si sempre amb la mateixa empresa: feia més gran el territori, en permetre que els uns passessin tot el dia a l'altre poble per visitar-hi familiars, per fer gestions o compres. Imagineu-vos el vehicle, tornant de mercat de Balaguer, amb els farcells, caixes o aviram i conills engabiats... De tota manera, els vehicles de vapor sí que van desaparèixer ben aviat, tot i que en el cas de «Automóviles de Lérida» no sabem ben bé quan. Potser els van amortitzar durant set o vuit anys... Haurem d'esperar a trobar-ne alguna notícia documental. |
| ||
1906. Automòbils Dion-Bouton. «Los Deportes», núm. 431, de 24 de novembre (ARCA). La marca francesa fou una de les principals marques automobilístiques a l'Europa d'aquells anys. |
1908. Los «cotxes de línia» a Ponent. «La Publicidad», de 6 d'agost (ARCA). A la primera dècada del segle XX, s'iniciaren les primeres rutes dels cotxes de línia a les nostres comarques. A més de la de Lleida a Balaguer, ben aviat hi hagué de la Lleida a Tremp, de Calaf (a on parava el tren de la línia a Barcelona) a la Seu, i probablement alguna altra. A poc a poc, s'anaren estenent, cap a Fraga i Mequinensa, cap a Montsó i Graus... |
1911. Los «cotxes de línia» a Ponent.
«Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración»,
núm. 1 (BDH).
A la plana dedicada a Lleida, s'hi enumeren els serveis de cotxes de línia existents aquell any a les nostres comarques: De Lleida a Balaguer, Artesa i Ponts.De Lleida a Seròs i Fraga. De Calaf a la Seu d'Urgell. De Tàrrega a Balaguer i Esterri, per Tremp i Sort. De Lleida a la Seu d'Urgell (bisetmanal i directe). De Lleida a Almenar, per Torrefarrera, Rosselló i Alguaire, tartana d'Almenar a Alfarràs (diari). S'hi comptaven, a tota la demarcació provincial, prop de 600 km de carreteres estatals i un centenar de provincials. |
|
1913. Los «cotxes de línia» a Ponent. «La Publicidad», de 8 de juny (ARCA). Projecte de línia a Sarroca, Llardecans i Maials. Encara durant els anys 80 i primers 90, tot just en fa trenta o quaranta, els serveis regulars de línia eren imprescindibles als nostres pobles. Sense cotxe de línia, servidor no hauria pogut anar a estudiar a Lleida, al final dels 70. Llavors el feia servir tothom. Normalment, hi havia anada al matí, cap a quarts de nou. A migdia, entre la una i les tres, vinguda i retorn a Lleida, i al vespre, cap a les 19h, el darrer. Això a Alcoletge, el meu poble de petit. Després, i com que tots ens vàrem tornar uns nou-rics, vàrem deixar d'agafar el cotxe de línia, i ja des de finals del 90 i durant aquest començament de segle XXI, aquestes línies han viscut de la subvenció pública, usades majorment per temporers, situació que encara perdura. Ara volem anar i tornar a la nostra hora, res d'haver-nos d'esperar fins a l'hora del cotxe de línia. En canvi, abans, aquestes estones en què calia passar l'estona fins a l'hora ens van servir als joves de poble com nosaltres per fer la descoberta real de la capital, des de les boleres fins al Senglar (només els iniciats poden saber què era), i aquí ho deixo... |