20190918

[2025] Los primers autos lleidatans a la caravana automobilística de 1906

1906. Los primers automòbils lleidatans.
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
L'automòbil de Lleida, d'en Lluís López, probable propietari d'aquest Hispano-Suiza de 40 CV, amb el qual participà al rally-caravana que el Club Automobilista de BCN organitzà fins a Madrid (Espanya). Segons la notícia periodística, dos cotxes s'uniren a l'expedició a la ciutat de Lleida. Podem pressuposar que o bé eren lleidatans o bé de no gaire lluny, o bé eren persones que vivien a la ciutat amb plaça de militar, funcionari o similar.  Aquests dos participants foren:
1. Luís López,  Hispano-Suïssa de 40 CV, acompanyat de Pere Romeu, corresponsal del diari en aquesta trobada.

2. Sr. Comas, Darracq 16 CV, acompanyat de son cunyat i d'un xofer, «chauffeur» encara en el llenguatge del moment.
Tampoc no sabem si aquests dos vehicles eren matriculats a Lleida. El lloc de la fotografia no és esmentat. S'hi aprecia un gran magatzem, potser en algun taller de la carretera de Barcelona, abans del pont, que entrava pel costat dels Camps Elisis, per l'antic carrer Av. Tarradelles que arribava fins al pont, o potser de Ferran (ho dic pels xops que s'hi veuen al fons). Això sí, l'expectació era notabilíssima.
1906. «Caravana automobilista»,
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Reconeixement a l'empresa Hispano-Suïssa (1904) i al garatge-concessionari de F.S.Abadal de la seua importància decisiva en l'arrelament de l'automobilisme a Barcelona i al país, i de la tasca de l'Automòbil Club de Barcelona (1903) que canvià el seu nom pel de Reial Automòbil Club de Catalunya just després d'aquell estiu de 1906. 
1906. «Caravana automobilista»,
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
El garatge d'Ababal fou un centre on es cogueren nombroses iniciatives automobilístiques del començament de segle XX català, amb trobades, excursions i tota mena de projectes al voltant del que era considerat un nou Sport. L'abreviatura del nom del propietari corresponia al del famós ciclista Paco Abadal (Francesc Serramalera i Abadal), que inclinà ses aficions de la bici a l'automòbil.
1906. «Caravana automobilista»,
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Des d'aquest club, s'impulsà una caravana automobilística de Barcelona a Madrid, per festejar la boda del nou rei (espanyol) Alfons XIII. Llavors un viatge de tants quilòmetres i per carreteres que eren camins, i amb aquells primers automòbils, no era pas un desafiament menor. 
1906. «Caravana automobilista»,
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
En moltes viles i pobles, la caravana despertà gran expectació a son pas. Molts dels concurrents a carrers i carreteres era la primera vegada en sa vida que veurien un cotxe. La crònica destaca la rebuda a Lleida, «en que la Caravana se encontró envuelta por 'todo Lérida', autoridades i música», o també a Fraga, «donde el pueblo en masa con el alcalde en frente invadió la carretera para obligar a pararse los automobilistas», no tan sols per admirar els vehicles i festejar-ne els pilots, sinó també per «presentar a SS.MM. una solicitud de indulto con la confianza que sería una intervención eficaz para obternerlo», indult que no s'esmenta per a qui ni per què es demanava. 

El pas de la comitiva automobilista despertà en els pobles autèntica expectació, i fins i tot la Guardia Civil (espanyola) «saludando militarmente» al pas dels 'catalanes' i alcaldes fent pas lliure pels carrers, si més no fins a Guadalajara, «en donde empezó a notarse desconocimiento y poco interés para la cosa». La rebuda a la capital del Reino (espanyol) fou encapçalada per l'alcalde. A la Castellana, s'hi ajuntaren els vehicles madrilenys per fer ruta fins al Pardo, i desfilada per Alcalá, Puerta del Sol i carrer Major fins al Palau Reial. La durada del trajecte de cap a cap havia estat... de 3 dies. No ens podem ni imaginar la quantitat de sotracs i de pols que degueren empassar-se!

