20190516

[1980] Història de Lleida en el programa de la Festa Major, més

1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Següent parada històrica: la Guerra de Successió, amb dos nous setges sobre la nostra ciutat, l'un de part dels austriacistes, l'altre de part dels Borbons. El triomf de Felip V de l'11 de l'11 de 1707, «a qui li costà més d'un mes per a entrar a la ciutat i un altre mes, per a guanyar els castells de Lleida», comportà la dissolució de l'històric govern propi de la ciutat, el consell de la Paeria, que es remuntava al 1149, instituït pel conqueridor Ramon Berenguer IV, la conversió de la Catedral en caserna militar i la supressió de la secular Universitat de Lleida. Un preu molt alt.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Olis d'oliva i sabons de rentar eren una empresa que anava del bracet en aquells anys. L'anunci és de la fàbrica de Josep Curià al carrer del Carme. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Arribem a la Lleida de la Guerra del Francès, dita encara amb el nom amb què es denominava entre els historiadors espanyols, «de la Independencia». A Lleida, s'hi constituí la Junta Suprema de Catalunya al juny del 1808, i fou encerclada pel general Suchet al 14 d'abril de 1810 per ordre de Napoleó. Dos anys després, a l'estiu de 1812, «va fer explosió el polvorí de la ciutat», amb més de sis-cents morts i dos-centes cases derruïdes per l'explosió». L'aversió antigavatxa, la formació històrica espanyolista i la visió romàntica de la història fa creure a l'autor que fou obra de sabotatge dels mateixos lleidatans en lluita per «l'alliberament de la plaça sitiada».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La companyia d'assegurances basca Aurora, regentada per la Vda. de Francesc Fregola a la Plaça de Sant Joan, llavors de la Constitució. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La història de la ciutat s'acaba a començament del segle XIX. Res sobre els fets de les carlinades tot al llarg d'aquell segle ni de la Renaixença cultural i catalanista de la ciutat i del país. La visió de la història com a catalans permetia grans elogis de la tradició medieval, però reformulava tota la posterior del segle XVI ençà, que havíem d'apendre subjugats a la piconadora de la visió històrica que l'Estat guanyador imposava, segons la qual érem tan bons espanyols que fins i tot érem guanyadors en guerres contra nosaltres mateixos! Només quan ens hem reconegut sense complexos com a fruit de moltes derrotes davant aquest Estat (espanyol) és que hem pogut compendre els avatars i paradoxes de la nostra història en els segles de l'Edat Moderna, i sentir-nos avui i ara com la llavor de la futura victòria. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La propaganda d'adobs fou també una novetat ara fa cent anys, quan érem a l'inici d'aquesta agricultura que hem anomenat moderna, però que ha acabat abusant tant de la química, que hem arribat a l'altre extrem, a on tot ha de ser bio i eco. En canvi, en tota la guia es troba a faltar algun anunci de maquinària agrícola, llavors a les beceroles del seu procés d'introducció a les tasques agrícoles. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Capítol a part meresqué la història de la nostra universitat medieval, el record de la qual «és un dolor» perquè d'aquells «importants i famosos centres culturals ja no en queda més que un trist record llunyà».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Anuncia dels aparells de ràdio Philips, a la botiga oficial de Josep Tous al carrer Remolins. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Les anècdotes de la vida universitària sempre són recordades, com el fet que a Lleida els estudiants seien en bancs de fusta i no sobre munts de palla com a París. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
De tant en tant, algun anunci en castellà com aquest. La novetat dels materials sanitaris eren els vàters i banyeres.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El curs universitari en temps passats anava de mitjan octubre a 15 d'agost. Gairebé és impossible d'imaginar-se els exàmens en plena canícula estival a Lleida! Preus de les càtedres, tipologia dels estudis, estudiants distingits... Començava la recuperació del record de la nostra universitat que, cap al darrer quart del segle quallaria amb la reinstauració de l'Estudi General lleidatà. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La històrica Casa Pifarré de llanes i miraguans (plomalls d'omplir coixins).
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Molt interessant també el resum de la història dels impressors a la ciutat des del primer conegut, l'Enric Botel al segle XV. Al 16 d'agost de 1479 va imprimir un «Breviarium Ilerdense», primera peça de la nostra sempre modesta galàxia gutemberguiana a Lleida. En aquest primer llibre no disposava d'inicials, de manera que les va fer a mà; en canvi, en el segon llibre, «Ritual de la Catedral de Lleida», feu servir dos tintes i tot!
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
En aquest anunci, les tavernes i cafès on se servia al vi i conyac anunciat, com ara el Cafè Catalunya, el de Puerto Rico, el Bar Exprés o l'anomenat Mai es Tard, passant pel Palace Hotel, és clar. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Altres impressors en la història lleidatana foren Pere de Roble, Joan de Villanueva i Miquel Prats al segle XVI. Al següent, Lluís Menescal, Jerònim Margarit, Jaume Magallón, Joan Nogués entre altres. El segle XVIII notà la manca de vida universitària i «van marxar cap a Cervera la majoria dels impressors instal·lats a la nostra ciutat».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Anunci dels camions alemanys Krupp amb motors Junkers-Diesel. Es podien prova a l'Estació de l'Auto a Tàrrega i a través del corredor Pere Servat a Lleida ciutat.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La transcripció d'un dels documents cabdals en la història de Lleida, la Carta de Població atorgada per Ramon Berenguer IV a la ciutat al 1149.
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Una carta de garanties a tots aquells que volguessin establir-se a la ciutat recentment conquerida als sarraïns, amb garantia per a les persones i els bens. Ni tan sols el batlle no podia «inculpar-vos o increpar-vos de quelcom, sense testimonis legítims i idonis». Cosa tan avançada que encara no ho fan ara ni al Tribunal Suprem (espanyol).
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La llista de punicions als qui trenquessin la llei amb violència, per robatori o per deute, tres dels principals maldecaps de l'època. Potser de totes les èpoques. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Sense oblidar les penes per adulteri «amb la dona d'altri», quan calia pagar amb exposició a vergonya pública, fent que els amants «recorrin els dos, baró i femella, totes les places de la Ciutat de Lleida, despullats i fuetejats, però no sofreixin altre dany en els seus bens i hisendes per ço». Pagava la pena, doncs?
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La carta de població comportava, a més, el compromís contractual de fidelitat al monarca, el qual devia per això protecció als súbdits seus. Vassallatge social entre el rei i la terra en estat pur. 
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'anuncia de l'«American Cirque», instal·lat com cada any rere el Mercat de Sant Lluís. Entre els artistes, el clowns, sembla que coneguts i famosos al temps, dits «Hermanos Díaz».
1935. Festa Major de Primavera, Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
L'autor d'aquesta llarga ressenya històrica de la ciutat dins un programa de Festa Major era el difunt arxiver de la ciutat, el linyolenc Enric Arderiu (1868-1920), un dels nostres renaixenços prohoms i molt actiu al Centre Excursionista de Lleida. 

La intenció il·lustradora de la pròpia història de part de la Paeria aquell anys 1935 entre els habitants de la ciutat és de lloar. El mèrit ha de recaure, però, sobre els anunciants, que s'avingueren a rascar-se la butxaca. Una iniciativa com aquesta en un programa de festes actual fora impensable. Això ens dona la mida de l'audàcia d'aquesta iniciativa, només parcialment entelada per una ressenya parcialment antiquada per als anys que corrien, quan el catalanisme ja havia avançat molt més a tot el país i podia oferir una visió historicista sense complexos provincians espanyolistes.