 |
| 1915. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris. Vista general del campament de les obres de la presa, que començades al 1913, patiren entre 1914-15 les restriccions de capital derivades de l'esclat de la Gran Guerra. La continuïtat de les obres s'arribà a qüestionar, però la ferma decisió de Stark Pearson, president de La Canadenca, de renegociar els crèdits necessaris permeteren de tirar endavant l'obra. En acudir de Londres a Nova York, per celebrar una reunió amb els socis que havien de decidir les seues propostes, tingué la desgràcia de morir, al costat de la seua dona, en l'enfonsament del Lousitània (7-5-2015) en aigües irlandeses per un submarí alemany. Aquell consell, malgrat això, aprovà la continuïtat de l'obra a partir de l'estiu de 1915. |
 |
| 1915. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris. Vista del campament i de l'estret de Susterris, on es construí la presa. |
 |
| 1915. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris. Una altra vista general del campament, amb la xemeneia de la cimentera i les torres de l'aeri a banda i banda de Noguera. |
 |
1912 ca. Sant Antoni de Susterris. Embassament.
(Arxiu Històric de Tremp).
Meravellós estret o congost de Susterris, eliminat d'aquest món pel més pur capitalisme sense control i la industrialització salvatge d'ara fa un segle, que en bona part continua després de 100 anys arreu del país... fins avui: tren, tgv, autovia, autopista, carretera vella, aeroports, urbanitzacions, granges i magatzems rurals, adossades, bombolla immobiliària... Que els déus ens perdonin!
|
 |
| 1912 ca. Sant Antoni de Susterris. Embassament. (Arxiu Històric de Tremp). Boniques i irrepetibles imatges de l'església romànica de Sant Antoni de Susterris, que quedaria submergida sota les aigües del pantà . |
 |
1916. Sant Antoni de Susterris. Embassament.
L'espadanya romànica dempeus amb dignitat fins a l'últim sospir. Com el país que somniem.
|
 |
1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
Comencen els treballs a la base de la presa.
|
 |
| 1915. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris. L'interès per les obres de Talarn a la premsa de l'època. |
 |
| 1915. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris. L'interès per les obres de Talarn a la premsa de l'època. |
 |
| 1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris (Arxiu ANC). Retrat de F.S. Pearson, del 1913, sobreposat sobre el mur i el desguàs de la presa, un cop acabada al 1916. Fou introduït en la pista de la generació d'energia elèctrica a Catalunya per Carles Emili Montañés. Aquest el portà a Barcelona al 1911 per explorar les grans possibilitats industrials del pla barceloní i de producció hidroelèctrica del Pirineu. La visita fou tan impactant que al setembre ja es creà la Barcelona Traction Light and Power Co. i la seua filial Regs i Força de l'Ebre, conegudes com La Canadenca (ho escric en català per mer exercici de traducció), per fer-se càrrec d'aquest gran projecte. L'any 1913 ja començaren les obres de Talarn a la Noguera Pallaresa. Carles Montañés fou enginyer industrial, cofundador de Ferrocarrils de Catalunya, de la Canadenca, governador civil de Barcelona (1919), diputat al Congrés espanyol i president del Cercle Català de Madrid. Amb aquest currículum ja s'aprecia amb nitidesa com la ferida hidroelèctrica del Pirineu anà del bracet de les classes dirigents catalanoespanyoles tot al llarg del segle XX (i això de catalano- ho escric per mer origen territorial). Encara actualment, els grans beneficis d'un bé públic com és l'aigua van a parar a les mans de quatre grans oligopolis, que financen bancs i fundacions polítiques de partits anticatalans i altres interessos més foscos. Cal esperar que el nou Estat català pugui expropiar aquests vells propietaris (a cop de judicis franquistes, mai no revocats), i revertir els guanys en les persones i el medi pirinencs. |
 |
| 1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris (Arxiu ANC). Una visita dels quefes de La Canadenca a les obres. Sembla que Pearson és el personatge que apareix d'esquena més a l'esquerra. |
 |
| 1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris (Arxiu ANC). Una de les més famoses fotografies de Pearson, en unes escales de fusta de les obres de Talarn. |
 |
| 1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris (Arxiu ANC). L'explosió del polvorí per causa d'una tempesta fou un dels contratemps de l'inici de les obres. |
 |
| 1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris (Arxiu ANC). El campament dels treballadors. |
 |
1915. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
La fàbrica de ciment de la presa.
|
 |
| 1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris (Arxiu ANC). Més detalls de la gran fàbrica. |
 |
1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
Una de les torres de subjecció del blondin amb la vagoneta amb el transport de ciment. |
 |
| 1915. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris. Des d'un primer moment, la intervenció d'un potent parc de maquinària pesant marcà el ritme de construcció de la presa. La planta de formigó, a peu de presa, permeté d'abocar ciment a través de quatre canals, a més del grandiós blondin muntat. Aquest enginy era un sistema d'elevació aeri que circulava per dos cables d'acer de 6,5 cm. de gruix, assentats sobre quatre torres. Aquesta gran maniobrabilitat i potència la convertí en la peça més productiva i destacada d'aquella obra. |
 |
1912 ca. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
Imatge i detall de la construcció de la fàbrica.
|
 |
1913 ca. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
Dos vistes espectaculars des de l'altre costat de l'estret sobre la fàbrica de ciment. Fullet de Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de La Canadenca. L'entramat d'empreses estatals i internacionals era tan gran, que és probable que es tracti d'un dels primers exemples a gran escala d'aquesta pràctica capitalista, centrada majorment en despistar la pista dels guanys.
|