 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). La preciosa i habitual vista de la població, des de baix a la coma envers el Montsec. S'hi observen bé les galeries de les cases, autèntics panells solars de captació d'energia durant tot l'any. Perquè després anem dient que abans no allargaven tant com ara... De vegades, més aviat sembla al revés. |
 |
1845. Vilanova de Meià (la Conca de Meià, la Noguera d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
L'entrada és un bon exemple de l'edició d'aquells temps: volent l'autor afegir més informació a l'entrada i no podent-ho fer ja a la primera (Vilanova o Villanueva de Meià) perquè ja devien estar fetes les galerades, doncs decideix de fer una segona entrada (ara per Villanueva de Meià).
La intenció de l'autor és de ressenyar un episodi de la passada guerra carlina, ja que fou una de «las primeras poblaciones de Cataluña que no vacilaron en declararse por el legítimo gobierno de la reina», aleshores la borbona espanyola Isabel II. S'hi explica l'episodi del 8 d'abril de 1834, en què l'envaí lo Ros d'Eroles, «la saqueó y prendió a las personas más influyentes, que pudieron comprar su vida por una eshorbitante cantidad que les exigiera el gefe de la facción».
L'autor, com a bon borbònic, fa constar totes les atrocitats dels guerrillers carlistes. Al 1836, retornen els borbònics a la vila, i a l'any següent hi hagué un nou intent de pendre la població de part carlista. |
 |
1845. Vilanova de Meià (la Conca de Meià, la Noguera d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
L'autor, com a bon borbònic, fa constar totes les atrocitats dels guerrillers carlistes, i les diferents preses i contrapreses militars de la població, ara dels uns, adés dels altres, fins al 1839, quan el poble ja «se va reedificando notablemente, y reparándose en lo posible sus considerables pérdidas». |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). Dues vistes oposades de la Plaça Major. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). La coma als peus de la població i el poble als peus del Puig de Meià. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). A la vora del riu Boix, un riuet que fou capaç de foradar el Montsec igual que les cabaloses i poderoses Nogueres. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). Un caminet als afores del poble, prop del riu Boix. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). El poble des de llevant. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). El caminet de la font de la Canal. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). Vista de la imponent Roca dels Arcs. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). Portal d'Ajós, un dels portals d'accés a l'antiga vila closa murallada. Llavors encara sense empedrar. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). La bonica i tradicional vista de la població des de baix de la coma. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). La Mare de Déu de l'ermita de Sant Cristòfol, dalt del Puig de Meià. |
 |
| Anys 1920-1930. Vilanova de Meià (la Coma de Meià, la Noguera d'Urgell). El pont del Molí del Mig, per damunt la bassa que feia l'aigua. |