Tots els vehicles participants aconseguiren arribar a destinació sense pana. Només algunes punxades inevitables. La tornada ja es feu per lliure. La crònica d'en Pere Romeu demana més esdeveniments esportius com aquest, si bé caldria «obtener el arreglo y conservación de la carretera y construcción de puentes, que buena falta hacen». El pas de viatgers en automòbil, segons el corresponsal, «para muchos pueblos... les será una segunda cosecha». La irrupció d'aquest mitjà de locomoció serà, en efecte, una de les bases del turisme popular a mesura que avançarà el segle XX, i fins avui. La pena és que, en molts pobles i poblets, massa, no ha estat una segona collita, sinó que ha arribat a fer perdre la primera.
1906. «Caravana automobilista»,
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
La caravana s'inicià al 25 de maig, amb vuit vehicles des de Barcelona: quatre Hispano-Suïssa, i un Berliet, un Chenard-Walker, un Delaunay-Belleville i un Rochet-Schneider, que feia funcions de cotxe taller. Se'ls uniren dos cotxes més a Lleida i quatre a l'Aragó. Són els 14 que arribaren a Madrid. Altres feren part del trajecte, en total sis més, entre els quals un Hispano-Suïssa menat per Marc Birkigt, que «a pesar de sus deseos no pudo continuar la excursión por la necesidad de atender a la fábrica 'Hispano-Suiza' de la cual es ingeniero-director».
1906. «Caravana automobilista»,
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Dos imatges de la sortida de Barcelona i una de Lleida, de l'automòbil del Sr. Luís López sortint del garatge per incorporar-se a l'expedició.  
1906. Los primers automòbils lleidatans.
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Aquest sembla que fou el model d'Hispano-Suïssa 40 HP del pilot de Lleida, senyor López. 


1906. Los primers automòbils lleidatans.
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Aquest és el model Darracq 16 HP del pilot de Lleida, senyor Comas.
1906. «Caravana automobilista»,
«La Vanguardia», BCN, 6 de maig (HLV).
A Igualada s'oferí dinar als pilots. La caravana feu nit a Lleida, amb els automòbils degudament tancats i guardats, per indicació directa del Paer en Cap.
1906. «Caravana automobilista»,
«La Vanguardia», BCN, 1 de juny (HLV).
L'expedició automobilística arribà a la ciutat de Lleida al divendres 25 de maig, a 2/4 de 6 de la tarda. Als Camps Elisis, «acudió... inmensa concurrencia». Les autoritats saludaren els pilots i els obsequiaren amb rams de flors. A la nit, foren convidats a funció, potser sarsuela, al Teatre dels Camps Elisis. Puntuals a les vuit del matí, parteixen l'endemà cap a Saragossa.
1906. «Caravana automobilista»,
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Imatge d'una punxada al Bruc i de la gentada que ovacionà els pilots a Fraga, a on se'ls obligà a stopar
1906. «Caravana automobilista»,
Diario «Globo», Madrid, 20 de maig (BDH).
Les instruccions i normes de la comissió organitzadora per als habitants de viles i pobles per on havia de transitar, i per als chauffeurs, xofers. Unes recomanacions molt assenyades i adequades a aquells temps de primera convivència de vehicles automòbils amb persones, mules i cavalls i carruatges.
1906. Pere Romeu, corresponsal.
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Pere Romeu fou un dels propietaris i impulsors la cèlebre cerveseria barcelonina Els Quatre Gats del carrer Montsió barceloní que fou un dels nuclis més actius del Modernisme.
1906. Pere Romeu.
Revista «Los Deportes», BCN, 9 de juny (ARCA).
Amb el pintor i amic Ramon Casas, hi tenien penjat des de la inauguració d'Els Quatre Gats un gran quadre de tots dos en un tàndem ciclista, que a partir de 1901, substituïren per una gran pintura (2 x 3 metres aprox) de tots dos en automòbil. Perquè llavors l'automobilisme era tota una novetat, una de les eines de la modernor, i en foren grans aficionats, i el pintor Casas en tingué un de sa propietat, just en aquell tombant de segle quan a Barcelona ben just hi devia haver quatre dotzenes de vehicles automòbils.