1845. Talarn (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz.
A la Noguera s'hi veien restes, en tres punts diferents, d'antics ponts, de ben segur ensulsiats per les fortes avingudes del riu. El pont gran, de tres arcs, ja era en arribant a Tremp, amb drets de pontatge d'aquesta vila. A Talarn, s'hi havien fet dos mines o túnels d'aigua, a banda i banda del riu, per a molins i martinets o serradores.
Del camí reial cap a Sort i Viella (per la Bonaigua), en sortia un ramal de ferradura, pagat pels talarnencs, que passava per dins el poble, i que portava cap a Areny, a la Ribagorça. La producció agropecuària era important en un terme com el de Talarn, i s'exportava vi per mitjà dels traginers. També hi hagué tres teixidors. I fira de vuit dies per Sant Martí, «y en ella se vende ganado menor, vacuno y de cerda, paños algodones y quincalla, todo al pormenor». Hi vivien 107 veïns, amb un total de 734 habitants, ço és, a raó gairebé de 7 per casa. En l'actualitat, n'hi ha poc més de 600.
Amb el pas dels anys, la capitalitat de Talarn sobre el territori anà passant a la vila de Tremp, tot i que en aquell segle XIX continuava essent plaça forta fortificada, «amb comandante de armas y guarnición» (espanyola), tradició que es perpetuarà al segle XX amb un escola militar (espanyola) de suboficials. L'autor del Diccionario no pot estar-se de citar «que es patria del capitán general Barón de Eroles», militar al servei de la monarquia (espanyola) durant la Guerra del Francès, i defensor dels furs i costums del país al servei de les antigues classes tradicionalistes, mort al 1825. |