 |
| 1879. Lleida. Exposició industrial i agrícola. «Ilustración Española y Americana», 30 d'agost (BDH). Gravat periodístic de la que potser fou la primera exposició comercial de la Lleida moderna, o en vies de, seguint el costum imperant a l'època de promocionar-se per mitjà de fires: locals, regionals o internacionals, que a Catalunya culminarà en l'Exposició Universal de Barcelona al 1888. El dibuix és del reconegut artista barceloní Josep Lluís Pellicer i Fené (1842-1901), que treballà de corresponsal per a aquella publicació, les obres del qual eren aplaudides pel seu gran realisme. Així doncs, la vista de la gran sala d'exposicions que ens ofereix el gravat podria retratar fidelment el lloc i l'ambient d'aquella primera exposició lleidatana. L'exposició fou organitzada per la societat lleidatana dita Tranquil Taller, i tingué lloc a l'edifici-magatzem que tenia a la Rambla de Ferran, al costat de la fàbrica del licorer Joaquim Lamolla, on hi havia també taverna i billars. Potser per aquest motiu, per tractar-se d'una nau de treball desocupada i dedicar-se a activitats més intel·lectuals, li deixaren el nom de Tranquil Treball. |
 |
| 1879. Lleida. Exposició industrial i agrícola. «Ilustración Española y Americana», 30 d'agost (BDH). L'explicació del gravat ens informa que no feia gaire que la Societat Tranquil Taller s'havia establert a la ciutat. Per tant, hem de situar sa fundació en la dècada dels 70 del segle XIX, probablement sorgida de l'impuls liberal i progressista de la Revolució de Setembre de 1868 i de la I República (1873-74) de la nostra metròpoli espanyola. Es tractava d'una organització privada, «protectora de los adelantos materiales, la cual con un celo y perseverancia que habla muy alto en su favor, ha logrado reunir en su seno cuantos elementos encierra aquella población, favorables a los intereses del progreso y del trabajo». |
 |
| 1879. Lleida. Exposició industrial i agrícola. «Ilustración Española y Americana», 30 d'agost (BDH). Un dels primers resultats de l'empenta d'aquesta nova societat lleidatana fou l'organització d'aquesta exposició de «productos agrícolas, industriales y comerciales de la región catalana, que ha obtenido, y sigue obteniendo, el más lisonjero éxito desde el 24 de Junio último, en que fue inaugurada». |
 |
| 1879. Lleida. Exposició industrial i agrícola. «Ilustración Española y Americana», 30 d'agost (BDH). El gravat representa «el salón principal del edificio que ocupa el Tranquil Taller, donde tiene lugar la Exposición», on també s'hi lliuraran en acabar els premis als millors expositors. La sala presenta una balconada lateral, en la qual s'hi observa decoració de banderes i d'escuts, com el de la ciutat, ben visibles. |
 |
| 1879. Lleida. Exposició industrial i agrícola. «Ilustración Española y Americana», 30 d'agost (BDH). Entre el públic, barreja de senyores ben vestides, senyors de copalta i mossos amb faixa i barretina. El dibuixant volgué transmetre la idea d'una certa obertura social de l'esdeveniment. En el detall, una parelleta de canalla de bona classe de l'època. |
 |
| 1879. Lleida. Exposició industrial i agrícola. «Ilustración Española y Americana», 30 d'agost (BDH). Al centre del saló, la maquinària pesant de darrer crit de l'època, i als laterals unes altres vitrines d'aparador. La brevíssima ressenya periodística conclou amb un decidit elogi de la tasca de la nova societat lleidatana del Tranquil Taller per la decidida empenta econòmica i comercial que promogué per mitjà d'aquesta innovadora Exposició a la ciutat aquell estiu de 1879. |
 |
| 1880. «Lo Catalanista. Diari no polítich», núm. 16, 31 d'octubre. Capçalera del diari barceloní d'aquella jornada, que inclou una ressenya de V.A. sobre una estada a Balaguer i Lleida. Es tracta de Valentí Almirall, llavors dedicat, entre tantes altres iniciatives, a la celebració aquell mes d'octubre del Primer Congrés Catalanista. |
 |
| 1880. «Lo Catalanista. Diari no polítich», núm. 16, 31 d'octubre. Valentí Almirall s'havia dirigit a Balaguer «amb motiu de la reunió de la Comissió gestora del camí de ferro del Pallaresa», i per retornar a Barcelona es dirigeix a pendre el tren a la capital lleidatana. En aquesta ràpida visita feta a Lleida el dia 29 d'octubre, Valentí Almirall explica com surten de Balaguer a 2/4 de 6 del matí amb «lo cotxo-correu. A les 9 hem arribat a la ciutat del Segre, i un tros lluny de ses primeres cases hem trobat ja a vàrios amics que ens esperaven, entre els que recordem als senyors Castells, Font i altres. Lo primer que visitàrem fou lo Tranquil Taller, que és sens dubte l'associació més activa de la província puix que els joves que en gran part lo formen han portat a execució una pila de pensaments transcendentals. Lo Tranquil Taller és una institució molt distinta de lo que indica lo seu títol». Frederic Castells i Ballespí (Lleida, 1851-1897) fou un conegut metge lleidatà, director de Sanitat del Port de Barcelona, mort prematurament de febre groga (germà de Martina Castells, una de les primeres metgesses catalanes que arribà a doctora, especialitzada en pediatria, morta del seu primer embaràs al 1884). Participà com a representant del Tranquil Taller al Congrés Catalanista, juntament amb altres joves lleidatans com Frederic Renyé i Viladot (1849-1903 i fundador del Centre Excursionista de Lleida al 1884), i Francesc Malet, que podem pressuposar col·laboradors també de la societat lleidatana. Al local del Tranquil Taller hi hagué una de tantes bústies que a partir del 1879 el Diari Català (1879-1881) tindrà esbarriades per tot Catalunya per a la col·laboració dels lectors. Lo Catalanista en fou el substitut temporal durant els dos mesos de la tercera suspensió governamental (espanyola) del diari aquella tardor del 1880. Al gran saló del Tranquil Taller on un any abans s'hi havia fet l'Exposició regional, Valentí Almirall i acompanyants foren complimentats pels socis, i fins i tot «lo conegut industrial senyor Lamolla ha volgut enviar-nos bastantes botelles del celebrat aniset que fabrica, i dels vins i licors que té en dipòsit. Allavores volguérem conèixer lo seu establiment, situat al bell costat del Tranquil Taller, i està tan ben muntat que va deixar-nos sorpresos. Lo senyor Lamolla està en camí de col·locar-se en primera ratlla entre els productors de Catalunya». Solucionats alguns problemes d'agenda, «a les onze en punt nos assentàvem a taula en lo restaurant de l'Estació un centenar de persones», amb en Ferrer i Garcés com a cap de taula, i en Roca i Florejacs entre els assistents, fins que a 1/4 de dos «quan la campana va assenyalar l'arribada del tren... vam experimentar un verdader sentiment a l'haver d'alçar-nos de taula». La curta visita d'un matí a la ciutat va permetre un passeig pel carrer Major, «perfectament empedrat i amb bones aceres», i per observar-ne les millores urbanes. A l'altra banda del riu, «està ja preparant-se materials per a la construcció del nou teatre, que serà un bon adorno per la part nova de la ciutat». Es referia al nou teatre dels Camps Elisis, atès que el del carrer Major s'havia cremat feia poquets anys. «Aquesta part nova i especialment lo passeig de Fernando, té verdaderament aspecte digne d'una ciutat de primer ordre». |