 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Ascensió als límits del Berguedà amb la Cerdanya, per veure-les totes dues des de la Serra del Moixeró, al límit oriental del seu germà gran, el Cadí. La verdor, el solet, després el solàs, i la blavor del cel ens embolcallaran durant la llarga jornada. Escrivim Penyesaltes com a mot compost, prenent l'exemple del nostre mestre de capçalera en afers toponímics i etimològics, en Joan Coromines. Moixeró vindria d'un derivat de l'adjectiu moix, que «en toponímia ha de venir de la idea d'aiguamoix, moixal, l'aigua que surt a gotes de terra o regalima per les roques». |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. El desnivell del dia és important, entre els 1200-1300 m. Sort que l'arbreda ens farà ombra fins gairebé dalt de tot dels prats. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. La pujada plàcida de primeres hores del matí, quan la conversa és manyaga i silent. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. A mesura que guanyem alçada podem observar aquest part alta del Berguedà, prop del túnel del Cadí. Hem començat a caminar des de prop de Gréixer, amb -R segons en Coromines, que voldria dir la pleta de dalt, segons una antiga arrel d'origen basc, tan comunes al llarg de tot el Pirineu, fins a la Mediterrània, fruit de l'antiga població de llengua bascoide que hi habità des d'abans de la romanització. Certament, els prats del Moixeró els oferien pastures excel·lents, com encara avui ofereixen, i les pletes de bestiar hi degueren sovintejar. A la darrera imatge, una primera reunió de pastors del dia, que aniran sovintejant. Sembla que el GPS no el portàvem gaire afilerat. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. La llum verdosa al sotabosc de la fageda i les reblincades branques dels arbres gegantins, ens cobreixen d'un halo de misteri, que en èpoques antigues devia d'ésser terreny adobat per a la fantasia boscana. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. La pujada és persistent, per bé que ombrívola i agradable. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Ja deixem el bosc enrere. Aviat arribarem a les altes pastures berguedanes. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Heus-les ací, amb la verdor primaveral ja una mica resseca per la manca de pluja, però amb l'encant del festeig perenne amb el blau cel cerdà, que ens espera allà dalt a l'horitzó. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. La nostra serp multicolor trencant l'imperi del verd. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Tot i que no són prats i penyes gaire alts, els tons i ressons suïssos són evidents. Per això se sol sentir a dir que el Cadí i el Moixeró són la Suïssa catalana. El verd, aquest callat però fidel company de rutes. Amb paraules de Jaume Llanes: Verd il·limitat, amb els pobres mots no puc dir-te mai verament, no hi puc contenir les secretes paraules de la teva plenitud inexhaurible, bells missatges amb què em vols dur gelosament al teu redós. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Ja som dalt del Coll de Moixeró, a les envistes de la Cerdanya i del Pirineu. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Trenquem cap a la dreta, cap a les Penyesaltes, en un terreny escarpat i agrestot, tota una delícia per al caminaire. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Anem basculant entre el Berguedà al sud i la Cerdanya a l'altre costat... |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. ...amb el Pedraforca expectant a Ponent i el majestuós Pirineu al nord. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Una altra fita (2276 m) del GEST belianenc, molt més imponent de bellesa que d'alçada, tot i que el desnivell des de la sortida de Gréixer és important. Fotos, beguda, fruita, una mica de conversa amb altres caminaires... i un moment guardat per a la contemplació de l'infinit... |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Retornem cap al coll... |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. ...i emprenem la pujadeta al Moixeró a l'esquerra, en direcció al Cadí. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. La llum del zènit solar tot ho esblanqueïx. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Ara fa calor. Però les formigues saben que el fred tornarà i ja han començat amb el seu tràfec estival. No s'hi valen vacances. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Altre cop repassem i retratem les vistes dels quatre punts cardinals. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. I altre cop per avall, que aquest és el fat ineludible del caminaire. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Cap a dinar, que avui ja ens hem fet la ganeta. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Repertori de tota mena de libacions... |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. ...sense comptar la de les postres! |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Reprenem el descens. Ara mateix sembla que la tarda serà curta. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. De sobte, nova reunió de pastors, sembla que les libacions han fet el seu efecte vaporós i hem perdut l'oremus. Ni tan sols el pastor berguedà que avui portem, de Malanyeu per a major precisió, no en pot traure l'entrellat. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Pedrera avall i amunt. Caminet boscà ara cap aquí, ara cap allà... Sí, reina, érem allà dalt ja fa una mica més d'una estona. Però la qüestió peremptòria és on som ara. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Quedem d'acord que al GEST mai no estem perduts. Tan sols anem a revoltar. |
 |
| 2015. Penyesaltes del Moixeró. Un darrer petit coll per rematar la tarda. Per què ens hem aixecat a les cinc del matí per vindre a caminar, oi? |