20150327

[998] Sant Antoni de Susterris sota el ciment i les aigües, més

1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
Meravellosa imatge del Talarn costumista de l'època, a la Font de Caps, encara existent. Els personatges amb el salacot, un a peu i l'altre amb mula, eren els capataços americans de l'obra, sovint vestits de blanc. El cambrer de l'hostal o posada li ofereix un refrigeri en una safata. O potser un vermut, ja que s'hi veu l'ampolla de sifó i el personatge beu amb copa. Darrere, el nen mudat sembla que es pren un sidral.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
Vistes generals del campament d'operaris al costat de la Noguera Pallaresa, entre camps d'olivers i vinyes. La fàbrica de ciment, amb l'alta fumera, esdevingué la catedral laica al voltant de la qual girava tota l'activitat dels constructors. La primera imatge permet de veure la notable alçada de l'estret de Susterris, on s'aixecà la presa.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
Tren Renard a prop de Tremp, essencials per al transport del material necessari.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
Un altre tren Renard amb els operaris a bord, a la plaça Capdevila de Tremp.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris. 
(Fot. J. Villanueva, ANC).
Transport de les peces per a la construcció de la fàbrica de ciment.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
Detall dels conductors i operaris d'un tren-automòbil Renard.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva).
Vista magnífica de l'estret, i de la sortida del túnel per on es desviaria l'aigua de la Noguera durant les obres de construcció.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva).
La boca d'entrada del túnel, en una artística presa del fotògraf des de dins, a contrallum. S'hi observen els ralls de les vies de les vagonetes per extraure el material cap a fora.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
Una altra imatge de les obres a l'entrada del túnel de desviació. S'hi veu com el material s'hi baixava amb grues.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
Capatassos i operaris. Diria que de les canonades que recollien l'aigua riu amunt i el portaven fins al túnel. Veiem com les operacions d'abocar-hi ciment o terra eren automatitzades mitjançant aquestes canalitzacions de fusta.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
Una inspecció d'obres. Els enginyers eren baixats amb vagonetes per les grues fins a la base del pantà. De segur que no hi havia inspecció de riscos laborals.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
Operaris. A l'obra s'hi ocuparen més de 4000 treballadors. Els peons cobraven de 3 a 5 ptes. per 10 hores de feina. Els caps de colla i obrers especialitzats, entre vuit o deu. Els primers d'apuntar-se foren els pagesos, ferrers, fusters... del país. Però no n'hi havia prou. Des de 1912, una allau de treballadors pujarien fins al Pallars, majorment murcians i andalusos. Com que no hi havia prou habitatges disponibles, ni amb el campament ni als pobles, s'ocuparen masos, bordes i fins i tot baumes. El gran negoci fou per als hostals, fondes, tavernes, cafès i... és clar... els bordells.
1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
Els treballs a la base. Els operaris de les grues giratòries, que acabaven de distribuir el ciment fins al punt precís.
1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
Els fonaments de la presa, amb el riu arraconat al costat.
1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
El mur de la presa anava creixent. Aquesta vista és la interior, des de la part ara coberta de l'aigua.
1912. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
I aquesta és la vista des de la part frontal, des de l'altra banda de l'estret. La torre de distribució de ciment, que baixava de la fàbrica, i els braços de les altres grues giratòries destaquen per tot arreu. Fou aquesta innovadora organització i distribució del treball dels enginyers canadencs i americans allò que permeté la ràpida construcció de la central en aquells temps.
1916. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, ANC).
L'acabament de les comportes de desguàs.
1916. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
L'espectacular salt de les comportes de la central, just acabades d'estrenar.
1916. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
Els homes de negre. Els qui s'emportaren el benefici de l'aigua del Pirineu: a la capital, havien comprat una dotzena de companyies de distribució de llum a cases, fàbriques i tramvies. Tenien el monopoli de la producció, la distribució i el cobrament. Com encara ara, a començament del tercer mil·lenni, amb la connivència dels governs espanyols de torn.
1913. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
La casa de la força de la central.
 
1916. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva, Arxiu Històric de Tremp, 
L'aventura de l'aigua, Diari Segre).
El quadre de maniobres original i el turboalternador.
1916. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
(Fot. J. Villanueva).
Les autopistes de distribució també han crescut sense control públic durant decennis, per no dir fins avui. Algunes de les torres originals de la Canadenca, encara ara estan en ús. Es treballava lent, però per durar. Ben a l'inrevés que als nostres dies.
1916. Tremp - Talarn. Embassament de Sant Antoni de Susterris.
Sant Antoni sota el ciment i les aigües. 
La ferida, que esdevé nafra perenne per al territori, comença a produir electricitat, i guanys per als comptes de l'oligarquia inversora. Per què avui, després de cent anys, els guanys d'un bé públic com l'aigua encara continuen en mans d'empreses privades?