 |
| 1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed. (enllaç llibre electrònic gratuït). Portada de la tercera edició del tractat paremiològic de l'il·lustrat notari valencià Carles Ros (1703-1773). Amb aquesta i altres obres de divulgació ortogràfica i gramatical volgué defensar l'ús de la llengua pròpia entre els valencians, de la qual n'era testimoni del procés accelerat de substitució lingüística en els àmbits formals. El seu contacte amb la gent de classe humil per mor de la seua professió notarial l'acostà al sentiment popular i a la llengua del país. Començà a fer-ne servir la llengua en els seus col·loquis i romanços, els quals assoliren gran èxit en el seu temps, com el «Raonament i col·loqui nou en lo qual un llaurador li declara son amor a una dama chispera, requebrant-la per molts camins per veure si pot lograr-la per muller i al mateix temps li proposa son saber, maña i habilitat / compost per un boticari de manegueta, barber de barber i doctor de secà», o també el «Col·loqui nou, curiós, i entretengut, on se referixen l'explicació de les Danses, Misteris, Àguiles, i altres coses exquisites, tocants a la gran Festa del Corpus que es fa en València» (1772). Ressenya biogràfica: «Notari de professió, fill i nét de notaris. Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valencià. És autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752); d’obres gramaticals com Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732); de vocabularis com Breve diccionario valenciano castellano (1739) o el més extens Diccionario valenciano castellano (1764), interessant inventari del llenguatge popular i de veus antigues, així com el Tractat d’adagis i refrans (1733) i nombrosos col·loquis i romanços populars, en català i en castellà, rics d’expressions folklòriques i populars. Tingué cura, a més, de l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig (1735) i de la Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana (1768), així com dos manuals de formularis notarials» (enciclopèdia.cat). |
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
Raons per a la defensa de l'ús de la llengua:
«A què pot vindre traure jo aquest Tractadet ni cansar-me en allò que no serveix?».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
L'autor troba difícil d'escriure entre la gent per manca de costum: «...i com nostra Llengua és tan difícil d'escriure, hui en dia, per estar arrimada , i no usar-se, determiní també donar a la llum pública aquest altre Tractat...» També fa la definició de refrany: «...perquè Adagi o Refrany no és altra cosa que una sentència que corre en boca de tots, una llum de veritat manifesta que tot lo Món coneix... puix són relíquies de l'antiga filosofia...».
Per mitjà de l'ús propedèutic dels refranys vol introduir els lectors en l'aprenentatge de la lectura de la llengua, i també fornir a«la gent que no és estudiosa... una raó que conclou i desenganya, per a poder reptar o corregir los pares als fills, i els majors als menors, de modo que els fa obrir los ulls, i se'ls imprimeix en la memòria...»
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
Els orígens dels adagis són diversos. Molts foren traduïts i adaptats d'obres castellanes del seu temps, però de tant en tant pot retrobar-s'hi el regust valencià autèntic. L'ortografia de Ros arribà a un alt grau de depuració, cosa que es comprova pel fet que avui és fàcilment llegible. Ell mateix n'explica les bases en el prefaci de l'obra.
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
«Als criats no els degues massa, per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed. perquè et trauran de ta casa». |
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
«Bé sap lo gat la barba que llepa».per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed. |
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
«Cartes, daus, dones i vi,per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed. fan tornar al ric mesquí». |
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Dels meus vulles mal dir,
però no mal oir».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Gran cuidado el metge té
del malalt que paga bé»
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«On se fa foc, ix fum».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Ja que has fet lo santet,
fes l'altar».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Mai lo pereós [peresós] tindrà pa,
ni vi per a demà».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Ovella que bela, mos perd».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
«Qui es menja les madures, per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed. que es menge les dures». |
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Si tens la coa de palla,
no poses foc a la falla». |
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Uns tenen la fama,
i altres carden la llana».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
«Vols ser Papa?
Posa-t'ho en la testa».
|
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
L'obra es complementa amb un glossari valencià-espanyol, «advertint que la ç de rasguer [ç trencada], ha de ser z en castellà».per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed. |
 |
1733. «Tractat d'adagis i refranys valencians i pràctica
per a escriure amb perfecció la llengua valenciana», Carles Ros, ed. Josep Estevan, Plaça del Forn de Sant Andreu, V., 1788, 3a. ed.
Més dades sobre l'obra de Carles Ros en l'article Un col·loqui poc conegut de Carles Ros, de Joaquim Martí Mestre, «Zeitschrift für Katalanistik», núm. 19 (2006), 153–196.
|