 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost. El teatre d'operacions del setge de la Ciutadella de Castellciutat, poc abans de la rendició al final de l'agost d'aquell any. Els gravats dibuixats per a la premsa periòdica eren aleshores excelsos, amb tots els detalls presos del natural. |
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
La ciutat de la Seu, entremig de l'horta del Segre en primer terme, i de la Valira al fons.
|
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
S'escriu a la llegenda: (26) Montferrer. «Pueblecito donde estaban escondidos los carlistas el día en que entraron en la Ciudadela». Es refereix a la presa de la ciutat l'agost de l'any anterior. (6) Ciutadella. (7) Castell. (8) Turó del Corb, «atrincherado y artillado». (9) Fort o torre de Solsona, «reedificado y artillado por los carlistas».
Més avall: (4) Riu Valira. (5) Unió de la Valira amb el Segre. (16) Camí de Castellciutat. (17) Castellciutat. (27) Trinxeres abans del pont sobre la Valira. (28) Portal construït pels carlistes. (29) «Retén carlista para guardar el puente». (30) «Tintorería», o sigui, probablement un assaonador de pells i cuir que devia fer servir l'aigua del riu. (31) L'horta i masies a la vora de la Valira. (19) Pont de pedra sobre la Valira. A l'esquerra del tot del gravat, (18) El camí d'Arfa. |
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
Detalls dels turons fortificats dels voltants de la Seu, que evidencien sa importància estratègica com a cruïlla de camins de la Ribera d'Urgellet amb Andorra i cap a la Cerdanya i França.
|
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
El fons de la vall amb les hortes i la ciutat, amb (11) Anserall i el camí d'Andorra a mitja alçada, a la dreta del gravat. A baix, (19) Pont de pedra sobre el tram final de la Valira. (2) Passeig fins a la ciutat, llavors amb els arbres tallats per qüestions de vigilància i de seguretat. (21) L'Hostal Riambau, a l'entrada de la població: «posada y panadería». (22) La Casa Magre. (15) El camí d'Andorra Valira amunt que sortia del poble pel costat del nou (12) Seminari.
|
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
Detall de la població amb el (3) Riu Segre en primer terme. (14) Camí de l'Envestida. (20) Palanca de fusta sobre el Segre, sense sostre. (31) Les hortes i masies a la vora del Segre. La ciutat (1) era tota emmurallada, i s'hi aprecia ben bé el (23) Portal de Soldevila o Porta de Sant Agustí, i a la banda sud el (24) Portal de la Princesa. El (13) Camí de Puigcerdà marxa per la dreta cap a la Cerdanya, a prop de (25) l'antiga Posada de la Cerdanya.
|
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
Detall de la ciutat de la Seu, amb el campanar romànic a la banda de dalt dominant la vila completament emmurallada encara. Davant del Portal de la Princesa (24), s'hi distingeix un esquadró format amb els oficials a cavall, i un vall excavat, probablement una trinxera de l'exèrcit assetjant.
|
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
Detalls del Segre als afores de la vila, tot ple de xops al llarg de la riba, i del tram final de la Valira abans de desguassar-hi.
|
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 18 d'agost.
El camí d'Andorra pujava pel costat del riu Valira, o bé calia pujar fins a Anserall i tirar per amunt. Al costat de la Catedral romànica, l'aleshores recent edifici del Seminari Conciliar destacaven a la part del capdevila.
El bisbe Josep Caixal va arribar el 1853 al Bisbat d'Urgell. Tres mesos després d'arribar a la diòcesi, va anunciar el seu propòsit de bastir un nou seminari a la Seu d'Urgell en substitució del que hi havia al col·legi de Sant Andreu. El 1858 s'obrí l'expedient canònic d'edificació. L'elegant edifici es va bastir de forma ràpida, per donar servei a tots els seminaristes que fins llavors havien estat dispersos per les cases rectorals, preceptories o sucursals foranes i famílies de la ciutat. Segons les males llengües, el bisbe Caixal va impulsar la construcció del nou seminari (1860) amb diners d'un tresor de l'església de Sant Domènec, que havia estat desamortitzada. Els nois de la ciutat, fins a la introducció dels germans de les Escoles Cristianes (1910), acudien al Seminari, mentre que les noies estudiaven al Col·legi de les Monges. El seu ús com a centre d'educació, ple d'infants i de joves en època d'estudi, va decaure a mesura que les vocacions van minvar, però encara funcionava a ple rendiment als anys 1960-70. |
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 8 de setembre.
Josep Caixal i Estradí, Bisbe d'Urgell, que fou fet presoner de guerra al 26 d'agost, en la capitulació carlina de la ciutat. Exiliat a Roma, se li prohibí el retorn a l'Estat, i allà el Papa Pius IX el nomenà noble romà i assistent al Soli pontifici. A Roma hi morí, però fou enterrat a la Seu d'Urgell.
|
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 8 de setembre.
Comunicat de la premsa governamental (espanyola) del «éxito feliz que habían alcanzado los sitiadores de la Seo de Urgel, hábilmente dirigidos por el bizarro general Martínez Campos: capituló la importante fortaleza después de un sitio de 30 días, en la tarde del 26 de agosto, y los defensores carlistas, hecha la entrega de los fuertes, quedaron prisioneros de guerra».
Un dels més il·lustres presoners fou el Bisbe de la Seu, Josep Caixal, vicari castrense de l'exèrcit carlista, del qual se'n fa una breu biografia i s'hi informa que «ha sido conducido a Alicante, en cuyo castillo ha dispuesto el Gobierno [espanyol] que permanezca prisionero». En aquest darrer viatge abans de l'exili creuà, doncs, tot el país de nord a sud. |
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 8 de setembre.
«Conducción de los prisioneros carlista de la Seo de Urgel a través de las montañas del Ampurdán».
|
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 15 de setembre.
En l'arribada a Barcelona de l'exèrcit alfonsí (espanyol), que havia aconseguit fer claudicar els defensors carlins de la plaça forta de la Seu d'Urgell, dos arcs de triomfs foren plantats per la municipalitat, un a la Rambla de Canaletes i l'altre davant de Capitania General (espanyola) al capdavall de la Rambla. Segons la nota de premsa, en el castellà periodístic de l'època, l'alegria popular fou incommensurable.
|
 |
1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada.
«La Ilustración Española y Americana», 8 de setembre.
Detalls dels presoners carlins, conduïts a Barcelona.
|
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 15 de setembre.
L'entrada de les tropes (espanyoles) «vencedoras en la Seo», aconduint els presoners carlins, que hi serien posats en llibertat per indult reial.
|
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 15 de setembre.
Detall de les tropes baixant per la Rambla i arribant a la Capitania General (espanyola) a la ciutat. Tots els carlins que varen lliurar les armes foren indultats: amb cavall i armes, 25 duros de l'època, a peus i amb fusell, 5 duros. No era una mala paga, i això i el poc futur de la revolta carlina van propiciar el desmantellament de les tropes carlines a Catalunya.
|
 |
| 1875. La Seu d'Urgell a la Tercera Carlinada. «La Ilustración Española y Americana», 15 de setembre.
Per als carlins més de la ceba i que no varen lliurar-se a les autoritats (espanyoles), van començar uns mesos de persecució, cacera i assassinats de part dels sipais o antics voluntaris republicans, els altres grans enemics acèrrims de la carlinada, enemics acèrrims i molt més ferotges amb els monàrquics carlins que els mateixos monàrquics alfonsins.
|
