QUINA LA FEM?: [1436] Estampes lul·lianes (xi)

1321. Biografia de Ramon Llull (Palma, 1232 - Tunis, 1316).
Thomas Le Myésier, «Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum», ca. 1321-1336
(Karlsruhe, Badische Landesbibl., ms. St. Peter perg. 92) (BLB-B adische Landesbibliothek).

El Senyal Reial de Catalunya i Aragó.

Ramon es dirigeix a la Barbaria en companyia d'un deixeble i del patró del vaixell. La seua activitat missionera, amb seixanta anys fets, volia demostrar l'encert de les tesis de l'Art i, potser alhora, denunciar la passivitat dels mandataris europeus de l'època.

Ramon es dirigeix a Tunis en el seu primer viatge missioner.

De la Cristiandat a la terra de la Mitja Lluna. Durant la travessa, Ramon s'escomana al seu Déu perquè li doni forces per assolir l'èxit de la gran empresa.

Detall del velam del vaixell rumb a Tunis.

Detall dels peixos de la mar. Les travesses marineres encara tenien en l'època tots els ingredients d'una autèntica aventura.

Detalls de Ramon pregant, i del seu deixeble i del capità.

Ramon no es trobarà mai sol: els mercaders catalans i balears esbarriats per tota la Mediterrània i reunits al voltant de les llotges dels Consolats de Mar li donaran consell i auxili.

Detall dels compatriotes que l'acolliren i avisaren de les dificultats de l'empresa: calia que tingués fe de debò davant la missió que estava a punt d'engegar per tal de convèncer els savis musulmans, en la seua llengua i a la seua terra, de convertir-se a la que Ramon creia la vera religió.

Al poema autobiogràfic que escrigué cap al 1300, hi veiem aquesta forta convicció en els seus ideals, en la tasca empresa (fundació de Miramar, redacció de l'Art), la desil·lusió amb els governants, poc entusiastes als seus precs missioners, però sempre amb cert repunt líric que deixa entreveure l'emoció pregona i vital del jo poètic.

CANT DE RAMON

Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.

Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.

Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe'm Déus amar,
entre sospirs e plors estar.

Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.

Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.

Novell saber hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.

Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d'ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.

Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.

Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.

Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.

Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.

On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.

Santedat, vida, sanitat
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.

Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.

El Senyal Reial, ja consolidat de quatre barres al segle XIV, llueix al Consolat de Mar de Tunis.

[1420] Estampes lul·lianes (x)

20160608

[1436] Estampes lul·lianes (xi)