20151205

[1235] Futbol Club Joventut Republicana

1929. Joventut Republicana de Lleida.
Cromo núm. 33 de la col·lecció d'equips de futbol de «Chocolates Amatller», amb la torxa del progrés i la llibertat a l'escut, i l'equipament negre que vestia el F.C. Joventut Republicana. 
1929. Joventut Republicana de Lleida.
Fundat a les darreries de 1918, aviat farà cent anys, fou un dels primers clubs de futbol lleidatans, campió provincial del 1922 al 1927 consecutivament, tot i que un parell d'anys més tard «apenas existe el club», encara que «como sociedad deportiva de carácter general... es una de las más brillantes de Cataluña y de las que mayor obra práctica han realizado, disponiendo de un magnífico campo de deportes, con piscina y velódromo».
192o ca. Joventut Republicana de Lleida.
El Camp d'Esports republicà.
192o ca. Joventut Republicana de Lleida.
L'entrada al complex esportiu dels republicans lleidatans, potser un dia de partit.
1923. Joventut Republicana de Lleida, 
revista «Lleyda Esportiva».
Partit «internacional» del FC. Joventut Republicana a la festa major de maig. És curiós com s'aprofitava el viatge, i es jugava dos cops en dos dies consecutius. L'anglicisme amb què arribà el nom d'aquest esport, fou primerament adaptat com a mot pla, probablement per influència de l'altra llengua dominant aleshores en el món cultural del nostre país.
1923. Joventut Republicana de Lleida, 
revista «Lleyda Esportiva».
Resum de la ingent tasca de la JRL en l'àmbit esportiu, que l'article personifica en Pep Sanjuan, delegat de la secció futbolera: «Digne d'encomi i lloança és el que hasta avui ha fet Joventut Republicana», la construcció del Camp d'Esports (1918), el campionat ciclista de Catalunya de 1920, el campionat de natació de Catalunya de 1921, i la bona marxa del club de futbol en els campionats provincials, o «la vinguda del FC. Barcelona l'any 1921 a Lleida per a lluitar contra el Corinthians».

«Comptades deuen ser les societats polítiques que com Joventut Republicana tenen fet per a esbarjo dels socis tant amb el sentit cultural com sportiu que el que ella ha fet. L'ànima d'aquesta obra de dignificació social és el gerent... Alfred Pereña, home jove, de genials concepcions...» 
1923. Joventut Republicana de Lleida, 
revista «Lleyda Esportiva».
«El potent primer equip de Joventut Republicana. D'esquerra a dreta:
Martí, Guasch (J.), Solsona, Moragues, Ponsoda, Prenafeta, Vela, Garcia, Guasch (G.), Farré II, Camats.
1921. Joventut Republicana de Lleida, 
revista «Lleyda Esportiva».
Àlbum amb deu fotografies dels campionats d'aquell any, amb el segell de la JRL estampat a la portada.
1916 ca. Joventut Republicana de Lleida, 
revista «Lleyda Esportiva».
Plànol i ressenya del projecte de la ciutat esportiva d'Adolf Florensa, arquitecte lleidatà, que costà més de 100.000 pta. de l'època, sense cap subvenció pública. La notícia era donada a «El Ideal» (1898-1934), diari portaveu de Joventut Republicana des de 1909. 

1919. FC. Joventut Republicana de Lleida, 
«El Ideal», de 26 octubre (FPIEI).

1926. Joventut Republicana de Lleida.
Revista «Lleida».
El Barça de Platko i Scarone contra el FC Joventut Republicana, el dia 5 d'abril d'aquell any, «segona diada de Pasqua». Fins i tot els dos suplents blaugranes són citats. El dia abans, gran final de desempat del campionat provincial amb l'altre destacat club de futbol lleidatà de la dècada, el Tàrrega C.D.
1926. FC Joventut Republicana.
Revista «Lleida», núm. 24 (Udl-Sol Torres).
Ressenya d'un partit, amb els equipiers o alineacions.
1923-24. Joventut Republicana de Lleida.
Equip de Futbol infantil amb la vestimenta negra habitual.
1923-24. Joventut Republicana de Lleida.
El primer equip del conjunt republicà, que guanyaria de manera consecutiva el campionat provincial des de la temporada 1921-22 fins a la 1927-28. El porter amb la gorra habitual posada, per evitar l'enlluernament del sol en els petits camps de futbol de l'època.
1928. Joventut Republicana de Lleida.
Primer equip en una foto al Camp d'Esports republicà. L'alineació:
Costa, Farré, Helbitg, Castillo, Prenafeta, Martí I, Guasch I, Ponsada, Vela, Garcia, Moragues, Camats, Martí II.
La foto correspon al Llibre d'Or del Futbol Català (1928), que afegeix una ressenya del club, fundat al 1918 i que jugà el primer partit l'1 de gener de 1919 contra el CD. Cerverí, que serví com a inauguració del nou i magnífic Camp d'Esports, «sense cap dubte un dels millors de Catalunya. Aquest terreny té prop d'1.000.000 de pams quadrats i està situat a un parell de quilòmetres de Lleida. En el seu tancat, hi ha pistes per a tots els esports, un magnífic velòdrom de 250 m de cinta, camp de futbol reglamentari, piscina de 45,50 m per 15,5o m, frontó, etc». El club arribà a tindre vint (20!) equips infantils.
1918 ca. Joventut Republicana de Lleida.
Un val de 5 cèntims de l'època emès per la societat política, potser com a tiquet d'entrada a algun partit o a la pràctica d'alguna activitat física.
1915 ca. Joventut Republicana de Lleida.
Distintiu històric de la formació primera formació política lleidata amb voluntat de transformació social, modernització cultural i sobirania nacional a la Lleida del segle XX.
1920 ca. Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de l'època amb el Casal Republicà, que encara avui continua dempeus com a testimoni tossut d'una injustícia: incautat pels franquistes espanyols, la democràcia (espanyola) tampoc no serví per retornar-lo als legítims propietaris, com tampoc no ha servit per permetre una autèntica democràcia per al nostre país. Esperem que amb la constitució de la nova República es pugui remeiar aquest atemptat a la dignitat d'uns lleidatans insignes i preclars, veritables modernitzadors de la vida i cultura lleidatanes del primer terç del segle XX.
1982. «Joventut Republicana, 80 anys al servei de Lleida (Notes per a una història)»,
de Romà Sol i Carme Torres.

Els primers orígens de la JRL es remunten fins al 1902, encara que sovint se sol citar el 1915 com a any fundacional, ja que fou en aquesta dècada quan l'entitat política féu sentir la seua força entre la societat lleidatana.
1920 ca. Joventut Republicana de Lleida.
Fotografia de la Biblioteca del Casal Republicà. L'acció cultural fou un dels eixos de la formació republicana, que de manera molt destacada es materialitzà en l'impuls esportiu al jovent de la ciutat, amb la construcció del Camp d'Esports, amb piscina i velòdrom inclosos. Un altre dels espais expropiats sota dominació dictatorial franquista, gestionat per la municipalitat actual, i pendent de retorn als hereus polítics d'aquella associació republicana lleidatana centenària.