20191119

[2051] L'anomenada Fonda dels Tres Reis lleidatana

1899. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
«Calendario y Guía de Lérida» (Fons Sol-Torres, UdL).  

Establiment al millor punt de la ciutat, segons deia la propaganda de l'època, al núm. 7 del carrer Major, entre la plaça de la Paeria i la de Sant Francesc, ben a tocar de l'emplaçament de l'antic Arc de Castro, a on s'hi venerava l'altaret de la Marededéu de l'Arcada, el qual no devia ésser pas gaire lluny de la fonda. «Magníficas habitaciones con vistas a la calle Mayor y el campo», entenent que s'hi veia el riu, el pont i l'aleshores petit barri de Cappont, tot envoltat d'hortes.

Segons els costums classistes d'aquells temps, hi havia taules de primera, segona i tercera, de duro, quatre i tres pessetes respectivament, cal suposar que per barba. 
1998. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Vidal Vidal, «La ciutat de l'oblit», Ed. Pagès. Lleida.
L'hostal o fonda dels Tres Reis era dels més antics de la ciutat, «ja que tenia les portes obertes en la quinzena centúria». Degué desaparèixer amb la guerra del segle XX, però cinc segles ininterromputs de servei de parada i fonda als lleidatans es mereixen ben bé el nostre elogi. El seu emplaçament més que cèntric al carrer de les cases més transitat, i tocant a la Paeria, li conferí durant tots aquests segles un paper, anònim però indispensable, en el batec quotidià de la ciutat.

No costa gaire deduir que el cafè i restaurant era centre de tertúlies dels paers i prohoms principals de la ciutat, de negociacions, tractes i pactes dicibles i indicibles, de funcionaris i militars (espanyols) que venien a governar-nos, i de propietaris urbans o terratinents adinerats. La crème de la crème de la societat lleidatana, és un dir, de cada època històrica. A més a més, Lleida sempre havia estat ciutat de pas cap al ponent peninsular, i el trànsit de carruatges i, per tant, de viatgers hi era incessant. Les diligències i galeres entraven per l'Arc del Pont i s'aturaven a la mateixa plaça de la Paeria. Quan a l'acabament del segle XVIII, el Marquès de Blondel obrirà l'estreta primera banqueta, llavors els carros hi devien parar allà. També les línies comarcals, a Balaguer, Borges, Tàrrega, hi feren parada, i «més modernament, cap allà el 1913, era l'origen del servei motoritzat en direcció a Fraga, que disposava d'uns primitius Hispanos de 22 hp, propietat del fragatí Josep Satorres».

En Vidal Vidal ens delecta amb una deliciosa anècdota de 1506, quan el noble cavaller d'Erillcastell ribargorçana va denunciar el robatori nocturn d'una ubèrrima bossa de cabals amagada entre els matalassos. No sabem el perquè del nom d'aquesta «posada triplement monàrquica», però probablement devia referir-se a la tripleta reial viatgera cap a Betlem, que bé degueren necessitar parada i fonda en el seu trajecte a l'establia del Jesuset.

Una segona anècdota del segle XIX ens il·lustra com la posada, aquesta i tantes altres arreu del país, eren punt de reunió per als marxants que passaven amb articles diversos, com ara roba i teles indianes, i s'hi establien durant uns diens durant els quals la clientela els hi visitava. Tot plegat, cafè, restaurant, estadants, parada de carruatges, punt de vendes... en feia un dels centres neuràlgics de la ciutat. 
1889. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
«Diario Liberal», 29 de març
 (Fons Sol-Torres, UdL). 
1899. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Diari «El Pallaresa», 13 de setembre
 (Fons Sol-Torres, UdL). 

Les diverses tartanes i cotxes (de cavalls) que sortien cap als pobles des de Lleida tenien la partida des d'alguna de les fondes de la ciutat, com la dels Tres Reis, però també la del Jardí, de Sant Lluís o de la Barca, la posada de Sant Jaume o la de Josep Ibars. 
1851. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
«Diario de Barcelona», 30 d'agost (ARCA).

Un breu recordatori en un diari barceloní dinovesc que la galera de Lleida a la capital sortia des de la fonda dels Tres Reis, i arribava a la fonda de Girona barcelonina. Allà s'hi hostatjava de manera contínua l'administrador de la línia, «el cual vive en el mismo mesón para mayor comodidad» dels passatgers. Això ens fa creure que, en la nostra cèntrica i transitada fonda del carrer Major, també s'hi hauria pogut allotjar algun personatge similar, el qual s'encarregava de despatxar els bitllets i d'atendre els viatgers i proveir per a conductors i bèsties durant les parades. Amb l'arribada del tren a partir de 1860, els serveis cap a Barcelona se'n deguren veure molt afectats, però els serveis comarcals agafaren més impuls per tots aquells qui havien d'atansar-se a la ciutat per pendre el tren.

