 |
| 1992. Institut Màrius Torres, Lleida. Portada del llibre del cent cinquantè aniversari de la fundació del primer institut de secundària públic a la ciutat al 1842. |
 |
1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida.
«La Vanguardia española», de 23 de gener (LV).
De seguida, la polèmica va saltar fins i tot a la premsa de la nostra capital, a on es reconeixia que el poeta Màrius Torres, «una figura señera de las letras leridanas... en el curso de los últimos años ha sido tabú en muchos medios políticos». Home, no. Només en els espanyolistes! Aquesta fou la vertadera raó del veto, tal com s'hi escriu al diari. I si ho deia «La Vanguardia española», qui som nosaltres per portar-li la contrària, oi? |
 |
1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida.
«La Vanguardia española», de 6 de febrer (LV).
A la Paeria, se li afegí encara un altre mal de cap. En pic el dictador aclucà l'ull finalment, començaren a sorgir veus i més veus, d'intel·lectuals i d'algunes entitats, com Òmnium Cultural, per al retorn del topònim propi a la ciutat. Tots plegat va fer, segons s'escriu al diari, que la ciutat anés «revuelta por dos temas, en cierto modo trascendentales: el cambio de Lérida por Lleida, y la denominación de Instituto 'Màrius Torres' para el Instituto Nacional de Enseñanza Media de la capital». |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Defensa del poeta», Dolors Sistac, «Diario de Lérida», de 30 de gener (AML). La gran dama de la cultura lleidatana de l'últim quart del segle XX, la Dolors Sistac, escrigué aquest article de reivindicació del poeta i de denúncia a la ignomínia d'aquells regidors espanyolistes. |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 30 de gener (AML). Uns versos del poeta en un racó del diari, en què s'abandona a la flor de l'esperança, que de ben segur tornarà a florir, i que arribarà el temps de separar el gra de la palla. No estic segur que, en aquests quaranta anys de règim del 78, ho hàgim acabat fent això: encara hi ha molt neofeixista campant ben envalentonat. Crec que tots en tenim part de responsabilitat. Ja és hora de denunciar-ho i no deixar-los-en passar ni una. Hem de tornar a florir: escombrem per sempre les espigues del mal, que deia el poeta! |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 31 de gener (AML). Una bona part de l'alumnat del centre també feu pública una carta de suport a la petició del claustre de professorat. S'hi llegeix que els membres de la comissió n'eren els tinents d'alcalde. |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 8 de febrer (AML). Un fulletó sobre la biografia i significació de l'obra del poeta, de la mà de Josep Vallverdú. |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 12 de febrer (AML). Aquell hivern fou, sens dubte, l'hivern de Màrius Torres. La polèmica serví per a la difusió de la seua obra, com aquestes jornades organitzades des del col·lectiu poètic lleidatà de la Gralla i la Dalla, que, entre taules rodones i exposicions sobre l'obra poètica i recitals, serví per a la presentació del Grup de Cançó de Ponent, que foren -per entendre'ns- els nostres cinc jutges de la nova cançó lleidatana: Teima, Josep Borrel 'Xerric', Jordi Oró, Miquel Sanxo i Miquel Tena. Lo Raimon de Ponent, el jove artesenc Jordi Oró, en musicà una mitja dotzena de poemes. Unes versions vertaderament excelses. |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 14 de febrer (AML). Una de les conferències sobre Màrius Torres anà a càrrec de Josep Vallverdú, a l'antiga sala del Banc Condal a l'edifici del Palace. La Jove Cambra obria una subscripció popular per a una placa, a càrrec de Leadre Cristòfol, per a l'institut lleidatà. El recital de poemes anà a càrred del jove Josep Bonet d'Artesa de Lleida. |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 24 de febrer (AML). «A la dita placa hi haurà l'efígie del poeta i la reproducció de 'La ciutat llunyana'... i serà lliurada al claustre de professors de l'Institut a fi que la col·loquin en el lloc que millor creguin». Durant els meus anys d'estudiant la vèiem cada dia a l'entrada del vestíbul principal. |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Informe sobre la denominación del actual Instituto Nacional de Bachillerato Masculino», a càrrec del secretari municipal de la Paeria. «Diario de Lérida», de 9 de març (AML). Finalment, quan ja tota la ciutat era un clam, la Paeria es decidí a rectificar, tot assegurant que la comissió no s'havia pas oposat al nom de Màrius Torres per a l'institut masculí (llavors ja mixt), i que «nada tiene que objetar la Corporación, con mayor motivo cuando la gran personalidad y valía es este ilustre leridano...» Una retirada en tota regla, i és que els vents del canvi polític començaven a bufar. |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 13 de març (AML). Les repercussions del cas arribaren fronteres enllà. El catalanista alemany Heinric Bihler es permeté d'alliçonar públicament els regidors lleidatans del NO: «som molt decebuts que en Espanya no poques autoritats oficials encara no reexieixen [reïxen] a superar el passat i admetre una pluralitat de pensament...» |
 |
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 13 d'abril (AML). Amb la rectificació municipal, la sensació de victòria popular s'escampà per la ciutat, i reforçà el sentiment lleidatà, tan malmès durant els anys de dictadura i reeducació franquistes. Les aportacions per a la placa de bronze anaren augmentant i arribaren de Kansas i tot. Leandre Cristòfol «fa gratuïtament l'esbós», però calia pagar la fosa del gran medalló de bronze. |
 |
1977. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (Bib. Virtual Màrius Torres -UdL).
La polèmica finia amb l'atorgament oficial del nom del poeta lleidatà Màrius Torres a l'institut lleidatà. Un fet que hauria sigut normal en qualsevol país normal, ací no ho fou, perquè no érem -ho som?- un país normal, sinó dominat i minoritzat políticament. Llavors encara amb presos polítics a la presó. Ara també, ai las!
Aquell dia de Sant Anastasi, després d'un any i mig de la petició, gens innocent, del claustre de professorat de l'institut (quins temps aquells, en què els claustres tenien posicions ètiques i socials), es feia públic que el Ministro (espanyol) del ram educatiu, en virtut d'un reial decret de 1930!, n'autoritzava la denominació proposada, i feliçment censurada pels paers lleidatans. La data del document oficial era de 15 d'abril.
Dic feliçment perquè aquella reivindicació popular donà empenta i molta autoestima a la ciutat que sortia de la grisor d'aquelles quatre dures dècades de postguerra. Ja ens agradaria que ara, en sortint de la pandèmia que ens assota, Lleida tornés a agafar aquella embranzida per reinventar-se republicanament i democràtica davant dels reptes presents i futurs que ja ens sotgen.
|
 |
| 1978. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «La Mañana», de 18 de febrer (Bib. Virtual Màrius Torres -UdL). Notícia del lliurament de la placa de bronze de la cara del poeta, amb disseny de Leandre Cristòfol (que veiem a la dreta), i subscripció popular impulsada per la Jove Cambra Econòmica lleidatana. De les tres efígies, l'una es lliurà a l'institut, l'altra a la germana i germà vius del poeta, i aquesta tercera a la Paeria, per tal que la col·loqués a la galeria de lleidatans il·lustres. |
 | ||
| 1976. Els Paers del NO a l'Institut Màrius Torres, Lleida. «Diario de Lérida», de 15 de febrer (AML). Com a resum, em quedo amb aquest titular. Al concert de presentació del Grup Cançó de Ponent, al costat de l'(aleshores) esperançador crit «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia!» també va cridar-se «Màrius Torres, Institut!» Esborronant, oi?
|
