 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Oriola i els pobles de l'horta del Segura, descrits per Antoni Josep Cavanilles, el gran il·lustrat i botànic valencià a cavall dels segles XVIII i XIX, que per mor de les circumstàncies polítiques del seu moment, amb el País Valencià, com la resta d'antics estats catalanoaragonesos, sota domini borbònic espanyol i espanyolitzant, no escrigué cap ratlla de la seua magnífica obra científica en la llengua de la terra. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Les obres de dessecació de les terres baixes del darrer gran meandre del Segura, «a la revuelta que... hace al baxar de Guardamar hasta el Mediterráneo», font de malalties, atès que hi creixien «multitud de plantas que aman la humedad: eran un manantial perenne de enfermedades rebeldes que degeneraban muchas veces en epidemias pestilenciales, cuyo contagio corría por la huerta haciendo estragos, y apocando el número de vecinos...»
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
En aquests terrenys guanyats a la pestilència, s'hi fundares tres pies poblacions: Sant Fulgenci, Sant Felip Neri, i Nostra Senyora dels Dolors. Als repobladors se'ls concediren «privilegios, entre otros la exención de contribuciones reales. Todo era preciso para que los hombres se estableciesen en un sitio mirado con horror hasta aquel tiempo». La terra s'anà cultivant i els treballs la convertien en fèrtil i productiva horta, amb plantació «últimamente de naranjos de la China» i tot. La pobresa extrema d'aquests jornalers és descrita per l'autor. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Mapa amb la part baixa del riu Segura, des d'Oriola fins a Guardamar. Tota la darrera part fou replanada, aixecada de nivell i cultivada per nous repobladors. Tota aquesta regió havia estat històricament de parla catalana. Al 1563 es constituí en bisbat, segregat del de Cartagena. Les raons lingüístiques també hi ajudaren: la llengua dels oriolans no era la mateixa que la dels habitants del bisbat de Cartagena. L'historiador valencià Rafael Martí de Viciana escrigué que a Oriola «sempre s'ha guardat la llengua catalana».
La Nova Plana espanyola del primer Borbó (1707) estroncà l'ús escrit i culta de la llengua de la gent de la terra, per imperatiu de conquesta militar. L'any 1702, el capítol catedralici deixà d'escriure els registres en valencià i el consell municipal, després que la ciutat havia estat conquerida per les tropes filipistes l'any 1706, hagué de cedir al canvi de llengua immediatament, a l'igual que els notaris. A partir d'aquest moment la decadència del prestigi i ús de la llengua pròpia s'accentuà, i sumada a la repoblació vinguda de terres murcianes al llarg del XVIII, portà la substitució lingüística fins als confins de Guardamar.
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«Es tan fértil el suelo, que aun abandonado en partes por falta de brazos, si vienen lluvias oportunas produce mucho trigo, cebada y barrilla, gran cantidad de vino, y porción de aceyte. También podrían aumentarse los frutos de la huerta, si distribuidas las aguas con economía se extendiera el riego a campos que lo tienen escaso o no pueden lograrlo». Per millorar el reg, caldria replanar millor els camps per tal que l'aigua no s'entollés en unes parts per poder arribar a unes altres. L'aigua embassada «causaría graves daños a no ser por los muchos canales o escorredores excavados para darle salida, y enxugar la tierra». Això mateix passà als nous regs dels Canals d'Urgell quan arribaren les primeres aigües del 1862 endavant. En aquells temps, calia convèncer els llauradors de la necessitat d'adobar els camps per a la millora de la collita.
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detalls de la comarca històrica del Baix Segura, amb les 21 poblacions que en cita Cavanilles: Oriola, Redovà, Callosa, Coix, la Granja, Rojals, Benijòfar, Almoradí, Daia vella, Daia Nova, la Pobla de Rocamora, Benejússer, Rafal, Xacarella, Bigastre, Benferri, Molins i Formentera. Com deia en Joan Coromines, trobar els topònims repetits d'una punta a l'altra del domini lingüístic és una delícia.
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de les tafulles (mesura rústica equivalent a una desena part d'una hectàrea) regades per les sèquies de l'horta del Baix Segura cap a mitjan segle XVIII.