1865. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
«Diario de Barcelona», 10 de maig (ARCA).
Sembla que en aquell any la fonda canvià d'amo.
1869. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Diari «Aquí Estoy», 5 de febrer (Fons Sol-Torres, UdL).
1869. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Diari «Aquí Estoy», 9 de juny (Fons Sol-Torres, UdL).
Com que tothom coneixia la fonda, s'hi venia llet fresca i tot. De ben segur que amb tanta clientela ja en tenien forta demanda per a l'establiment, però el ramader proveïdor s'aprofitava que tothom coneixia el cèntric i popular local per fer-ne venda al públic, per a altres cafeters, per a establiments de beneficència i altres botiguers, tots a preus diferents. Fins i tot, per als malalts pobres «que lo acrediten por medio de una papeleta del facultativo», això sí, a partir de les 12 del migdia. Es responia de la frescor de la llet per tal com les vaques es munyien tres cops al dia: a les 4 del matí (quan es feia de dia, segons l'hora vella d'aquells temps) per als esmorzars de primera hora i del matí, a les 11h per a l'hora de dinar, i en pondre's el sol, a les 5 de la tarda, per a l'hora de sopar.

Els «cuartos» eren el nom d'una de les monedes (espanyoles) en curs al segle XIX. Eren de poc valor i, per això, molt freqüents en les butxaques populars. Tant, que fins i tot en la nostra llengua van donar pas al mot comú quartos, amb què hem designat durant generacions els diners, i cal fer constar que alguns encara ho fem. Com deia irònicament lo padrí, no mos los acabaran, los quartos, quan calia fer un esforç econòmic a casa per alguna causa major. 
1870. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Diari «Aquí Estoy»
.

El tragí de gents en aquesta centenària fonda era incessant fins al punt que la mateixa policia (espanyola) s'hi acostava per espiar les trobades al cafè dels liberals i republicans de la ciutat. La seua presència no devia ésser gaire incògnita, ja que alguns clients se'n queixaven, «al verse objeto constante de las miradas de la policía».
1896. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Diari «El Pallaresa», 5 de desembre
 (Fons Sol-Torres, UdL). 

Probablement, el darrer canvi de propietari de la fonda abans de sa desaparició al primer terç del segle XX, tingué lloc aquella darreria d'any 1896. Llavors, ja s'anunciava com a «antigua y acreditada», i s'hi feia saber que passava a mans del conegut cafeter de Castellserà, Antònio Galceran. Els clients s'hi sentiran satisfets dels serveis, «por el esmero y economía que encontrarán en la citada Posada de los Tres Reyes».

1906. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Diari «El Pallaresa», 7 de desembre
 (FPIEI). 
La Fonda passava a mans del propietari del Cafè Suís, A. Foix, tot renovat, a fi que «reuna toda exigencia, tanto en sus habitaciones como en cocina».
1916. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Diari «El Ideal», 25 de febrer
 (FPIEI). 
Un altre canvi de mans de la fonda del carrer Major 5 i 7: el nou propietari era Francesc Puig, de Torres de Segre. Ara fa cent anys, un dinaret hi costava entre 1 pela i mitja i 2 peles. Cosa que no es pot ni comptar en euros. Però en aquells temps eren preus que no eren a l'abast de tothom. S'hi indica el servei de quadra per a carruatges i cavalleries: indispensable com els pàrquings actuals.  
1915 ca. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Foto: Manuel Pinilla.

El cartell que penjava del balcó de la fonda al carrer de Blondel, en què s'anunciaven els serveis d'autos de línia cap a Fraga, Torrent i Mequinensa, que es donaven allà mateix. A la dreta, aparcat esperant el passatge, un dels vehicles òmnibus que sortien i paraven davant mateix de la fonda.  
1890-1900 ca. Lleida, «Fotografía Barcelonesa»,
Rossend Rizo Domènec.

L'àtic de la Fonda dels Tres Reis lleidatana fou estatge de l'estudi d'un dels pioners de la fotografia lleidatana cap a final del segle XIX. En Rizo feia fotografies a preus molt assequibles per a l'època, a cèntim sis còpies per un retrat, o a pesseta la dotzena. cosa que sumada a la gentada que transitava per davant, per dins i per darrere de la fonda, devia comportar-li una parròquia ufanosa i continuada. Tot i això, cap al 1900 es traslladà cap al carrer de davant del Mercat de la Magdalena, i també consta que tenia delegacions a Reus i a Arenys de Mar. Era originari del Perelló.

1936. Lleida, la Fonda dels Tres Reis del carrer Major.
Programa Festa Major. 
Poc duraria l'alegria de la reforma, i canvi de nom a «Ideal Pensión». Al cap de no res, la revolta feixista trencaria molts dels plans de futur de tanta i tanta gent. 
M'escriu la Montse Campi (desembre 2023): «El sr. José Campi és el meu besavi i va tindre una bona trajectòria culinària. La fonda dels meus besavis va ser d'ells finals dels anys 60. El meu pare me'n va parlar molt, de la fonda». En deixem, doncs, constància.