 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La bella catedral gòtica de Canterbury, capital religiosa del Regne Unit a causa d'ésser arquebisbal del líder espiritual de l'Església Anglicana, després de la reina, i, per tant, la segona capital cristiana de l'Europa occidental, després de Roma. Al segle XII, hi fou mort Thomas Becket, l'arquebisbe, a mans dels homes del rei, que volia limitar el seu poder eclesiàstic. Així hi començaren les peregrinacions, que Chaucer aprofità al segle XIV per inspirar-s'hi com a marc narratiu per a la seua seixantena de contes.
|
 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Els mapes de Braun sempre eren dibuixats amb figures del lloc i temps corresponents. A banda d'il·lustrar-ne els costums, l'acció tenia el propòsit amagat de fer inservibles els mapes als otomans, la religió dels quals els prohibia qualsevol representació humana.
La primera ciutat romana (segle I ne) havia decaigut en els segles posteriors, fins que a la baixa Edat Mitjana tornà a revifar-se. S'encerclà amb una perfecta muralla circular, a bona part de la qual el riu Stour s'hi derivava perquè li fes de fossat. |
 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls dels escuts anglès i de la ciutat, apel·lada Cantuarbury en llatí medieval. La trama urbana no era del tot plena, i sovint les illes de cases mantenien horts interiors, fet que la devia fer molt més sanejada i habitable que les altres ciutats del seu temps, en què sovint els carrers i les cases s'amuntegaven dins la muralla sense cap concessió urbanística a places i jardins.
|
 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
«Urbs fertilis simae Angliae celebris Archiepiscopatus sede commendata».
|
 |
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Retrat dels canterburians del Cinc-cents, en plena època elisabetiana i shakeaperiana.
|
 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El castell que guardava la porta principal de la ciutat. Probablement la torre hi degué funcionar com a torre de presó. Un braç del riu era desviat cap a l'est al peu de la muralla per reforçar-la amb el fossat.
|
 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
A la part occidental, un altre braç del riu hi entrava per sota la muralla. S'hi aprecien molt bé els diversos ponts que ajudaven a creuar-lo. La ciutat havia arribat a tindre cap a 10.000 ànimes abans de la Pesta Negra de 1348, reduïdes a un terç després de la passa mortal. Al 1504 es va donar per acabada la construcció de la catedral, quan es va coronar la torre de la campana Bell Harry, després de 400 anys de començada. La demografia de la ciutat es refeu a poc a poc, però amb la dissolució dels monestirs decretada a mitjan segle XVI per Enric VIII tornà a perdre nombrosos habitants, frares i monges foragitats de ses comunitats religioses. La capella de sant Thomas Becket fou desfeta, les imatges del sant prohibides per la Corona a tot el país, el tresor i joies catedralicis traslladats a la Torre de Londres, i el pelegrinatge finit.
Només al segle XVII, l'arribada de centenars de refugiats religiosos francòfons protestants hugonots, fugits de persecució al continent, va permetre la lenta recuperació demogràfica i econòmica de la ciutat. |
 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del riu Stour, que rega el sud-est d'Anglaterra, en el seu pas desviat intramurs.
|
 |
| 1588. Canterbury (Anglaterra). «Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls de la trama urbana, molt poc atapeïda, a la qual cosa hi ajudà la destrucció d'edificis que comportà la supressió dels monestirs de 1540.
El net i clar traç del dibuix dels artistes de l'editor Braun i l'acoloriment dels verds camps i les rogenques teulades donen a tota la composició una extraordinària bellesa. Fins i tot, sembla que alguns camps són més grocs que verds, com assenyalant que potser eren de terra i no de gespa. Les blavoses teulades de zenc dels edificis religiosos acaben de donar l'atractiu acoloriment del plànol als ulls de l'espectador, que malgrat els segles transcorreguts se sent transportat al brogit d'aquells carrers. Això és l'únic que ens hi cal afegir, car cap activitat humana no hi és representada ni en els camps ni en els carrers ni al riu. Ple de molins a sa riba, si ens hi fixem. |