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La descripció dels conreus, i dels tarongers de la Xina: «no solo son útiles los naranjos, sino que amenizan y embalsaman en recinto; siempre vistosos por el verdor y brillo de sus hojas, por la multitud y fragancia de sus flores, y por la hermosura de los frutos, forman vergeles hermosos con los cuales alternan otros de frutales, multitud de moreras y otros árboles. Recréase el ánimo al descansar baxo aquellas sombras, donde el gusto, la vista y el olfato reciben agradables impresiones: el movimiento de las aguas que corren por aquellos canales, la variedad de frutos, la alegría de los naturales, y la pureza del cielo producen grandiosas ideas, tanto que algunos extrangeros han creído hallar ahí los sitios deliciosos que Milton pintó en su Paraíso perdido». |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Els habitants del territori a les acaballes del XVIII. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El mapa dibuixa amb precisió els diversos canals i desguassos (azarbe) de les aigües sobrants, necessaris i imprescindibles segons les explicacions de l'autor. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de la Mola d'Oriola, i de la serra contigua, i dels cingles i botànica que hi veu l'autor. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Disquisició botànica sobre tarongers i llimoners. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La plantació dels tarongers que fan els llauradors. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de les tres pies fundacions: Sant Felip Neri, Sant Fulgenci i Nta. Sra. dels Dolors, entre el Saladar i Guardamar. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El mal de l'excés d'aigua a les plantacions tarongers, i les tècniques d'empeltar, recolzades en observacions reals, segons mètode científic practicat per l'autor. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció dels pobles del Baix Segura, començant per Albatera. Una tafulla de tarongers produïa 600 rals dels quals calia traure'n les despeses de conreu. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de la Granja, Coix, Callosa i Redovà. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la part septentrional del Baix Segura històric. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Catral. Se'n destaca la «suma simplicidad en las casas del pueblo, la qual y las infelizes chozas allí contiguas anuncian la pobreza de los moradores. Es grande a la verdad si exceptuamos algunos grandes hacendados...» |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Almoradí, Benejússer, Rafal, la Pobla de Rocamora, Daia Nova, Daia Vella, Formentera i Rojals. Se'n comenten els estralls de la regalèssia (orozuz) en els conreus, en una terra tan bona i fèrtil «que puede servir de abono en la huerta de Valencia». |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Oriola, «el puente para atravesar el Segura es sólido i espacioso; por él pasé a ver multitud de huertos de naranjos...» Descripció de la part meridional del Baix Segura, fins a Guardamar, «último pueblo de la huerta,... con calles en cuesta y edificios muy ordinarios; fue antiguamente población mut respetable, mas decayó... padeció después las menguas que otros pueblos por la expulsión de los moriscos, y guerras que siguieron hasta la de sucesión...» S'hi destaca la plantació de tarongers, hortalisses i fruiters de tota mena. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Comentari de les dunes de la platja mediterrània, «cerros de arena conducidos por vientos... son incapaces de cultivo y en ellos solamente vegetan plantas nativas...» Es descriu la recollida de sal a les salines de la Mata, per al comerç de les quals es construí un moll mar endins per tal que els vaixells poguessin fer-ne la càrrega. |
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la part meridional del Baix Segura, fins a Almoradí.
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de la costa i dels penyals, i referència a la llacuna a «cinco leguas al sureste de Orihuela», ara connectada amb l'aigua del mar, «que mezclada con la de lluvia y cristalizada después por el ardor del sol desde Mayo hasta fines de Julio rinde quantiosas sumas. Para conducir el agua del mar al fondo de la salina se excavó un canal... con poco desnivel, por donde corre el agua por su propio peso a ocupar la hondonada...»
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«La bondad de la sal y el baxo precio en que se vende a los extrangeros... atrae los navegantes de las naciones europeas, y puebla de buques aquella rada».
|
 |
1795. L'Horta d'Oriola a Guardamar,
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
El Baix Segura de Rojals a Guardamar i la Mediterrània, amb el gran meandre del Segura just abans d'entrar al mar. |