20150611

[1058] Els carrers de la Lleida de 1882

1882. «Guia de Lleida», Josep Pleyan i de Porta.
Impremta Mariana, de F. Carruez.
Subtitulada «Notícia històrica, artística, monumental, administrativa, industrial i mercantil de dita ciutat», redactada pel cronista oficial en aquells anys del vuit-cents. Mort prematurament, fou un dels grans prohoms de la Renaixença lleidatana, i entre els seus honors figurà com a «Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando madrilenya, de la de Bones Lletres de Barcelona, de la Araldico-Genealogica italiana, de la Cervántica espanyola, Delegat de les Excursionistes de Barcelona i soci de altres corporacions científiques i literàries». El plànol reproduït dins l'obra, mostra la ciutat lleidatana tot just sortida de l'enderroc de les muralles medievals, que començava a preparar-se per al segle de les més profundes transformacions urbanístiques, socials i de tota altra mena que haurà tingut mai, el segle XX.
1882. «Guia de Lleida», Josep Pleyan i de Porta.
Impremta Mariana, de F. Carruez.
Més enllà de la Rambla d'Aragó i de Boters (muralla i porta ja enderrocats), llavors tot eren hortes. Al lloc de la muralla s'hi construí un passeig arbrat, amb doble fila de plataners, la Rambla d'Aragó i a partir de Boters començava la carretera d'Osca, actual carrer Balmes, on només hi havia l'asil a l'un costat i les teuleries a l'altre. Al començament de la carretera, a l'esquerra, el camí de Vallcalent, i a la dreta, el camí que pujava fins a Sant Martí.

Llegenda del plànol: Dipòsit d'Aigua (23, tot i que sembla un 28), la caserna de Cavalleria a la Panera (24) i la Caserna d'Infanteria (25) de les tropes aquarterades a la ciutat, preparades per mantindre-la sotmesa a la monarquia espanyola, la presó de Sant Martí (28), al límit de la muralla després de l'església.

A Boters, el Palau i jardins del Bisbe (6) tocant a Sant Llorenç (12), la catedral de la Lleida del Set-cents, mentre es construïa la nova després de l'ocupació militar espanyola de la Seu Vella, de la ciutat i del país. El Convent de l'Ensenyança (6) i la Casa de la Misericòrdia (9) a tocar del «Passeig de Huesca i muralles romanes», o sigui, de la Rambla d'Aragó i les restes de la muralla medieval.
1882. «Guia de Lleida», Josep Pleyan i de Porta.
Impremta Mariana, de F. Carruez.
El turó de la Seu Vella, antiga catedral, que des del segle XVIII fou més coneguda com «lo Castell», per ésser caserna de les tropes ocupants espanyoles des del 1707. A la falda, per la banda nord-oest, el Camp de Mart (27), el nou carrer arbrat rectilini que ocupava el traç de l'antiga muralla des de Sant Martí fins a la baixada cap a la Magdalena (actual carrer Salmeron). El carrer Magdalena s'acabava al lloc on hi hagué l'antic portal de la muralla medieval, a l'actual cruïlla amb el carrer Democràcia, on poc més avall hi havia hagut l'església gòtica de la Magdalena, molt afectada pels embats del setge de 1707 i de 1810, quan s'acabà d'enrunar i enderrocar. La forquilla urbana mil·lenària dels carrers Magdalena i Carme a la baixada de l'Audiència, davant de cal Monrabà, on hi hagué els populars Porxos del Massot.
1882. «Guia de Lleida», Josep Pleyan i de Porta.
Impremta Mariana, de F. Carruez.
El vell pont medieval de la ciutat aguantava amb un refegit de fusta als dos ulls del costat del pont, que la riuada de 1866 s'havia endut. A l'esquerra la Casa de l'Ajuntament o Paeria (3) i a la plaça Sant Francesc el Govern Civil (5) espanyol, que fins als anys 60 del segle XX no es traslladaria a l'actual ubicació en un edifici de nova planta al començament de la Rambla de Ferran. L'antic Seminari Conciliar (8) abans de la construcció del nou a la Rambla d'Aragó, l'antic Hospici (10), actual seu de la Diputació des de 1898. L'edifici es construí a finals del XVIII a sobre les runes de l'antic Hospital del Sant Esperit, molt afectat pel setge de 1707 i pagat amb part dels béns testamentaris de Gaspar de Portolà.

S'aprecia amb molta claredat la irregularitat urbanística dels costats, alguns porxats, de la Plaça Sant Joan, llavors dita de la Constitución, espanyola per imperatiu legal i força de les armes. L'antiga església gòtica fou tombada al 1868, en un dels primers pelotassos urbanístics de la Lleida moderna i llavors, com diu la llegenda del plànol, estava en construcció. La plaça fou rectangularment arrenglerada, tal com la coneixem avui, això sí, sense la impresentable baluerna del pont que hi ha hagut aquests darrers trenta anys, i que esperem veure enderrocat com més aviat millor.

La Rambla de Ferran, límit de l'antiga muralla, a l'igual que la resta de nous passejos arbrats de la Lleida sense muralles, fou plantada de doble fila de plataners, i ja arribava fins a la nova estació ferroviària; de fet arribava fins a la cruïlla de l'actual carrer J.A. Clavé, just davant de l'illa de cases que tapava l'estació, que després s'enderrocaria i deixaria lloc a la plaça actual. Just a on s'eixamplava l'altre costat de la Rambla, la dita aleshores plaça Cabrinety, ja s'hi havia començat a construir, després de guanyar terreny al  gran areny del riu Segre i de l'antic desguàs del Noguerola i de replanar-lo i anivellar-lo.  
1882. «Guia de Lleida», Josep Pleyan i de Porta.
Impremta Mariana, de F. Carruez.
Més enllà de la muralla de Sant Antoni es preveia el «Ensanche» i el carrer Acadèmia (32). Des carrer Blondel actual fins al riu, tot eren horts, i s'hi havia plantat una filera d'arbres en l'estreta banqueta que s'hi construí fins a la Plaça de Sant Lluís (29, tot i que sembli un 22), una mica més avall de l'antic Hospital de Santa Maria (34), llavors encara hospital civil i militar. L'església de Sant Jaume (22) a la cantonada del carrer Major i Cavallers, que puja amunt i hi trobem l'Església dels Dolors (21), davant per davant de l'Institut (7) de batxillerat de l'època i museu, a l'antic Convent del Roser. La Catedral Nova (2) té el Convent de Santa Clara (16) al darrere, i el de les Descalces (17) a l'esquerra.

A tocar de la muralla, les Germanetes dels Pobres (18), el de les Penedides (19) i l'església de Sant Antoni o Puríssima Sang (20). Algunes altres localitzacions, com ara Sant Andreu (13), Santa Magdelena (14) i cementiri iber (31) no són llegibles al plànol.
a