20160607

[1435] Rúbies del Montsec

1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

Detall de l'antic llogaret de Rúbies, avui despoblat, al peu del pas de la Portella Blanca, sota la Roca Roja del Montsec, que no s'aprecia a la imatge, ja que quedaria més cap a la dreta. En canvi, veiem tot el foral del Congost dels Terradets, que deixa veure les serres pallareses i, intuïdes al fons, les serralades pirinenques.
1845. Rúbies (la Noguera d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
A mitjan segle XIX, el llogaret ja depenia del municipi de Fontllonga. Rúbies només tenia 8 cases i una capella dedicada a la Marededéu, dependent de la parròquia de Perauba. La Noguera Pallaresa n'era el límit natural per l'oest, on finia l'antic Marquesat de Camarasa. Del riu, escriu l'autor, en broten «varias fuentes potables de buena calidad». Sí, és clar, però a baix al Congost, com la de les Bagasses.  
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

L'esplèndida imatge fou presa al mes de maig d'aquell any del segle XIX. En aquells temps, el poblet encara era habitat i les terres conreades. La vista és presa arribant per un camí de carro que venint de Santa Maria de Meià, a uns deu quilòmetres de camí de carro, travessava al peu dels espadats del Cinglo de la Cabroa, un pas estret a peu de roca. 
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

Després de caminar llarga estona amb el Montsec a l'horitzó, arribats en aquest tombant de camí, s'obre la vista del poblet, des del qual s'observa tant la banda pallaresa com la vall d'Àger per la banda meridional.
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

Els camps verds de sembrats en ple mes de maig, al peu de les quatre cases agombolades al voltant de la vella església romànica que presideix el poblet. 
1889-05-20. Rúbies del Montsec.
Foto: Lluís Marià Vidal i Carreras (1842-1922) (AFCEC).

La mateix vista, un pèl més oberta. Sens dubte, del mateix dia i autor, encara que a l'arxiu no hi consta.