1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
L'expedició fluvial catalanista de Lleida a Torres de Segre al 1900, amb Joan Bergós com un dels impulsors d'aquesta manifestació catalanista.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
S'escriu en aquest article, amb motiu de la defunció de Joan Bergós i Dejuan:
«En Bergós fou primer que tot catalanista... un home profundament tolerant i liberal; fou home de dretes, no pas, però, amb l'encarcarament, pobresa d'esperit i la incomprensió que pateixen les dretes a casa nostra; ho fou com ho són els homes de dretes més avançats de l'Europa d'avui, obert als corrents dels temps i al liberalisme polític i amb un destriament perfecte entre política, religió i clericalisme».
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
De família arreladament carlista, un adolescent Bergós s'allistà per combatre: amb tretze anys, «cap a la tardor de 1872 -setembre-, aquell noiet emprenia una llarga caminada de tres dies fins a Casserres, prop de Berga... per unir-se a les forces d'en Rafel Tristany, que allavors operava entre la Segarra i el Berguedà... Pel setembre de 1873, el trobem als primers focs seriosos amb motiu del setge de Berga pels carlins... A tot arreu va lluitar com un home fet». Fou ferit al pit en l'assant a Manresa de 1874: «el guariment li imposà un parèntesi; al cap de pocs mesos, però, ja tornava a la lluita».
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
En acabar la darrera carlinada, en Bergós tenia 17 anys, i cap a finals de 1875 retorna cap a Lleida, i abandonà el carlisme.
1906. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Pallaresa», de 30 de maig (FPIEI).
1910. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Diario de Lérida», de 30 de gener (FPIEI).
1912. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«La Prensa», de 13 de juny(FPIEI).
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
Va dedicar-se llavors a la corredoria de comerç i les finances, i esdevé un defensor del catalanisme «en un ambient social ben advers, en el que hom deia grillats als catalanistes», i entre altres activitats «va ésser ell qui, cap al 1900, va posar la primera làpida en català al cementiri de Lleida malgrat la resistència de l'Alcalde Costa i del capellà del cementiri MN. Magí Fabregat, els quals exigiren que l'epígraf de la làpida fos modificat; en Bergós volia posar-hi
Catalans: pregueu pels morts amb la parla que els nostres avis lloaren a Déu.
Calgué substituir catalans per cristians».
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
L'agrupació musical La Pua, creada per Bergós al 1892.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
L'època del tombant del segle XIX al XX fou de gran activisme, des de l'organització dels Jocs Florals fins a la constitució de la delegació a Lleida, al carrer Major 82, de la delegació de la Unió Catalanista, que tingué un setmanari tot: La Comarca de Lleida (1897, segona època: 1901).
Al 1900, un nou gobernador (espanyol) «va venir a Lleida disposat a menjar-se de viu en viu els catalanistes i arrencar de soca i arrel tot el que fos catalanisme... Per voler venjar l'anticatalanisme del governador, [en Bergós, l'Arderiu i en Roger de Llúria] volgueren fer un acte ben ressonant de catalanisme aprofitant el començament de segle: una excursió en barca pel Segre, amb bandera alçada des de Lleida a Torres de Segre». Un diumenge primaveral, doncs, des d'aigües amunt de la ciutat, aviaren la barca avall: «majestuosament pel mig del riu, varen passar per davant de la ciutat, alguns portaven barretina, tots cantaven a grans veus Els Segadors i donaven forts crits de Visca Catalunya Lliure!» Els qui passejaven per la banqueta, plena de gent en un assolellat matí dominical, «tothom amb els mocadors saludava als de la barca». Com que la residència del gobernador, al carrer Major, donava a la banqueta, ell mateix va poder presenciar l'espectacle: «des de casa seva veia la bandera com voleiava; els de la barca el saludaren amb gestos de menyspreu, es donava als dimonis; la policia s'enfangava per les vores del riu impotent per a fer-hi res; un escamot de la guardia civil va perseguir l'embarcació». Del procés resultant, l'Arderiu fou traslladat a Huelva, a l'exili funcionarial del cos d'arxius estatal.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
Els expedicionaris de la manifestació catalanista fluvial de 1900 a Torres de Segre. Fixeu-vos en la canalla asseguda a primera fila: no fa gaires dècades encara, la canalla sempre anàvem entremig dels adults, fins que la pedagogia i societat de les darreres dècades van dir que no, que la canalla pot traumatitzar-se i que no cal ni que vagin a veure els padrins al llit de mort ni encara menys als enterraments. Ja ho estem pagant, ja.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«La Comarca de Lleyda» (ArxiuPaeria).
1901. Jocs Florals de Lleida.
«Lo Campanar de Lleida, revista setmanal catalana il·lustrada»,
de 19 de maig (FPIEI).
Celebració al Teatre dels Camps Elisis de la festa poètica, sota la presidència de Jacint Verdaguer, i amb premi per a Joan Bergós.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
Dinar al Xop-Bot, quan aquesta associació tenia la seu a «on avui hi ha la caserna de la Guàrdia Civil». L'anglicisme lonx, de lunch.
 |
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana. «El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós, «Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI). Participà en nombrosos mítings catalanistes en pobles i viles de les nostres comarques, i també com a impulsor de la Solidaritat Catalana al 1906.   1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana. «El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós, «Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI). Amb la Banda Municipal de Música. |
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
A la segona dècada del segle XX, que va portar les esquerres republicanes a la Paeria, ell va continuar al capdavant de la conservadora Unió Catalanista a Lleida; per bé que ja no tingué el mateix ritme d'activitats que en dècades anteriors, aquells anys actuà com a patriarca del catalanisme i la Renaixença lleidatanes. Promogué «l'ús de la bandera barrada a l'Ajuntament», al 1915, ço és, la quadribarrada nacional. Al 1925, esdevingué president honorari del refundat Centre Excursionista de Lleida. «No va deixar mai d'actuar en la Protectora de l'Ensenyança Catalana». Emmalaltí al 1923 i ja no se'n recuperà. Tot i això, durant la primera dictadura (espanyola) del segle XX, encara donà mostres de resistència: «fou dels qui firmaren l'escrit adreçat al Sant Pare com a protesta de les col·laboracions que trobà la dictadura en part del clergat de Catalunya».
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
En Bergós amb una colla d'amics a Butsènit.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
Darrera fotografia d'en Bergós, del setembre de 1930, en una trobada amb Ventura Gassol.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
Número especial dedicat a la figura de Joan Bergós, pare. No confondre'l amb el fill, Joan Bergós i Massó, que fou reputat arquitecte. Que servidor sàpiga, encara no tenim al nomenclàtor de la ciutat un carrer dedicat a l'il·lustre pròcer lleidatà.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
L'enterrament de Joan Bergós. La comitiva fúnebre descendeix des de Sant Llorenç per Boters, amb el tradicional carro mortuori de tracció animal. A la comitiva, els homes anaven primer i les dones al darrere.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
El dol se solia acomiadar al Pont Vell, a on s'amuntegava la gent en comiats de grans prohoms lleidatans.
1931. Joan Bergós, patriota català i prohom de la Renaixença lleidatana.
«El Joan Bergós polític», Salvador Roca i Lletjós,
«Vida Lleidatana», de 10 de gener (FPIEI).
Entrada del fèretre al cementiri municipal.
Quina la fem? Canal Whatsapp