 |
| Mitjan s. XX. Fraga (el Baix Cinca). La població de Fraga, encara sense la gran transformació de la segona meitat del segle passat, i molt semblant a la que veieren els viatgers dels segles XVIII i XIX. |
 |
| 1809. Fraga (el Baix Cinca). «A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde (BDH). Traducció anglesa de l'obra del viatger francès, prova del gran interès que suscitava el coneixement de la desconeguda Península Ibèrica entre l'Europa il·lustrada. |
 |
| 1809. Fraga (el Baix Cinca). «A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde. L'itinerari cap a l'Aragó des d'Alcarràs passava invariablement per Fraga i pel límit més occidental de la llengua, la venta de Fraga, allà on començava el desert fins a Candasnos, població que era ja de llengua castellana. |
 |
1908. Fraga, el Baix Cinca.
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
L'esplèndida vista de la vila des de l'altra banda del Cinca.
|
 |
| 1809. Fraga (el Baix Cinca). «A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde. La primera característica de la vila era son emplaçament: «steep hill», un abrupte turó.S'assenyala la població com una de les antigues i destacades poblacions ilergetes, dital Gallica Flavia pels romans, passada després a sarraïna i finalment catalanoaragonesa. Tenia llavors, a començament del segle XIX, cap a tres mil habitants, tots amuntegats al peu del castell, només a la part esquerra i secular de la ciutat. Destaca l'autor que els estrets i costeruts carres eren pavimentats amb pedres punxegudes, probablement per evitar relliscades de persones i animals de càrrega. «The houses are very ill constructed, and have a bad appearance, most of them looking as huts or ruins». L'envelliment de les cases era observable a l'ull del viatger, i contrastaven amb «the armorial bearings with which many of them are decorated», record de la seua importància medieval. Residència del vicari episcopal lleidatà, diu que disposava de dos alcaldes i vuit regidors. Potser es refereix als caps civils i militar. El poble era encara tot murallat, amb tres portes d'entrada a la vila. Acabava d'estrenar un bonic passeig a ple sol al llarg de la banqueta fluvial: «A handsome quay has been lately built upon the bank of the river Cinca; it is narrow, but long, it would be pleasant enough if it were shaded by trees and line by better built houses: it leads to a brigde». Aquest home ho volia tot perfecte! |
 | ||
| 1809. Fraga (el Baix Cinca). «A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde. L'autor fa una mica de resum d'història de la vila, amuntegada entre les runes del vell castell medieval i el riu. El periple històric que forjà la identitat medieval i moderna, s'acabà al 1705 quan les tropes borbòniques hispanofranceses prengueren la ciutat als austriacistes i fou subjectada, mai tan ben dit, a Felip V (i els que seguiren i segueixen). «The Catalonian language is spoken at Fraga, and the manners of the inhabitants appear similar to those of the Catalonians».
|
