20191116

[2050] La Casa del Cònsol del carrer Sabaters de Lleida, al costat de l'Arcada de Castro

1929. Lleida, carrer Major.
L'antiga Casa del Cònsol del carrer Sabaters, al costat de l'Arcada de Castro.

Dibuix de Josep Sanàbria.
Revista «Lleida», núm. 109 (Fons Sol-Torres, UdL).

És inevitable que la marca del pas del temps en els nostres pobles i ciutats hagi canviat del tot la fesomia de places i carrers. O potser no era o és inevitable, si el nostre segle XX, dels anys 60 ençà i encara ara, no hagués sigut temps de nou-rics. Tot i que a Europa tampoc no lliguen els gossos amb llangonisses, a mi em té el cor robat la manera com no tenen gens de pressa per abatre el passat, ni físicament ni espiritual, i com conviuen cada dia entre vetustos carrers, vell mobiliari i edificis antics, rònecs i tot.

Cert és també que el carrer Major de Lleida fou víctima de la barbàrie feixista, bombardejat al novembre del 1937, i com a conseqüència calgué refer-ne uns quants edificis just en aquest tram, entre la plaça Sant Francesc i la de la Paeria. Tot just allà, des de temps medievals immemorials, hi hagué el carrer dels Sabaters, després dit de la Sabateria Blanca, ignoro per què. Allà s'hi congregaven els obradors i botigues del gremi de la sabata, de manera que era ben gran l'oferta i la possibilitat de tria. Salvant les distàncies, igual que les inacabables empostades plenes de tota mena de calçat que les grans botigues dels centres comercials ens ofereixen actualment. Perquè anar ben calçat és una bona manera de sortir de casa i voltar pel món.


L'anomenada Casa del Cònsol, sembla que feta o decorada amb ceràmica de rajola lleidatana, s'hi emplaçava. El cònsol de la ciutat n'era el magistrat en cap, com ara en Guillem Botet, que al segle XIII ens posà per escrit les lleis lleidatanes de la nova ciutat catalana després de la conquesta encara no feia un segle, al Consuetudines Ilerdenses o Costums de Lleida, traducció del segle XV.
2007. «Carrers i places de Lleida a través de la història», Josep Lladonosa i Pujol.
(traduït de «Calles y plazas de Lérida», 1961-75), Publicacions de la UdL.

El carrer de la Sabateria Blanca al plànol dels carrers antics de la ciutat de J. Lladonosa. En començant el carrer Major, hi havia hagut un antic portal d'origen romà, que persistí com a porta durant els temps medievals, i que arribà fins al segle XX amb el nom d'Arcada de Castro, ignoro altre cop per què (potser referit a l'immemorial castrum romà) Allà s'encetava el carrer del gremi dels sabaters. 

A l'interessantíssim Bloc del Senyor i (enllaç) hi ha una sèrie d'entrades dedicades als antics carrers de la ciutat. De lectura indispensable per als curiosos a traure el nas per la finestra dels temps passats.
1929. Lleida, carrer Major.
L'antiga Casa del Cònsol del carrer Sabaters, al costat de l'Arcada de Castro.
Revista «Lleida», núm. 109 (Fons Sol-Torres, UdL).

Detall de la portalada d'entrada a la casa. Als baixos, un parell de portes més de botigues, qui sap si alguna espardenyeria hereva dels antics obradors dels sabaters. A l'esquerra, sobresortint de la paret, sembla que hi veiem com un altaret, qui sap si el de la Marededéu de l'Arcada.
1929. Lleida, carrer Major.
L'antiga Casa del Cònsol del carrer Sabaters, al costat de l'Arcada de Castro.
Revista «Lleida», núm. 109 (Fons Sol-Torres, UdL).

Detall de la façana de totxo amb els senzills balconets, amb cortina o persiana, i acabada amb unes esgolfes amb una tirada d'arcs de mig punt. 
2010. Lleida, la Marededéu de l'Arcada del carrer Major.
«Crònica de dues escultures: la Verge de l'Arcada», Francesc Esteve.
Revista «Arts», Cercle de Belles Arts, núm. 23.

A tocar de l'antiga arcada o portal entre el carrer dels Sabaters i la plaça de la Paeria, s'hi havia fet un altaret dedicat a la Marededéu, i que agafava el nom de son emplaçament a l'arcada. Ens fa vindre a la memòria els populars altarets que trobem en places, carrers i carrerons de tantes ciutats italianes. Temps enrere, del segle XIX enllà, probablement eren freqüents als nostres carrers també. La primera i efectiva atzagaiada anticlerical arribà amb la desamortització (1835), la segona amb la Revolució de 1868, i la tercera i potser més destructora amb l'inici de la guerra de 1936. 
2010. Lleida, la Marededéu de l'Arcada del carrer Major.
«Crònica de dues escultures: la Verge de l'Arcada», Francesc Esteve.
Revista «Arts», Cercle de Belles Arts, núm. 23.

L'antic portal o arcada fou destruït al 1802, en l'època afrancesada de la ciutat. Se situava entre els núms. 7-9 actuals del carrer Major. La imatge fou emplaçada des de llavors a la paret d'un dels edificis allà mateix, que a l'any 36 era propietat de les germanes Dolors i Filomena Alcaide i Gabaldà, que l'amagaren durant la guerra per dipositar-la encabat a la contigua església de Sant Pere a la plaça Sant Francesc.
2010. Lleida, la Marededéu de l'Arcada del carrer Major.
«Crònica de dues escultures: la Verge de l'Arcada», Francesc Esteve.
Revista «Arts», Cercle de Belles Arts, núm. 23.

La imatge del segle XVI-XVII que avui s'hi pot anar a veure.

Un bon resumet sobre les vicissituds de la Marededeu i de la creació de la nova imatge que s'ha exposat aquest darrer mig segle llarg a la façana de l'església de Sant Pere:
La Mare de Déu de l’Arcada va salvar els veïns del carrer Major de la pesta negra de l’any 1348, de Jordi Curcó i Pueyo («La Manyana», 2021, enllaç).