QUINA LA FEM?: [1289] Si un matí d'hivern entre canals... de Juneda al Collet

2016. De Juneda al Collet: matí d'hivern entre canals (les Garrigues).
Un matí enteranyinat d'hivern de gener. La feble llum emboirinada del solet de primera hora dóna al canal un aire nòrdic, poc mediterrani, que només agafarà una mica cap al migdia. Un cop al mes (crec que la primera setmana), a l'hivern, la Casa Canal avia l'aigua perquè es puguin omplir els dipòsits municipals i subvenir d'altres necessitats. L'aigua llisca silenciosa, gairebé només amb posat decoratiu, sense la inacabable feina de l'estiu de sadollar la terra i els arbres assedegats.

És com un passeig amb el temps aturat. La natura aturada, poc moviment als trossos i pels camins, no gaire companyia ni d'ocells ni d'animalons, les eines agrícoles aparcades, algun fil de fum ací i allà, les fulles seques arremolinades per tota la banqueta o encara suspeses de les despullades branques dels plataners. Tot en estat d'stand-by, esperant les gelades de la setmana dels barbuts, i el sol de febrer, que mascara com un calder, o les primeres flors de març. La manca de fred fa que, en algun racó arrecerat, els ametllers ja ensenyin moviment de borrons i alguna flor escadussera i tot.

Una delícia calmosa per als esperits atrafegats dels caminaires. Amb una excepció: quan de sobte, després d'un revolt de la sèquia, no trobem els plataners. La Casa Canal els va tallar, i va substituir-ne un tros per unes peces de formigó. En diuen modernització dels regadius, quan en realitat és un atemptat mediambiental de primera magnitud. Tant de bo arribés un dia que poguéssim posar a la presó els (ir)responsables d'aquests crims!