 |
| 1907. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó. Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (AFCEC-BdC). L'històric monestir revoltat d'arbres, en una «en a redolada natural de Baixo Penyas (a vesant de mas ta'l sud d'a Sierra Ferrera, en a parte mas alta d'a valle d'A Fueva, a on que lo monesterio se devantó orichinalmente en o sieglo XI, diz que denzima d'unaltro que ya i heba en o puesto». A tocar de la Penya Montanyesa, «estremo occidental d'a sierra Ferrera que se prolarga dica la val d'o río Cinca». |
 |
1882. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
A 6 hores de camí de ferradura de Campo que «més que camí sembla un viarany de cabres» i on cal «tenir molt costum d'anar a cavall i portar cavalleries del país per no caure a cada pas», trobem el monestir «quasi en lo confí oriental de l'antic Regne de Sobrarb. Entre aquest i l'antic comtat de Ribagorça no hi ha més que cinc petits caseríos [masies] coneguts amb lo nom comú de Toledo». La vista del conjunt monacal deixa desil·lusionat el visitant: «ni les muralles i portes que del segle XVI resten, que són poques, ni sa església, reedificada en 1737, tenen res de notable i encara menys d'artístic». La deixadesa des de la desamortització es devia fer ben palesa. |
 |
1882. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
L'interior també va deixar poc convençut l'autor de l'article. Entre altres, fa menció del sepulcre reial d'Íñigo Arista, «lo fundador de la monarquia aragonesa». |
 |
1882. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
Resum biogràfic de Sant Victorià, d'origen italià, i que fou durant 60 anys abat del monestir assanenc al segle VI. |
 |
1882. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
Sant Victorià en un fragment del retaule gòtic del segle XVI del monestir. |
 |
1882. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, núm. 40-41.
La llarga llista de les possessions del monestir, prova de la seua puixança medieval. «En 1573, quan se fundà lo Bisbat de Barbastre, los béns del monestir foren desmembrats en benefici d'aquell...» No fa falta dir res més: sembla que la rapinya és part fundacional d'aquest bisbat. Ho saben els de Roda (1101), els de San Victorià al segle XVI i els de Lleida a final del segle XX. Més o menys cada cinc-cents anys... |
 |
| 1907. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó. Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (AFCEC-BdC). Una de les entrades al conjunt, amb un mossèn i dos masovers al solet. Un petit pedrís al costat del portal, per prendre la fresca a l'estiu. |
 |
| 1907. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó. Foto: Juli Soler i Santaló (1865-1914) (AFCEC-BdC). Detalls del campanar i de la teulada, amb la característica i tradicional pedra damunt l'última teula de la fila perquè les ventades no se l'enduguessin. S'aprecien alguns detalls d'arquitectura medieval. |
 |
1845. Monestir de San Beturian (San Victorián), Sobrab, Aragó.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Amb orígens que es fan remuntar al segle VI, gairebé només trenta anys després de la caiguda de l'imperi romà! Al segle XI prengué l'advocació de San Beturian, «por un santo abad». L'autor descriu el magnífic conjunt monacal, i l'església, que «es magestuosa, de 3 naves, teniendo su entrada desde dicha plaza por los claustros del palacio del abad, y los feligreses del pueblo por una puerta esterior que da al campo». S'hi mencionen les estàtues de Felip V i sa esposa, Isabel Farnese, constructors d'aquesta gran església moderna (1715-1737), i del panteó reial del Sobrarb. Al segle XIX, però, desamortitzat, «todo el edificio se está arruinando, habiendo venido a tierra varias casas de los monges; dentro del mismo hay también un molino harinero de agua corriente».
|