1968. John Le Carré, «Trucada per al mort (Call for the dead)»,
«La Cua de Palla», núm. 60, Ed. 62.
Amb traducció de Jordi Pigrau i Rodríguez (Barcelona, 1919-1986), qui fou estudiant a l’Escola Francesa de Barcelona i, de manera autodidàctica, va aprendre anglès i italià. Va treballar per a les editorials Grijalbo i Seix Barral, per a les quals va traduir profusament al castellà (des de llibres d’autoajuda fins a obres de E. L. Doctorov, Anaïs Nin o Thomas Pynchon). Amic de Manuel de Pedrolo, amb qui va compartir la versió d’un parell de narracions de Salinger, durant els anys seixanta va traslladar tres novel·les negres per a la col·lecció «La Cua de Palla»: de Chase, Freeling i Le Carré. Per a Edicions 62 es va convertir en el traductor fix de Charles M. Schulz; des del 1968 fins a un any abans de la seva mort va acostar-nos tots els capítols de la nissaga Charlie Brown. A banda, doncs, de la traducció de Le Carré. Les altres dos obres traduïdes en aquella primera etapa de la mítica col·lecció en groc-i-negre foren Senyora, aquí teniu el vostre taüt, de James Hadley Chase aquell mateix 1968, i Meinard Stam, ara difunt, de Nicolas Freeling l'any següent.
 |
Estiu 1985. John Le Carré,
«Trucada per al mort (Call for the dead)», Diari «AVUI».
Durant una colla d'estius, aquells vells anys 80 del segle passat, aquest nostre primer diari recuperat després del trasbals de la guerra i del franquisme (espanyol) publicava, recuperant aquella antiga tradició dinovesca dels fascicles, un capítol d'alguna novel·la entretinguda. Els lliuraments d'aquesta novel·la de Le Carré s'allargassaren des de mitjan juliol fins al primer de setembre. En aquells durs migdies de sol rigorós, esperant el dinar, rebíem a casa el diari. Havíem arribat del tros, els homes de casa, de collir red-glovers, ercolinis o blanquilles, jo amb vint anyets fets de poc. Llavors, la pagesia encara era un quefer del tot familiar. Aquella lectura, acompanyada de cervesa amb graciosa, ens refrescava l'espera de la pitança. |
|
Enllaç al text complet
 |
1984. John Le Carré, «Trucada per al mort (Call for the dead)»,
«Seleccions de La Cua de Palla», núm. 38, Ed. 62.
L'any 1962, l'escriptor anglès David Cornwell, àlies Le Carré, encetà una sèrie de novel·les amb el detectiu George Smiley com a protagonista. Amb el temps es convertiria en el personatge més icònic de tota la seua obra narrativa, fins a la darrera novel·la d'aquest protagonista, El llegat dels espies (2017). L'agent secret va començar a caminar amb la guerra freda entre els blocs comunista i occidental després de la II Guerra Mundial, però va saber moure's per molts altres conflictes del món, quan el Mur de Berlín va marcar el canvi d'escenari geopolític mundial.
El personatge d'Smiley fou de manera intencionada creat als antípodes d'en Bond, James Bond. Seriós, d'escàs somriure (malgrat son cognom), més aviat poc agraciat físicament, una miqueta xaparrut, i amb dona infidel i tot, però amb una prodigiosa intel·ligència, immensa memòria i gran domini de l'ofici amagat de l'espia, despietat en el moment oportú. Sempre menystingut pels seus adversaris, això li proporciona sempre la primera basa del seu saber fer. En definitiva, la sòbria, lacònica, austera cara de l'antiheroi. |
 |
George Smiley, personatge de John Le Carré.
L'autor Alec Guiness, amb les característiques ulleres dobles de pasta d'aquells anys, d'actitud avorrida i flegmàtica, per mostrar l'allunyament absolut del glamour del 007, l'altre gran espia al servei de sa Majestat la Reina (britànica). Que a més treballava a la manera més banal i ordinària possible, sense cap de les eines de tecnologia punta del ben plantat agent d'Ian Fleming, creat al 1953.
John Le Carré, nascut al 1931 i que està a punt de fer 90 anys, fou estudiant d'Oxford i professor d'Eton College, l'escola que a les novel·les que escrigué sempre feia de pedrera d'espies. Mai no s'ha dit ni confessat amb claredat, però en alguna biografia de l'autor s'hi apunta que ell mateix hagués pogut arribar a fer-ne, d'espia.
En total, Smiley, l'agent secret gens rialler, protagonitzà una sèrie de 9 novel·les al llarg de més 50 anys:
|
|
|
