 |
| 1905. La Creu Roja a Alcoletge (el Segrià). Revista «Nuevo Mundo», 7 de desembre (BDH). Qui sap si es tracta de la fotografia més antiga del nostre poble. Ara mateix en fa 114 anys! Però allò més emotiu és que encara podem reconèixer el racó on va ser dita aquesta missa de campanya de la Creu Roja. El fotògraf en va ser l'Emili Gausí, valencià establert a Lleida, un dels pioners de la fotografia lleidatana a cavall dels segles XIX i XX. La grafia del poble amb -dg- no fou habitual (ni en català ni en espanyol) i degué respondre al desconeixement del periodista. |
 |
| 1905. La Creu Roja a Alcoletge (el Segrià). Revista «Nuevo Mundo», 7 de desembre (BDH). Racó de l'antic casal de Cal Mo amb ca la Mercè, allà on hi hagué, durant tots els anys de ma infantesa, el supermercat del Lluís Palau, darrer alcalde de l'anterior règim. Cal Mo antiga, sense el grandiós desafortunat bloc de pisos que el substituiria a finals dels 80 o començament dels 90, era habitada per la família del Ramon Clivillé, però pertanyia, si no m'erro, a un hisendat terratinent que donava nom a la casa i que l'havia adquirit, juntament amb nombroses terres al terme i termes veïns, després de la desamortització de 1835. L'edifici, potser aixecat al segle XVII amb aires lleument renaixentistes i que mostrava una preciosa galeria porxada a la part posterior encarada al sud-est, hauria estat subhastat a mitjan segle XIX després de l'exclaustració de Mendizábal per tal com pertanyia a l'orde monacal femení de Jonqueres barceloní, així com la jurisdicció feudal, almenys des del segle XIV, encara que el poble compartí sempre la senyoria feudal amb la Paeria, com a carrer de contribució de Lleida. Si l'haguéssim conservat i rehabilitat, ara podria fer de magnífica Casa de la Vila, testimoni de les arrels del poble, i no hauria calgut, en fer l'actual ajuntament nou, perdre l'antiga placeta, que tenia el regust dels racons tradicionals. Ara ja no hi ha res a fer, però va bé de fer aquestes projeccions del pensament, per tal que en el present i en el futur reflexionem de manera més respectuosa i sincera amb el nostre passat. |
 |
| 1905. La Creu Roja a Alcoletge (el Segrià). Revista «Nuevo Mundo», 7 de desembre (BDH). Un altar preconciliar i, per tant, de cara a la paret, al gran domàs amb la creu, penjat d'un balcó amb una imatge de sant inidentificable, potser Sant Miquel, patró del poble, presidiren la cerimònia catòlica. A l'esquerra de la imatge veiem el carrer Major de llarg a llarg. La petita placeta de davant de l'actual Centre d'Interpretació de la GC, on hi havia hagut, en la segona meitat de la postguerra, el forn de pa de cal Charles, davant per davant de la botiga de queviures dita de cal Juanito (Bosch), aquesta encara existent, que a casa sempre va ser de Ca la Cinta (Tomàs), cosina germana de ma mare, amb qui va estar sempre molt unida. S'intueix la mola de l'església parroquial amb una escala a la porta principal que desembocava a mig carrer, i al fons la característica i encara visible cantonada de cal Caragolí, amb un gran domàs fosc al balcó. A la banda dreta de la imatge, la disposició urbanística actual encara segueix aquella de fa més de cent anys, tot i que amb les cases renovades. Llavors el poble no tenia gaires carrers més que el carrer Major i els carrerons estrets que hi desembocaven des de la costa del tossal (els de la Pleta, de l'Església, Carnisseries i l'ara dit del Segrià). L'eixample cap al carrer Nou, el Raval, els carrers de les Basses o el de les Eres (ara del Carme), ben justet si s'havien iniciat amb alguna casa escadussera. |
 |
