 |
| 1913. Talarn (el Pallars Jussà). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. Foto de J. de Romero y de G. L'ermita de Sant Antoni al congost de Susterris, just al punt a on s'hi faria la presa (1913-16) i que, per tant, quedaria, ara sí com son nom indicava, sota terra. |
 |
| 1913. Talarn (el Pallars Jussà). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. Foto de l'autor. La característica imatge del poble aturonat, sobre les feixes de conreu. |
 |
| 1913. Talarn (el Pallars Jussà). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. Aquelles dos primeres dècades del segle XX, la població de Talarn havia decaigut fins a les 426 ànimes (de les més de set-centes de mitjan segle anterior). La despoblació començà, doncs, ja en aquell final de segle XIX en moltes comarques pirinenques i prepirinenques i provocà, p.ex., fortes emigracions americanes. |
 |
| 1913. Talarn (el Pallars Jussà). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. «La població presenta lo caràcter de les antigues viles d'importància històrica, puix així ho mostren les despulles de velles edificacions en allò que resta de castell i portals de la vila, i en la disposició dels carrers amb algunes cases de noble i revellit aspecte». Cita, és clar, la del Baró d'Eroles, i la coneguda llegenda del seu escut, «perseguidos, mas no vencidos», en referència a la persecució de què fou objecte aquest vell heroi de la Guerra del Francès durant el trienni liberal (espanyol) de Riego i en què encapçalà el pronunciament militar de la Regència d'Urgell. La Font de Caps és als extramurs del ponent de la vila, «cabalosa i ben arreglada... de la qual se serveix la població per a les seves necessitats, i de l'aigua sobrera encara ne rega una bona partida de terra». Tenia també bones hortes regades amb aigua de la Pallaresa i «dues molines» o serradores de fusta, dos molins fariners, una premsa d'oli i «una central d'electricitat». Oi tant, i quina centralassa, la de Sant Antoni, recent sortida del forn! |
 |
| 1913. Talarn (el Pallars Jussà). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. Amb escoles municipals de xiquets i xiquetes, a més d'un col·legi religiós. L'article dedica bon espai al resum històric de la vila, existent ja a l'època de conquesta, s. XI, a diferència de Tremp, el terme de la qual pertanyia a Talarn. La Quadra de Tremp nasqué com a mas eclesiàstic lliure de contribucions reials, per la qual cosa el poble de Tremp es poblà molt més amb el temps. El pas del temps va fer que, a partir del segle XIX i sobretot al XX, Tremp li prengués l'antic protagonisme històric a la seua veïna Talarn. Tots dos pobles han sigut exemple secular del mal veïnatge de ferro sovint existent entre els pobles més propers. |
 |
| 1913. Talarn (el Pallars Jussà). «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort. Resum d'efemèrides històriques de la vila. Dels personatges destacats, s'hi citen el geògraf Antoni Gallart i el metge Antoni Mir. |