| 1905. La Creu Roja a Alcoletge (el Segrià). Revista «Nuevo Mundo», 7 de desembre (BDH). L'associació humanitària de la Creu Roja havia nascut de l'impuls del suís Henri Dunant, consolidada en una conferència internacional a Ginebra al 1863. A l'Estat (espanyol), la institució va formar-se sobre l'antiga Orde dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem al juliol de 1864. A Catalunya, les primeres assemblees daten de 1872, quan la Creu Roja es va implantar a Barcelona, Lleida i Mataró. L'assemblea de la Creu Roja lleidatana fou, doncs, de les primeres del país i a començament del segle XX comptava amb 50 membres, que rebien formació teòrica sanitària, que després es completava amb exercicis pràctics a l'aire lliure. Aquell 1905, la institució lleidatana era presidida pel Dr. Abadal, que instaurà «un período de marcha de resistencia y maniobras para todo el personal». La primera d'aquestes maniobres tingué lloc a final de novembre d'aquell 1905 amb una marxa a peu entre Lleida i Alcoletge. Alguns carros, amb les provisions i els dinars, acompanyaren la comitiva, que degué fer exercicis amb lliteres, d'evacuacions, de tractaments de ferides, etc. en alguna era o esplanada prop del poble. Al final del dia, una missa de campanya clogué aquesta diada de formació pràctica de la Creu Roja lleidatana. La imatge mostra la gernació aplegada pels participants en la jornada, juntament de ben segur amb les autoritats locals i alguns vilatans. Els membres de la Creu Roja s'identificaven per la gorra blanca que vestien, i per les grans banderes blanques amb la creu roja que els distingia com a organització d'ajut mèdic a tot Europa i ben aviat a tot el món. |
 |
| 1905. La Creu Roja a Alcoletge (el Segrià). Revista «Nuevo Mundo», 7 de desembre (BDH). Un detall de les 'maniobres' dels portalliteres de la Creu Roja lleidatana, amb gorra de plat blanca, braçalet amb la creu i... espardenyes als peus. No els degué ésser gens còmoda, la caminada des de Lleida i retorn! Un figurant fa les funcions de ferit: qui sap si era un alcoletgenc que col·laborava en aquella jornada! Sembla que en una esplanada al peu del començament del Tossal dels Morts, potser cap a l'antiga era de ca l'Espill, allà on ara hi ha el gran semicercle d'adossades de l'Avgda. del Castell. |
 |
| 1905. Alcoletge (el Segrià). «La Vanguardia», 23 de novembre . Notícia breu del diari barceloní que ens informa de la marxa de resistència i gira campestre de l'organització «con todo el material sanitario y bandas de música y cornetas». La data de la sortida fou, doncs, al 22 de novembre, amb una temperatura bastant freda, segons la crònica. Al retorn a la capital, la brigada dels camillers «hizo su entrada en esta capital al son de un airoso paso-doble», i olé! |
 |
| 1903. Alcoletge republicana. «La Publicidad», 11 de novembre (Fons Sol-Torres). És clar que encara no s'havia proclamat la II República (1931), però els alcoletgencs de començament de segle XX, igual que majorment cent anys després a començament del segle XXI, eren i són republicans. Així ho testimonia el resultat de les eleccions de 1903 en què els republicans guanyaren a Lleida capital i en gairebé una trentena de municipis de la demarcació provincial. Llavors, des del 1890, el vot ja no era censatari (només dels caps de família) i era ja permès a tots els homes majors de 25 anys, però encara no a les dones, que haurien d'esperar la proclamació de la República del segle XX per adquirir el dret de sufragi, que esdevingué universal fins al 1939. Aquelles eleccions de 1903 portaren al Congrés (espanyol) el republicà Manuel Perenya de la Unió Republicana, un dels primers grans impulsors del republicanisme a les nostres terres, pare de l'Alfred Perenya (oncle matern de Víctor Torres i del poeta Màrius Torres), i llavors director del setmanari republicà l'«Ideal» de Lleida, màxim difusor dels valors cívics, solidaris i nacionals de les idees republicanes a les nostres comarques des de la seua fundació al 1898 i fins al 1930, substituït per «La Jornada» fins al 1936. |
«Satanàs», 21 de desembre (Sol-Torres, UdL) .
Aclariment sobre l'origen dels diners que sufragaren la festa, que «res costà al benèfic i humanitari Institut, ja que els veïns de l'esmentat poble, amb gran desinterès i noblesa, allotjaren en ses llars, obsequiant-los esplèndidament als individus del cos de camillers, i bandes de música i trompetes». Sembla, doncs, que les cases bones del poble, i no tan bones, perquè els visitants eren una collada, van col·laborar com cal.
